Hola!
Tot just queda una setmana per la cita que reunirà experts, institucions i públic per debatre el futur de l'urbanisme davant els efectes del canvi climàtic. Encara ets a temps d'assistir-hi. Impacte ja ha fet un mos del que esperarem a Ciutats Resilients 2026: abordar l'urbanisme des de la llera dels rius fins a l'asfalt dels carrers, sense deixar de tenir en compte els hàbits de consum dels veïns i com la vegetació és un testimoni dels fenòmens meteorològics extrems, cada vegada més presents.
En els últims set dies, quatre dels ponents que participaran a la jornada del proper 10 de novembre han conversat sobre les seves contribucions, des de la recerca o la governabilitat, en la de la crisi climàtica. És una mostra del que serà la jornada: un espai de trobada on s'analitzaran mesures concretes sobre com les ciutats ja intenten fer front a situacions mai vistes, malgrat la imprevisibilitat del futur.
[Subscriu-t'hi per rebre els butlletins d'Impacte a la teva safata d'entrada]
Incentivar "el verd"
Aprofundir en la connexió entre la natura i la societat és un dels principals objectius dins i fora de la ciutat. Per al cap d'Infraestructures de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, Álvaro Sainz, una de les prioritats és renaturalitzar indrets propers als rius. Defensa la implementació de "pots de mel", és a dir, "zones atractives pel gaudi de la gent i que permetin enriquir la biodiversitat". Intervenir en els sistemes fluvials, recorda Sainz, fa que, aquests, "guanyin més resiliència".
Laia Bonet, la primera tinenta d'alcaldia de Barcelona, destaca que "la generació d'espais verds" és un puntal de l'aplicació de polítiques públiques per a mitigar els efectes de la crisi climàtica. La vegetació és clau per a una ciutat acostumada a fer rècord de calor any rere any. L'Ajuntament, recorda Bonet, ja estudia "escenaris futurs" on Barcelona pugui assolir els 50 graus.
A la primera edició de Ciutats Resilients, Sainz estarà acompanyat per Mariona Ferrándiz (investigadora del CREAD) i Maria Lucrezia De Marco (arquitecta a Stefano Boeri Archietti) per tractar la recuperació de la vegetació a les ciutats. Bonet, en canvi, compartirà l'experiència de Barcelona en l'aplicació de mesures per pal·liar els efectes de la crisi climàtica amb representants consistorials de París, Rotterdam, Londres, Atenes i Vitoria-Gasteiz.
Persones i vegetació, vulnerables davant el canvi climàtic
Joan Ramon Vilabí, director de l'Agència de la Salut Pública de Barcelona, es fixa en l'impacte dels hàbits sobre el clima i, per tant, en la salut dels ciutadans. "El model agroalientari està vinculat amb el canvi climàtic i els patrons de consum poden ajudar a frenar-lo", resumeix. El doctor també té en compte les condicions meteorològiques que ara predominen a la capital catalana, banyada per "un mar que s'està convertint en un petit Carib" i que l'excés de la calor i les pluges exposa la integritat dels més vulnerables.
Els fenòmens extrems també afecten la vegetació de les ciutats i el seu entorn, d'acord amb Mariona Ferrándiz. La investigadora repassa alguns dels seus darrers estudis per explicar que les espècies donen informació sobre com s'adapten a la nova realitat climàtica. "Com en l'agricultura, l'ideal seria aplicar l'anàlisi tècnica de les espècies a l'hora d'estudiar com es desenvolupen en els entorns urbans", explica.
[Subscriu-t'hi per rebre els butlletins d'Impacte a la teva safata d'entrada]
Aquesta setmana també és notícia
- Catalunya registra un octubre cinc vegades més plujós de l'habitual
- El dany del canvi climàtic a les glaceres ja és «irreversible»
- «Mapes de la por»: els peixos utilitzen els humans per protegir-se?
Ens tornem a llegir dissabte. Bona setmana!
