Setmana clau a la COP31: la transició energètica avançarà?

Acció

Un centenar de delegacions d'empreses que contribueixen al canvi climàtic han fet acte de presència a la conferència de clima

Publicat el 16 de novembre de 2026 a les 14:48

"Ara que els òrgans subsidiaris han conclòs la seva feina, entrem en una fase crítica de la Conferència de les Parts de clima (COP31)", resumeix en un comunicat la presidència de la cimera. Austràlia i Turquia, que n'encapçalen l'organització i negociacions, respectivament, fan una crida a intensificar els esforços "per superar les diferències restants i traduir els progressos en resultats significatius". S'enceta la fase política de l'esdeveniment internacional i científics i activistes assenyalen la presència (i interferència) d'actors econòmics que atien la contaminació arreu del planeta.

Amb l'electrificació i la transició energètica com a principals objectius en aquesta cimera, l'edició de Turquia anava a ser la primera a no incloure cap lobbista de combustibles fòssils. Més de 300 representants empresarials del sector havien participat en les tres últimes cimeres. Els experts, però, assenyalen la presència d'altres "grans contaminadors". Segons la coalició d'investigadors mediambientals Kick big polluters out, hi ha més de 100 les companyies relacionades amb els carburants que han passat pel recinte firal d'Antalya. No només estan relacionats amb els carburants, sinó que pertanyen a la indústria tecnològica i agroalimentària. 

En els darrers cinc anys, els trenta bancs que més han finançat el sector fòssil hi han destinat més de 2,2 bilions (milions de milions) de dòlars. També participen a la COP31. Entre les delegacions més nombroses destaquen bancs de la talla de BNP Paribas o el suís HSBC, tot i que també n'hi ha d'espanyoles, com el Santander i el BBVA. Aquest darrer, és promotor de la cimera i durant el 2025 va dedicar més de 10 mil milions de dòlars a la indústria, segons dades Banking on Climate Chaos.

L'estudi compara la quantitat de lobbistes amb els grups de treball dels països que participen a la cimera. Per dimensionar la situació, per cada 25 representants de companyies n'hi ha un del Níger o, en el cas de les Filipines, n'hi ha 8 per cadascun. "Les corporacions contaminants estan sobrerepresentades mentre que els països empobrits no es poden permetre enviar-hi delegats", critica Clàudia Custodio, investigadora en justícia climàtica de l'Observatori del deute en la globalització, tot reclamant l'expulsió de les empreses. 

Els deures pendents de la COP31

Precisament, la compensació econòmica a països amb escassedat de recursos és una de les qüestions preponderants a la conferència. La Unió Europea ha deixatt clar que no incrementarà el seu pressupost per donar-los suport en la transició energètica, tal com demana la coalició africana. Fa dues edicions, les parts van acordar que es destinéssin, almenys, 300.000 milions de dòlars anuals per als més empobrits d'aquí al 2035. Les negociacions sobre aquesta qüestió es preveuen minses, ja que la COP31 també compta amb grans absències, com la dels Estats Units.

El full de ruta per abandonar els combustibles fòssils, aprovat a l'anterior conferència, també es posarà a prova amb l'objectiu d'avançar en la transició energètica. L'electrificació hauria de suplir el 35% de la demanda l'any 2035, tal com proposa la presidència bicèfala. "Hem d'actuar amb urgència davant la gravetat de la crisi climàtica i tancar l'escletxa entre les promeses i les accions concretes que permetran salvar vides amenaçades per la crisi climàtica", assenyalava Murat Kurum, cap de la COP31, en la seva inauguració fa una setmana.

Escull Impacte com la teva font preferida de Google