Mentre la política internacional pren consciència a la Conferència de les Parts del clima (COP31) sobre els reptes de la descarbonització, els experts preveuen que es redueixi el diòxid de carboni d'origen fòssil per a aquest 2026. Un estudi del Global Carbon Budget, que segueix any rere any l'evolució del principal gas d'efecte hivernacle amb la intervenció d'un centenar d'experts, conclou que la presència de CO2 caigui un 0,4% i se situï en els 38.200 milions de tones. Els motius per a aquesta disminució de crema de combustible rauen, segons l'informe, en l'expansió de les energies renovables i la complexitat geopolítica.
Tot i que la demanda mundial de l'energia continua en augment, dos terços d'aquest sobreesforç els cobreixen l'energia solar i l'eòlica, a més d'involucrar els vehicles elèctrics. L'autora de l'estudi, la professora Corinne Le Quéré, afegeix que "països de tots els continents estan reduïnt les seves emissions mentre fan créixer les seves economies", tot afegint que la Xina és qui els encapçala.
Es preveu que la potència asiàtica disminueixi el doble de ràpid (0,9%) la propagació de diòxid de carboni enguany respecte al global, sobretot accelerada per el consum de menys petroli. En canvi, la combustió de carbó hi ha augmentat lleugerament (0,3%) a mesura que el país eixampla el seu parc d'energies renovables i inverteix en reforestació. L'explotació dels nous boscos xinesos és la que més emmagatzema aquest contaminant. Tot i això, la Xina continua produint una tercera part (32%) de les emissions fòssils a escala mundial.
Per sobre de la Xina, es preveu que la Unió Europea també redueixi la seva petjada en un 1,5%, gairebé el mateix que el Japó (1%) i els Estats Units (1,3%). En el cas de Washington, els investigadors atribueixen la disminució al descens de producció del carbó, que es va disparar l'any passat pel fred i l'augment de la demanda de gas natural. Les emissions d'aquest darrer recurs han caigut tres dècimes (0,3%) respecte al 2025 arreu del món, en detriment, precisament de l'alça del carbó (0,6%).
El petroli és el combustible que més ha caigut, amb gairebé dos punts (1,9%). Els investigadors l'atribueixen a un "xoc energètic" provocat pel conflicte a l'Iran. "Una disminució de les emissions de diòxid de carboni és reconfortant, però una reducció impulsada en bona part per confrontacions geopolítiques no és una solució climàtica sostenible", afirma el director de l'estudi Pierre Friedlingstein.
La contrapartida: desforestació
Si bé la crema de combustibles és a la baixa, la previsió total per al 2026 de les emissions de diòxid de carboni és elevada. Si es tenen en compte factors com la desforestació, que elimina vegetació capaç d'absorvir-lo, s'espera arribar a les 43.300 milions de tones. Una xifra que supera, doncs, la suma de l'any passat amb un augment de mig milió de tones.
En la darrera dècada, la desaparició de boscos ha generat aproximadament 3.800 milions de tones del gas d'efecte hivernacle. Més enllà de la Xina, la Unió Europea i els Estats Units són les principals regions que lideren la reforestació, un dels mètodes més efectius en l'emmagatzemament de CO2 (per sobre, recalca l'informe, de l'ús de recursos tecnològics). El text també reconeix els esforços del Brasil, Rússia i Indonèsia a l'hora d'aplicar aquesta mesura, tot i que matisa que es veu superada, precisament, per la desforestació.
Afegir el Superniño a l'equació
Sobre les previsions per a l'any vinent, els investigadors esperen que el pitjor Superniño mai registrat tingui impacte en les observacions de diòxid de carboni. És el mateix fenomen que associen amb la degradació forestal del sud-est asiàtic i que ha comportat la reducció dels boscos a la regió i és el responsable de desfermar l'escalfor que emmagatzema l'oceà (que, alhora, és el contenidor més gran de CO2, a més de la vegetació).
L'Organització Meteorològica Mundial ha advertit de les conseqüències de la seva intensificació aquest dilluns a la COP31, a Antalya, Turquia. "Contribuïm a que l'oratge sigui més extrem i el Superniño en multiplicarà els riscos amb onades de calor, ciclons tropicals i tempestes que s'intensifiquen a un ritme més ràpid respecte als registres històrics", ha explicat la secretària general de l'organisme, Celeste Saulo. Ha assenyalat, també, que "les emissions dels combustibles fòssils han estat la font més gran d'emissions humanes des de la dècada del 1950".
