La guerra que pot portar la transició energètica

Butlletí Impacte

«La presidència de la COP31 posa abans sobre la taula la resilència i l'electrificació que no pas el gran elefant a l'habitació: eliminar els combustibles fòssils que provoquen l'encariment de l'energia»

Publicat el 21 de novembre de 2026 a les 09:00

Hola!

Sembla que "l'era de la implementació" que anunciava l'inici de la conferència de clima d'Antalya coincideix amb una crisi de recursos energètics sense precedents. Si bé les darreres COP es posaven en dubte pels seus resultats estèrils i no recuperar l'esperit de l'Acord de París, aquesta mostra uns detalls que s'entenen millor amb el conflicte geopolític que suposa la guerra a l'Iran. La presidència, capitanejada per Austràlia i Turquia, posa abans sobre la taula la resiliència (adaptar les comunitats al canvi climàtic) i l'electrificació (accelerar les renovables) que no pas el gran elefant a l'habitació: eliminar els combustibles fòssils que provoquen l'encariment de l'energia.

Els Estats Units, Rússia i la Xina se'n desentenen i volen potenciar-ne la producció. Però aquesta darrera potència, mentrestant, accelera les mesures per reduir la mitigació de gasos d'efecte hivernacle com cap altre país al món i, en paral·lel, ha assistit a la COP31 a diferència dels governs de Trump i Putin. Sigui per reduir la seva dependència dels recursos no renovables o bé millorar la seva imatge internacional, l'estratègia mostra la capacitat econòmica de té el país a l'hora de definir el seu propi sistema energètic. Un poder que també reclamen la coalició de països africans que participen a la cimera i que aquesta COP havia de resoldre.

El finançament perquè tot el planeta pugui participar en una transició energètica justa és un dels temes que aborden les juristes Irene Escorihuela i Ariadna Rigau. En una anàlisi publicada a Impacte, les delegades de l'Observatori DESCA a la COP31 destaquen l'ús pervers que pot tenir el concepte d'electrificació: les propostes d'Austràlia i Turquia no la vinculen a l'abandonament de les fòssils i qui la consumirà. "Ha de servir per garantir drets i cobrir les necessitats bàsiques de la majoria de la població del planeta, i no per alimentar el creixement desbocat d’infraestructures d’intel·ligència artificial i centres de dades de les grans corporacions tecnològiques", recullen.

Si per alguna cosa s'ha de recordar la cimera d'Antalya és per la cruïlla entre dues realitats: la dels països (tant productors com importadors) estretament dependents dels combustibles i els enriquits que es poden permetre anar per lliure amb plans propis per assolir la descarbonització. És, en resum, el que proposava el Brasil amb el seu full de ruta, herència de l'anterior COP, abans d'aquesta conferència: el text "està escrit per a que cada país reconegui les seves circumstàncies". Quedarà per veure si la tensió energètica que provoca la guerra a l'Iran serà prou forta com per fer canviar les dinàmiques mundials.

[Subscriu-t'hi per rebre els butlletins d'Impacte a la teva safata d'entrada]

Plaques solars en altura

En l'anàlisi permanent del Plater, Impacte també s'ha fixat aquesta setmana en l'energia fotovoltaica. Un article de Pere Roura, catedràtic emèrit de la Universitat de Girona, aborda si el pla de la Generalitat per electrificar el país a través de les renovables és suficient si només es té en compte les plaques solars que es col·loquen a les taulades. La xarxa d'autoconsum de Terrassa s'ha convertit en la més gran de Catalunya amb aquestes instal·lacions:

  • 3,56 megawatts pic (MWp)
  • Inversió de 5,1 milions d’euros executada per l'empresa pública l'Energètica.
  • Subministrament a 13 equipaments.

Impacte aquí i allà: centres de dades

Enmig de la transició energètica i com mitigar les emissions que provoquen els combustibles fòssils, es troben els centres de dades:

🌐 L'Agència Internacional de l'Energia calcula en un informe que, fins a l'any 2030, podrien augmentar la difusió de diòxid de carboni en un 70% i consumiran 350 terawatts/hora (més del doble del que consumeix cada any Catalunya).

📍 El govern espanyol aprova un decret per fer que els centres es nodreixin, almenys, amb un 80% de renovables a partir de la mateixa data. La gigafactoria de Móra la Nova en quedaria exempta.

Aquesta setmana també és notícia

Abans de marxar, tres recomanacions:

🗞️ El retard de l'informe de l'IPCC amenaça l'esforç global per combatre la crisi climàtica. Conversa de Johan Rockström a la COP31 publicada a The Guardian sobre com la setena anàlisi del comitè científic internacional pot condicionar les polítiques públiques d'arreu del planeta. 

👥 Literatura i territori. Agullana (Alt Empordà) acull per primera vegada una jornada de debat que aplega diferents veus per entrellaçar itineraris, autors i indrets del país. És avui i l'accés és gratuït.

📹 Llavors, d'Alba Pascual Benlloch. La història capturada en forma de documental que posa al davant els veïns que van abandonar forçadament les hortes de la ciutat de València. Vista a Filmin.

Escull Impacte com la teva font preferida de Google