Barcelona ha estat la segona ciutat europea amb més morts atribuïbles a la calor extrema aquest estiu. Gairebé 9 de cada 10 estaven condicionades, segons un estudi de l'Imperial College de Londres, pel canvi climàtic amb un percentatge superior a la mitjana del continent. L'adaptació de la capital catalana per evitar les anomenades "illes de calor" passa pel creixement dels espais verds. L'ajuntament preveu que en els propers quatre anys creixin en 74 hectàrees i, en aquells indrets on no sigui possible, crear ombra artificial.
La directora de Serveis de l'Oficina de Canvi Climàtic i Sostenibilitat de Barcelona, Irma Ventayol, ha destacat de l'ampliació de la xarxa de refugis de la capital catalana al Ciutats Resilients 2026. La primera jornada sobre l'adaptació de l'urbanisme a les conseqüències del canvi climàtic, organitzada per Nació i l'Ajuntament de Barcelona, ha dedicat un espai a les polítiques públiques dedicades a mitigar els efectes de la calor extrema a les ciutats. Hem conversat amb la biòloga i experta en arquitectura sostenible després de la seva intervenció en la jornada.
Durant la teva ponència amb altres experts, com Joan Ramon Villabí (director de l'Agència de Salut Pública de Barcelona) o Marta Olazabal (investigadora del Basque Centre of Climate Change), sovint ha sorgit el concepte de "col·laboració públic-privada". Com s'aborda aquesta relació als refugis climàtics de la ciutat?
La col·laboració públic-privada, per exemple, en la xarxa de refugis climàtics té tot l'interès del món. Ja vam començar el 2020 a engegar la xarxa de refugis climàtics. Aleshores, teníem uns 70 equipaments i la majoria eren municipals, tot i que hi havia algun museu que no era públic i algun altre equipament privat. Al llarg dels anys, hem anat ampliant la xarxa i, en els dos darrers, hem estat veient que hi havia alguns barris que no tenien equipaments públics, de diferents administracions i en els quals hem anat treballant.
En aquests indrets hem anat a buscar la relació amb els establiments privats. En aquest sentit, hi trobem centres de culte. En alguns d'ells, no tots, hi ha unes condicions de confort que han permès que s'afegeixin al catàleg de refugis climàtics de la ciutat. La gran majoria, però, són comerços de proximitat. Crec que té tot el sentit del món: la seva funció social, moltes vegades no està reconeguda. Els que regenten les botigues saben si una persona [en situació de vulnerabilitat] ve cada setmana i com freqüenta l'establiment. Si no hi assisteix, hi ha alguns projectes com Arrels que pràcticament es dediquen a fer seguiment d'aquest col·lectiu. La participació dels comerços és molt important per completar aquesta xarxa. De fet, n'hi ha una seixantena ara mateix, del total de 560 que tenim. Són microrefugis. Els anomenem així perquè són més petits que una biblioteca.
Com els refugis climàtics s'acosten a les persones en situació de vulnerabilitat?
Nosaltres el que procurem és que tota la ciutat tingui una bona cobertura i ens proveïm de mapes per observar-ho. Ens fixem en allà on veiem que hi ha pocs refugis climàtics, si a més a més és una zona especialment vulnerable, un barri on viu molta gent gran o els edificis tenen més de cent anys i tenen certes deficiències. En els barris on sabem que hi ha pobresa energètica, per exemple, posarem el focus i intentarem buscar espais. Si no hi ha equipaments públics, el que intentarem llavors és buscar aquesta col·laboració privada. Busquem, en definitiva, que tota aquesta xarxa estigui disponible a menys de deu minuts a peu. Un 99% de la ciutadania hi és, a aquesta distància.
Més enllà d'això, si una persona també té problemes de mobilitat i no pot accedir a un d'aquests refugis climàtics, el que fem també és oferir altres recursos. Fem formacions sobre quines mesures prendre per fer front a la calor, refrescar la casa o, per exemple, detectar si una persona té un cop de calor o un problema de salut que hi estigui relacionat, a més de les dietes adients. Aquesta informació la facilitem al Servei d'Atenció Domiciliària.
A la conversa amb diferents institucions europees, la tinenta d'alcaldia de Barcelona, Laia Bonet, s'ha fet referència a la pèrdua de milers d'arbres a la ciutat arran de la sequera. L'objectiu, entenc, és que la vegetació no torni a retrocedir i ampliar-la una setantena d'hectàrees. Quins mecanismes s'estan utilitzant per augmentar aquest "verd" d'una manera sostenible, tenint en compte que la ciutat és sensible a la manca d'aigua?
Una de les qüestions que s'ha mencionat durant les sessions és la importància de l'arbrat. És un servei ecosistèmic molt important, perquè, per exemple, fa evapotranspiració i proporcionen frescor, a més de temes de salut mental, contaminació o millora de la qualitat de l'aire. L'important és mantenir-lo. Si durant la sequera s'ens van morir 9.000 arbres, els hem de reposar. Però, igualment, tenim l'objectiu d'augmentar-ne la seva presència.
Hem de pensar que Barcelona és una ciutat molt compacta, molt densa, i que, per tant, hem de reforçar d'alguna manera que hi hagi més quantitat de verd. No només arbrats, sinó altres tipus de vegeració, ja sigui arbustiva o hervàcia, per exemple. Lògicament, per fer-la créixer, cal disposar de sol, substrat i aigua.
En aquest últim punt, com que s'acostuma a tenir períodes de molta calor amb sequeres, cal garanir d'alguna manera que es pugui regar als parcs. Barcelona té l'aigua freàtica i, per tant, una de les opcions en les que l'ajuntament treballa, és augmentar la xarxa d'aquesta mena de recursos perquè pugui arribar als diferents espais verda i pugui, per tant, regar-se prescindint-ne de potable.
