Es retarda la vigilància de les emissions de metà a Europa per als importadors de petroli, gas i carbó. La normativa aprovada fa dos anys obligava les companyies a informar sobre els efectes contaminants dels combustibles dins el marc comunitari a partir del gener del 2028. Ara, el Parlament Europeu i els estats membres han acordat ajornar dos anys (un més del que havia proposat inicialment la Comissió) el monitoratge i tindran fins al 2030 per a atendre aquesta obligació. "Els proveïdors han advertit que podrien no ser capaços d'assegurar prou subministraments en un moment en què els mercats energètics estan sota pressió i els preus són alts a causa del conflicte a l'Orient Mitjà", recull un comunicat de l'Eurocambra.
Els operadors europeus també se'n beneficien de l'acord. S'amplien els terminis perquè les companyies autòctones de petroli i gas presentin els informes verificats sobre les emissions de metà. Si els gestionen directament, tindran temps fins al febrer del 2029, mentre que si la seva intervenció és indirecta, la data límit serà a l'agost del 2030. Per la seva banda, l'executiu europeu haurà de presentar informes sobre l'aplicació del reglament i garantir la reducció de les emissions de metà. El primer, l'1 de gener del 2028 i, la resta, cada cinc anys.
S'entorpeix, llavors, l'anomenat Objectiu 55 adoptat pels estats membres l'any 2024. El text, aleshores, apuntava al sector energètic com a responsable del 19% de les emissions de metà a la Comunitat i li atribuïa "el potencial més gran per a la reducció ràpida, eficaç i rendible" del gas d'efecte hivernacle. La fita, en principi, és que es redueixi almenys fins a la meitat (55%) de la presència del contaminant dins aquesta indústria. La primera passa és "l'aplicació de normes més estrictes de supervisió i notificació d'emissions", segons el mateix Consell Europeu.
Des que la Comissió Europea va proposar ajornar la normativa sobre l'emissió de metà, diversos grups ecologistes han assenyalat la intervenció de grups de pressió (lobbys) per modificar la regulació. L'organització Fossil Free Politics detalla en un informe que "la indústria del petroli ha utilitzat les amenaces dels preus en alça i baixades dràstiques del subinistrament per pressionar els representants europeus i que acceptin les seves demandes". Des de l'inici del 2025 fins a aquest estiu, els petrolers i gasistes s'han reunit amb l'òrgan executiu cada setmana, recull l'entitat.
Fer front a la crisi climàtica: proposta pendent
A l'espera de fer efectiva la mesura al Parlament Europeu, l'òrgan de representació també haurà d'abordar l'aprovació de la llei de Resiliència climàtica. La proposta de la Comissió Europea recull una sèrie d'obligacions perquè els estats membres impulsin mesures per fer front a uns fenomens meteorològics que, recorda, "s'intensificaran en freqüència, magnitud i duració".
Amb l'objectiu de reduir "l'impacte econòmic, social i mediambiental", la norma vol que s'identifiquin els riscos del canvi climàtic i coordinar els actors polítics amb competències per actuar. Entre d'altres, hi inclou que cadascun dels membres de la Unió planifiquin l'actuació de cada govern a l'hora de prendre decisions en matèria climàtica i que els materialitzin en estratègies. Haurien de comptar amb "calendaris per implementar mesures concretes i que indiquin les seves necessitats inversores, costos estimats i fonts de finançament", segons el text, i presentar-los abans del 2030.


