Hola!
Entendre què li passa al medi ambient, des de la pèrdua de biodiversitat fins a l'estat d'alerta constant per pluges intenses, passa per assumir que la crisi climàtica ja és aquí. Acostumats a canviar el nostre entorn a la nostra conveniència, és la primera vegada des de la industrialització que el model de vida dels humans es troba amenaçat per uns fenòmens meteorològics que tenen unes repercussions cada vegada més intenses i que plantegen un futur imprevisible. Imaginar com canviarem no és ciència ficció ni deixar-se anar pel pessimisme: és afrontar el repte i acceptar que cal repensar com protegir-nos d'un clima advers. I aquest ha estat el tema central de Ciutats Resilients.
La primera jornada a Barcelona sobre urbanisme adaptat al canvi climàtic ha deixat diverses lliçons sobre com Europa ja es prepara per a l'arribada d'aquells impactes que encara no coneix. La capital catalana ha parlat "d'anticipar-se" i encarar la possibilitat que els seus veïns estiguin exposats a calorades de fins a 50 graus. Com el cas de Londres, que no esà acostumat a que la calor formi part dels seus reptes sanitaris. Atenes, als incendis i la mortalitat durant les onades de calor i, Rotterdam, a que el seu delta engoleixi la ciutat en les properes dècades. Vitoria-Gasteiz, en canvi, treballa en inserir la natura en el centre urbà per fer front a la polarització del clima.
[Subscriu-t'hi per rebre els butlletins d'Impacte a la teva safata d'entrada]
Totes cinc ciutats han exposat les seves preocupacions que, en la majoria de debats, es resumeixen en tres punts: aixoplugar-se de la calor, resistir les sequeres i evitar les inundacions. Com fer-ho pren moltes formes: des de la plantació de vegetació capaç de capturar la humitat fins a l'impuls de polítiques socials que arresserin la població vulnerable dels climes adversos (també en les localitats més petites, on els recursos escassegen). "Accelerar" (verb ben present a la jornada) la resposta dels governs locals és prioritari a l'hora de mitigar els efectes del canvi climàtic mentre es continuï retallant la petjada de carboni i la contaminació ambiental.
Són qüestions que ressonen aquests dies, també, a l'altra punta del Mediterrani. A Antalya, Turquia, es desenvolupa la Conferència de les Parts de clima (COP31) més multitudinària des de l'inici de les cimeres, ara fa més de tres dècades. La supervivència de les comunitats davant d'esdeveniments com les inundacions al Nepal força la política internacional a introduir-se a "l'era de la implementació" dels compromisos d'altres edicions. Queda una setmana per saber si tindrà un final agredolç o traçarà un camí cap a la transició energètica definitiva.
[Subscriu-t'hi per rebre els butlletins d'Impacte a la teva safata d'entrada]
Què ens ha ensenyat, amb paraules, «Ciutats Resilients»
Impacte ha conversat amb diferents ponents que han participat en els diàlegs, taules rodones i exposicions del Ciutats Resilients 2026. Les entrevistes tracten d'una manera més acotada una sèrie de qüestions que s'han repetit al llarg de la jornada. Aquí, un recull dels conceptes i cites més representatius:
- Microrefugis. "La participació dels comerços és important per a completar la xarxa de refugis climàtics". Irma Ventayol, directora de Serveis de l'Oficina de Canvi Climàtic i Sostenibilitat de Barcelona.
- Peus secs. "Tots els veïns necessiten que el nostre delta sigui resilient, i això és compatible amb el seu ús social". Mattijs van Ruijven, cap de planificació urbanística de Rotterdam.
- Accessibilitat. "No aconseguirem adaptar-nos al canvi climàtic demà, perquè és un procés que mai acabarà". Marta Olazabal, investigadora principal del Basque Centre of Climate Change.
- Variabilitat. "Hem construït i organitzat les nostres ciutats per a un clima que ja no existeix". Constantinos Cartalis, físic ambiental a la Universitat d'Atenes.
Impacte aquí i allà: Superniño
El fenomen meteorològic que centra totes les mirades dels experts en clima ja demostra els seus efectes arreu del planeta
🌐 L'Organització Meteorològica Mundial adverteix que la superfície marítima global ja ha assolit el grau i mig d'anomalia, a l'espera que el Superniño cotinuï escalfant el Pacífic equatorial a mesura que es vagi. En un informe presentat a la COP de Turquia, assenyala també l'augment "sobtat" del nivell de l'aigua.
📍 El Servei Meteorològic de Catalunya ha albirat un parell de senyals atmosfèrics a Europa que podrien estar relacionats amb l'escalfament global atiat pel fenomen. A Catalunya, no es descarta que tingui repercussions. "No sabem si es traduiria en molta pluja o sequera", explica el tècnic de canvi climàtic del Meteocat Toni Barrera.
Aquesta setmana també és notícia
- Arrenca la COP31 a Turquia: la cimera de l'electrificació i la seguretat energètica
- L'emissió de diòxid de carboni disminueix: per què el món crema menys combustible?
- Repsol aprova una inversió de 400 milions d'euros per produir hidrogen verd al complex industrial de Tarragona
Abans de marxar, tres recomanacions:
📹 Pestiferus lupus, de Luca Jankovic i Ludovico Serra. Documental disponible a 3Cat que aborda la confrontació de la Itàlia ramadera amb els llops. Per aprofundir en la pedagogia social d'una espècie que a Catalunya sembla que estigui sortint del "perill d'extinció".
🎙️ Qui ha espatllat la teva xocolata?, de The Gray Area. El pòdcast del digital estatunidenc Vox aprofita un tema banal, com la pèrdua de gust d'aquest producte, per tractar les tensions polítiques i mediambientals que provoca l'escassedat del cacau.
👥 Cicle estacions: tardor. El festival de Bot (Terra Alta) que presenta les múltiples formes de veure la pagesia, des de l'ofici fins al que arriba al plat. Tot, a través de l'art, la gastronomia i, també, la protesta.
