La Terra s'escalfa i els humans en patim les conseqüències. En la primera línia de la recuperació després d'inundacions, calorades extremes i el decreixement de la biodiversitat es troben els governs locals que, alhora, han emergit com a actors decisius per adaptar-se a aquests canvis. Aquesta tardor, Barcelona, Londres, Atenes, París, Rotterdam i Vitoria-Gasteiz convergiran i compartiran experiències en un mateix punt de trobada: Ciutats Resilients 2026.
La jornada, que tindrà lloc el 10 de novembre, tindrà l'objectiu de reflexionar sobre l'adequació de l'urbanisme a les adversitats meteorològiques a través de testimonis acadèmics, polítics i institucionals d'arreu d'Europa. S'ubicarà a Ca l'Alier, a Barcelona, ciutat referent al Mediterrani en la creació de polítiques públiques per fer front a les conseqüències de la crisi climàtica.
Cinc ciutats europees més oferiran la seva visió i experiència a l'hora d'actuar davant condicions climatològiques extremes. Explicaran com han assumit el repte de fer-se resilients, tot dialogant entre elles i el públic. Les taules rodones i xerrades, obertes al públic general i a les que us podeu inscriure aquí, abordaran l'adaptació de les ciutats a les calorades extremes, la pèrdua de biodiversitat, la pujada del nivell del mar i per què la dècada que vindrà serà crucial.
L'urbanista i creador del concepte "ciutat dels 15 minuts", Carlos Moreno, iniciarà Ciutats Resilients 2026 amb una reflexió sobre la proximitat i la resiliència de les ciutats com a drets fonamentals. El també director de la càtedra d'Emprenedoria, Territori i Innovació de l'escola IAE Sorbonne, tractarà com la calor extrema esdevé la primera crisi sanitària a les ciutats del segle XXI i com cal que s'hi adaptin.
"Ciutats davant la calor extrema"
Més endavant, a la taula rodona "Ciutats davant la calor extrema", diverses veus institucionals i expertes dialogaran sobre un futur condicionat per les temperatures extremes. Situarà la salut pública, l'urbanisme i la recerca climàtica com a principals factors per millorar la vida dels ciutadans i permetre viure amb una calor en creixement.
Perfils com Joan Ramon Villabí, (Agència de Salut Pública de Barcelona), Irma Ventayol (directora de l'Oficina de Canvi Climàtic i Sostenibilitat de l'Ajuntament de Barcelona), Marta Olazabal (Basque Centre for Climate Change) i Constantinos Cartalis (National and Kapodistrian University of Athens) hi compartiran reflexions.
"Renaturalitzar les ciutats"
Més enllà de les condicions de vida dels humans, Ciutats Resilients 2026 també parlarà de la biodiversitat. L'ecologia urbana i l'arquitectura verda es trobaran per poder identificar els reptes de recuperar ecosistemes urbans i les oportunitats reals de la integració de la natura allà on s'aglomeren els edificis i l'asfalt i la densitat demogràfica és significativa.
Els ponents Mariona Ferrandiz (investigadora del CREAF i co-creadora del projecte Replantegem), Maria Lucrezia De Marco (arquitecta a Stefano Boeri Architetti i autora de l'estudi del Bosco Verticale) i Àlvaro Sainz (cap del Servei de Projectes i Obres d'Infraestructures de l'AMB) n'abordaran els principals reptes a la taula rodona "Renaturalitzar les ciutats".
"Ciutats costaneres davant el canvi climàtic"
Amb la mirada posada al litoral mediterrani, un grup d'experts tractarà en un mateix espai com cal preparar l'urbanisme a la pujada del nivell del mar, així com traçar estratègies d'adaptació a una costa canviant. El diàleg combinarà veus de recerca i actors clau en la governança del litoral.
La taula rodona aplegarà Agustín Sánchez-Arcilla (professor d'enginyeria marítima a la Universitat Politècnica de Catalunya), Begoña Pérez (cap de l'Àrea de medi físic de Puertos del Estado), Robert Nicholls (professor a la University of East Anglia i autor d'informes del Grup Interdepartamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic) i Jan Rasmussen (director d'Adaptació Climàtica de Copenhaguen).
"La dècada decisiva per a les ciutats"
El darrer diàleg que allotjarà Ciutats Resilients 2026 oferirà una mirada al futur més immediat. En el marc de l'agenda 2030, els ponents convidats faran balanç dels objectius de les Nacions Unides i quines palanques de canvi cal activar a través de les relacions internacionals de les ciutats.
Els experts David Jácome-Polit (cap de Desenvolupament Resilient de Governs Locals per a la Sostenibilitat) i Esteban León (cap del Programa Global de Resiliència Urbana de l'agència UN-Habitat) seran els encarregats de cloure la jornada amb un últim espai de xerrada. Amb el seu nom, pretén urgir en l'acceleració de polítiques públiques mediambientals: "La dècada decisiva per a les ciutats".
Ciutats Resilients 2026 és una jornada organitzada per l'Ajuntament de Barcelona i el vertical climàtic de Nació Impacte amb la col·laboració de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, el Consorci Barcelona - Zona Franca, l'Associació Catalana de Municipis, l'Urban Resilience Research Network, l'institut de recerca JUERCA de la Universitat Internacional de Catalunya i la càtedra Futurs Metropolitans de la Universitat Pompeu Fabra. Compta amb la producció de Polis i la participació de l'Urban Resilience Lab.
