A mesura que els estralls del canvi climàtic s'intensifiquen en quantitat i freqüència, els seus efectes en la humanitat s'acceleren. Un informe de Lancet Countdown que reuneix 146 investigadors d'arreu del planeta conclou que molts dels riscos i danys per a la salut que s'hi associen han crescut en la darrera dècada, malgrat els avenços sanitaris i científics i l'acceleració en la implementació de fonts d'energia renovable. Pels seus efectes globals, l'estudi proposa que el canvi climàtic sigui reconegut i abordat oficialment com a una "emergència sanitària mundial".
L'Organització Mundial de la Salut (OMS) ha col·laborat en l'elaboració de l'informe. D'acord amb el seu director general, Tedros Adhanom, el text "recorda que les solucions són a l'abast". Enumera els beneficis de situar, com proposen els investigadors, "la salut al centre de les polítiques climàtiques": "Podrem salvar milions de vides, construir societats més resilients i garantir un futur més saludable per a tothom".
Lancet Countdown determina que protegir la salut passa, precisament, perquè l'OMS elabori "un nou instrument" que faciliti una resposta mundial coordinada a l'hora d'actuar davant els efectes més severs de la crisi climàtica. També llista alguns elements que els governs estatals haurien de prioritzar, com reduir l'emissió gasos d'efecte hivernacle, mantenir el finançament en projectes d'investigació científica i mecanismes de cooperació internacional que evitin l'endeutament a l'hora d'aplicar polítiques en matèria climàtica.
L'estudi es publica al desè aniversari dels Acords de París. Des d'aleshores i en comparació amb la dècada anterior a la seva signatura, "els perjudicis del canvi climàtic per a la salut estan creixent més ràpid que la resposta mundial", explica la directora executiva del grup d'investigació Marina Romanello. "El progrés ha estat massa lent i limitat i no està arribant a qui més ho necessita", conclou.
Fenòmens extrems i desiguals
L'estudi recull que, entre el 2016 i el 2023, hi va haver una mitjana de 540.800 morts relacionades amb la calor extrema. 7 de cada 10, vinculades al canvi climàtic. Els investigadors recorden que cost humà de les calorades està acompanyat de repercussions econòmiques i el desenvolupament de diferents regions del planeta. El 2025, les temperatures extremes van fer que la productivitat de les feines a l'aire lliure, com l'agricultura i la construcció, descendís fins a perdre 1,07 mil milions de dòlars (gairebé un 1% de la producció econòmica mundial).
En aquest context de calor intensa, més de la meitat (51,8%) de la superfície mundial ha estat afectada per sequeres extremes durant almenys un mes del 2025, segons l'informe. La capacitat del terra a l'hora d'emmagatzemar aigua també segueix uns patrons atípics: en les darreres dues dècades, un 43% de la superfície ha experimentat una disminució en les seves reserves, mentre que un 37% n'ha registrat un augment (amb més humitat).
L'estudi assenyala la incidència de les precipitacions de caràcter extrems i com cada vegada són més freqüents. En els últims deu anys, aproximadament un 17% de la Terra va fer front a aiguats anòmals, fet que eleva el risc d'inundacions, esllavissades i malalties transmeses per l'aigua, com el dengue. "No es tracta d'un empitjorament gradual de les condicions climatològiques", enuncia Romanello, sinó que representen "un canvi brusc que cal reconèixer com a una emergència sanitària d'abast mundial".
L'ascens de les energies renovables, insuficient
Malgrat l'augment de desastres naturals que ha provocat el canvi climàtic (i la seva repercussió en la salut dels humans), l'informe també reconeix el desenvolupament de mesures per alleugerir la crisi global. Destaca l'exemple de la inversió en energies renovables: el finançament de projectes d'electricitat sostenible durant el 2025 va doblar gairebé el dels combustibles fòssils (un 85% més). Una millora que es nota, segons la investigació, en la qualitat de l'aire i que ha evitat 323.000 morts en els darrers deu anys.
Però els avenços en la transició energètica per abandonar els combustibles fòssils "són insuficients". El text assenyala que els patrons de producció d'energia no renovable també és a l'alça, malgrat l'augment del seu preu, i que cada cop perceben més subvencions, amb una aportació pública rècord entre el 2022 i 2024.
