L'Ajuntament de Barcelona planifica l'ampliació dels espais verds de la ciutat i té previst afegir 73 hectàrees més en quatre anys, entre el 2027 i el 2030. Es tracta de gairebé el doble del que marca el Pla Natura, aprovat per l'anterior govern local, que requereix incorporar un mínim de 40 hectàrees a cada mandat. La primera tinenta d'alcaldia, Laia Bonet, situa intensificar la implantació d'aquestes mesures com a resposta a la imprevisibilitat del canvi climàtic: "Les seves conseqüències ens obliguen a accelerar la transformació de la ciutat", explica a Nació. La també regidora d'Acció Climàtica ho emmarca dins dels projectes estratègics del consistori en matèria mediambiental que presentarà a la jornada de Ciutats Resilients 2026.
"No només creixerem gairebé el doble d'hectàrees de les previstes, sinó que això es traduïrà en més de 23.000 arbres nous a la ciutat", detalla la tinenta, que es distribuïran en "projectes molt destacats". És el cas del parc lineal de la Sagrera, que cobrirà la meitat de l'àrea prevista per l'Ajuntament per efectuar al llarg del proper mandat. Calcula que ua trentena d'hectàrees s'incorporaran al voltant de l'estació. En menor mesura, el barri de la Marina del Prat Vermell, comptarà amb un creixement de més de 14. "També conclouran grans replanejaments com la remodelació del Passeig de la Mar Bella i, per tant, del front marítim de la ciutat", enumera.
Els districtes que afegiran més espais verds són, en hectàrees, Sant Andreu (37,1), Sants-Montjuïc (14,4), Eixample i Sant Martí (4,2), Horta-Guinardó (1,5) i Ciutat Vella (0,8). Algunes de les hectàrees són de projectes ja anunciats, com la finalització de la Canòpia de la Plaça de les Glòries, que es preveu que conclogui el primer trimestre del 2027. L'eixamplament de la superfície verda a la Marina del Prat Vemell més enllà del Parc de les Tretze Roses, però, és inèdit:
- Parc lineal de la Sagrera: 36 ha.
- Marina del Prat Vermell: 14,4 ha.
- La Model: 2,2 ha.
- Canòpia (Plaça de les Glòries), àmbit nord: 2 ha.
- Rambla del Carmel: 1,5 ha.
- Avinguda de la Meridiana: 1,1 ha.
- Passeig de la Mar Bella: 0,8 ha.
Dins de les 73 hectàrees de verd, l'Ajuntament també té en compte la remodelació que comportarà la connexió del tramvia per la Diagonal entre Verdaguer i Francesc Macià, que suposarà, detalla, "un augment del verd significatiu". S'espera que les obres finalitzin el primer trimestre del 2031.
"Un dels parcs més importants"
Malgrat els constants retards en la seva finalització, el ritme de les obres de l'estació d'alta velocitat a la Sagrera "fa que els seus entorns hagin d'estar a punt i obliga a accelerar la seva conversió", explica Bonet. Detalla que la zona verda sumarà quatre quilòmetres d'extensió i que els primers arbres "es plantaran en els propers mesos". D'acord amb les previsions del Ministeri de Transports, l'Ajuntament espera que els treballs de l'estació acabin al 2031.
"Serà un dels parcs més importants de la ciutat", recorda Bonet, "i incorporarà molt habitatge". Dins la planificació, s'inclou la construcció de 10.300 pisos nous al voltant d'un dels principals intercanviadors de transport públic de la ciutat. Després de 15 anys des de la constitució de la comissió de seguiment de les obres, s'obriran a debat i participació pública el proper mes de desembre.
L'estratègia de "generar espais verds"
Bonet apunta que "generar espais verds" és un puntal en l'aplicació de polítiques públiques en una ciutat que, com el Mediterrani que la banya, es tropicalitza. "Danvant l'increment teòric de les temperatures, aterrem a la pràctica amb la simulació sobre com actuaríem quan assolim els 50 graus", posa d'exemple. Unes condicions meteorològiques cada cop més extremes i freqüents que han d'adaptar la capital, segons la tinenta, a "poder reconèixer la ciutat", tant en un context de sequera com de pluges intenses.
Laia Bonet tractarà les polítiques climàtiques i mediambientals de Barcelona al Ciutats Resilients 2026, una jornada organitzada per Nació i l'Ajuntament de Barcelona. Estarà oberta al públic i inclourà experts i institucions que debatran sobre com redissenyar l'urbanisme per mitigar els efectes dels fenòmens meteorològics extrems. El govern local compartirà lloc amb representants de París, Londres, Rotterdam, Atenes i Vitòria per analitzar-ho.
