Grècia és una de les regions mediterrànies que més bé exemplifiquen els estralls del canvi climàtic. És una zona que, en els darrers anys, s'ha vist greument afectada pels megaincendis que tenen lloc en una conca cada vegada més tropicalitzada i on les condicions meteorològiques es polaritzen. La seva adaptació a aquesta realitat climàtica s'ha extrapolat a la confecció de polítiques públiques que Constantinos Cartalis, físic ambiental a la Universitat d'Atenes, ha exposat al Ciutats Resilients 2026.
La intervenció de l'expert durant la jornada s'ha fonamentat en l'anàlisi i comparació de les mesures de mitigació de les repercussions del canvi climàtic tant a la seva localitat com a Europa. Cartalis hi ha insistit en la variabilitat de múltiples factors a l'hora de combatre els efectes de la crisi climàtica i com cal tenir-la en compte per planificar les ciutats mediterrànies del futur, que, al seu parer, s'han de basar en un foment de la vegetació adaptat a cada zona i llurs realitats socials.
Com fa front Atenes a les onades de calor a través de la comparació amb altres ciutats europees?
És molt important revisar les solucions que s'han impulsat arreu i replicar-les a la teva pròpia ciutat, si és possible. Atenes s'ha fixat en Barcelona amb projectes com els refugiats climàtics. Especialment el programa que consistia a convertir escoles i patis en zones verdes perquè la gent hi pogués anar durant una onada de calor. Aquest programa s'ha replicat a Atenes.
A més d'això, hi ha un esforç per aplicar a petita escala l'enfocament dels super illes de Barcelona, que és molt beneficiós perquè millora el percentatge de verd a la ciutat i la ciutat treu els cotxes del nucli urbà, de manera que la ciutat es torna més amable amb els ciutadans, però això és a petita escala. Així que, en definitiva, no cal reinventar la roda. Cal aprofitar allò que ja ha tingut èxit i intentar adaptar-ho a la teva pròpia ciutat.
La variabilitat de cada ciutat és un criteri en si mateix que cal tenir en compte a l'hora de crear polítiques públiques?
La variabilitat és com una funció de diferents paràmetres, no només de la temperatura. Aquesta és molt important, però depèn de la densitat de població i dels edificis. Depèn de l'edat dels ciutadans. Sabem que les persones de més de 65 anys són més sensibles a les altes temperatures. Per tant, cal agafar tots aquests factors i definir la variabilitat d'una ciutat, no de manera global, sinó en diferents parts de la ciutat, per barris, per exemple; això és molt important perquè les coses canvien d'un indret a un altre.
I si apliques el mateix pla d'adaptació a tot arreu, no tindrà èxit. Per tant, cal tenir plans d'adaptació diferents en funció de la variabilitat de cada regió específica. I crec que això és una cosa que les ciutats europees han de seguir, perquè és més correcte des del punt de vista científic. Permet més marge per a les mesures adequades i fomenta la comprensió i la confiança de la gent en el fet que hi haurà una solució positiva. I això és molt important.
Aquí, les zones verdes són crucials.
És la manera més eficaç de capturar diòxid de carboni i de millorar la temperatura. La qüestió és que necessites molta vegetació a les ciutats. Poden ser teulades verdes, murs verds, corredors verds, és a dir, zones, parcs "de butxaca" que es comuniquin entre si i, així, s'aconsegueixi un efecte de ventilació. Totes aquestes són aplicacions molt reeixides. Redueixen la temperatura de la ciutat i, per tant, milloren el confort tèrmic dels ciutadans. I alhora, la vegetació té la capacitat d'absorbir diòxid de carboni i mitigar d'alguna manera el problema del canvi climàtic.
Cal aprendre sobre la importància de la distribució dels parcs. La vegetació és la manera més eficaç de mostrar aquesta natura. Per exemple, a les ciutats mediterrànies tenim estius molt calorosos i moltes onades de calor. Necessitem tenir refrigeració en molts llocs de la ciutat. I, de nou, als anys 90, hi havia un famós urbanista de Barcelona, José Acebillo, que parlava de la necessitat de dispersar els parcs per la ciutat.
Els hem estudiat Atenes i hem descobert que si desenvolupes parcs petits i mitjans a la ciutat i els disperses, és molt millor que tenir un sol parc gran. Perquè aquests parcs es comuniquen entre si i hi ha una ventilació més fresca a la ciutat, cosa que és molt beneficiosa. Anomenem això "acupuntura urbana". I és un enfocament que, al meu entendre, és molt beneficiós per a les ciutats mediterrànies, sobretot pels estius calorosos.
Com ens hem d'imaginar les ciutats del futur?
Crec que és molt important acceptar que el canvi climàtic ja és aquí i tenir en compte que hem construït i organitzat les nostres ciutats per a un clima que ja no existeix. Per tant, un pla d'adaptació d'una ciutat al canvi climàtic ha de ser per al futur, no per al present.
Cal desenvolupar totes les ciutats, cal elaborar un pla per als pròxims 20, 25 o 30 anys, no només per a avui. Cal tenir en compte quin serà el clima d'aquí a 30 anys i començar a promoure mesures per afrontar el repte i adaptar-se a l'augment de la temperatura. És molt important ser proactiu, no només per a avui, sinó també per al futur.
