En les darreres dues dècades, l'Agència de la Salut Pública de Barcelona ha posat xifres a l'evolució de la salut dels veïns de la capital catalana. Ja des del principi, ha tingut en compte els efectes del canvi climàtic en les seves anàlisis. "Les onades de calor que va patir França al 2003 ens van preocupar i, quan vam decidir investigar els efectes de les temperatures a la ciutat, vam documentar un augment de morts atribuït a aquesta anomalia", relata el director de l'entitat pública, Joan Ramon Villabí, a Nació.
Des d'aleshores, l'efecte de les calorades en la salut dels barcelonins és un dels principals elements de recerca, tot i que contempla altres factors que, a simple vista, no semblen relacionats directament amb l'escalfament global. El doctor els comentarà amb altres experts a Ciutats Resilients 2026. Villabí parla de l'alimentació com un dels elements a tenir en compte a l'hora de parlar de la crisi climàtica.
L'agència monitoritza els efectes en la salut dels ciutadans a través de les dades de consum de carn vermella i l'obesitat en adults. Però el seu director va més enllà: "El model agroalimentari està vinculat amb el canvi climàtic i els patrons de consum poden ajudar a frenar-lo". La proliferació de la indústria càrnica (font d'emissions de metà), així com l'ús de transport per traginar productes (diòxid de carboni) "tenen un impacte, també, per a la salut", observa el doctor, que també assegura que l'organització inclou aquesta perspectiva dins els seus estudis.
Context canviant
S'hi inclou, a més a més, l'accés a una aigua de qualitat. Si bé Barcelona "ha tingut dificultats per beure en condicions òptimes del Llobregat i el Besós", la capital catalana també es troba en un context geogràfic on els estralls del canvi climàtic són excepcionals. "La Mediterrània es caracteritza per seguir uns patrons concrets davant el canvi climàtic", explica, "i tenim menys dies de pluja, amb les conseqüències que això comporta per a la salut".
"De fet, el nostre mar s'està convertint en un petit Carib", recorda Villabí, que es fa referència a la tropicalització del clima mediterrani. L'augment de les temperatures fa que els perfils més vulnerables, com les dones de la tercera edat i els nadons, tinguin més problemes de salut i, per tant, "fa que s'hagi de repensar l'urbanisme". Des de la creació de refugis climàtics on hi hagi més ombra fins al canvi en els materials de construcció perquè no absorveixin tanta escalfor, el doctor explica que el futur arquitectònic de Barcelona ha de passar per evitar "les illes de calor".
Més globalització, més reptes sanitaris
Villabí es fixa, també, en el turisme. "El moviment de viatgers ha fet que apareguin, per exemple, tipus de mosquits capaços de transmetre malalties víriques que mai hem conegut", resumeix mentre destaca casos com el dengue, la febre del Zika o el chikungunya. Gràcies a la calor, "el seu període de reproducció augmenta, i, per tant, el potencial d'infecció, també", conclou.
Joan Ramon Villabí abordarà la idiosincràsia de Barcelona en l'adaptació al canvi climàtic al Ciutats Resilients 2026, una jornada organitzada per Nació i l'Ajuntament de Barcelona. Estarà oberta al públic i inclourà experts i institucions que debatran sobre quin és el futur que les ciutats han de seguir per preservar el benestar dels veïns i la biodiversitat.
Al costat de Constantinos Cartalis (National and Kapodistrian University of Athens), Irma Ventayol (Oficina de Canvi Climàtic i Sostenibilitat de Barcelona) i Marta Olazabal (Basque Centre for Climate Change), dialogarà sobre la relació que hi ha entre la salut pública i la recerca sobre els efectes de la crisi climàtica a les ciutats mediterrànies.
