Els efectes del Niño han fet acte de presència als discursos inaugurals de la Conferència de les Parts (COP) de clima, que ha començat aquest dilluns a Antalya, Turquia. Des del gener i fins al setembre, la temperatura mitjana en superfície s'ha situat aproximadament al grau i mig respecte a la era preindustrial i s'encamina a fer un nou rècord, segons un informe que l'Organització Meteorològica Mundial (OMM) ha fet públic amb l'inici de la cimera. Cadascun dels darrers 12 anys el mar s'ha escalfat més i ha marcat, any rere any, nous màxims. Una situació excepcional que coincideix, també, amb un nivell del mar cada cop més elevat i unes concentracions d'efecte hivernacle fora de l'habitual.
L'acumulació de diòxid de carboni a l'atmosfera, atiada pel Superniño, s'ha disparat. Si bé la mitjana de creixement anual de les partícules ha estat de 2,62 parts per milió (ppm), entre el 2024 i el 2025 s'ha situat dues dècimes per sobre. S'acosta al rècord que va deixar l'anterior període, quan es van assolir les 3,5 ppm interanuals. "Les emissions dels combustibles fòssils han estat la font més gran d'emissions humanes des de la dècada del 1950", recorda l'estudi, tot afegint que la vegetació i l'oceà les absorveixen.
Es preveu que el Superniño, que està guanyant força al Pacífic equatorial, persisteixi fins a l'inici del 2027. El fenomen, lligat a l'escalfament global, "atorga un nou significat a l'expressió de sortir-se del gràfic", segons Celeste Saulo, la secretària general de l'OMM, qui també recorda que "no afegeix escalfor al planeta, sinó que allibera la calor acumulada als oceans". La cap de l'organització també en destaca les conseqüències: "Contribuïm a que l'oratge sigui més extrem i el Superniño en multiplicarà els riscos amb onades de calor, ciclons tropicals i tempestes que s'intensifiquen a un ritme més ràpid respecte als registres històrics".
En paral·lel, l'OMM assenyala que l'augment del nivell del mar s'ha accelerat des que es va començar a observar mitjançant satèl·lits l'any 1993. El Superniño és un dels factors que hi ha influït, ja que desplaça les precipitacions cap al Pacífic, tot i que l'organització apunta, sobretot, a una altra causa. El desgel de glaceres i superfícies gelades han fet que el llindar sigui el més alt mai registrat. Unes conseqüències que no només afecten als països més vulnerables, tal com recorda, sinó que té repercussions directes, també sobre les espècies que en depenen directament.
L'era de la irreversibilitat
Precisament, "l'augment del nivell del mar extremadament ràpid i irreversible" podria fer que cada any se sumessin cinc centímetres d'ara fins a mitjan del segle XXII. Ho adverteix un altre estudi, aquest cop, de la Iniciativa Climàtica Internacional de la Criosfera, que adverteix del "risc enorme de pèrdues i danys" als que s'exposen les comunitats i ecosistemes costaners per la degradació progressiva de les capes de gel que recobreixen el planeta. Segons la investigació, vorejar els 1,5 graus d'anomalia provocada per l'escalfament global els duu a un punt de no retorn. El gel "trigaria segles o mil·lenis a assolir una nova normalitat", adverteixen els investigadors.
Les conseqüències del canvi climàtic en la salut duen als experts sanitaris a considerar-lo "una emergència sanitària mundial". El grup Lancet Countdown han demanat que l'Organització Mundial de la Salut elabori "un nou instrument" per facilitar una resposta internacional coordinada a l'hora d'actuar davant els seus efectes més severs, que haurien de prioritzar, detallen, la reducció d'emissions d'efecte hivernacle i el finançament de projectes d'investigació. També de mecanismes de cooperació internacional, que és un dels punts més destacats de la COP de Turquia, que atorga un nou enfocament a la mitigació del canvi climàtic: es considera la transició energètica com a element de seguretat davant l'encariment dels combustibles i els fenòmens meteorològics extrems.
