La presidència bicèfala de la Conferència de les Parts de clima (COP31) es proposava al començament d'aquesta setmana de negociacions intensificar els esforços "per superar les diferències restants i traduir els progressos en resultats significatius". Turquia i Austràlia han confeccionat aquest dijous un nou esborrany amb la intenció , precisament, de comptar amb tots els suports necessaris per aprovar-lo: continua amb el compromís d'electrificar la demanda energètica mundial un 35% per al 2035 a través del foment d'energies renovables i "carburants sostenibles". No hi ha rastre arreu de les nou pàgines de text (la meitat de la primera versió) de la retirada d'aquells d'origen fòssil. Ara, assegura que treballa en una nova versió després que diversos països s'hi hagin oposat.
Aquest divendres, quan s'espera que finalitzi la cimera, un grup de potències han reclamat que la resolució final d'Antàlia incorpori explícitament l'abandonament dels combustibles fòssils. Ho han anunciat a una roda de premsa, que representa la posició de participants com Espanya, Alemanya, França, Tuvalu i les Illes Marshall. D'altra banda, l'aliança de ministres africans critica la manca de compromís en la cooperació financera internacional per assolir la transició ecològica. "Vam venir aquí per reclamar el que és justament nostre per al nostre poble, que pateix de ple les conseqüències de les activitats antropogèniques dels països desenvolupats i a qui ara se li demana que pagui de maneres que mai no hauria de pagar", ha apuntat la cap d'aquest darrer equip negociador Zanetor Agyeman-Rawlings.
A la COP28 de Dubai, les parts es van comprometre a la transició energètica per deixar enrere els combustibles que atien l'escalfament global. En concret, el nou esborrany que ha arribat un dia abans d'acabar la conferència d'enguany es proposa "una transició cap a unes emissions de baix efecte hivernacle i un desenvolupament de resiliència climàtica". Les referències a l'Acord de París de fa onze anys també hi són: l'objectiu, segons el document, és mantenir l'anomalia de la temperatura global en 1,5ºC i deixa en responsabilitat de cada país "prendre diferents camins i solucions" per aconseguri-ho.
Les previsions sobre l'escalfament global són diferents, però. Es calcula que s'assoliran els 2,7ºC l'any 2100. Un increment que la presidència de la conferència admet que "comportarà impactes i riscos cada cop més adversos i, en alguns casos, irreversibles per als sistemes humans i naturals" i considera prioritari "reduccions d'emissions profundes, ràpides i sostingudes" per a tornar al llindar dels 1,5ºC. També fixa l'objectiu de fer les comunitats més resilients davant els efectes del canvi climàtic, ara sí, a través del compliment del marc aprovat a la cimera de Dubai perquè cada país tinguin un pla nacional d'adaptació i estratègies.
El segon esborrany de la resolució final ha provocat la negativa de diferents participants. El Panamà ha enviat una carta a la presidència on assegura que bloquejarà qualsevol resultat que no impliqui la limitació del petroli. El país "no cedirà el seu nom a un text que continuï igrnorant i excusar la responsabilitat individual de cada nació, i que, per fer-ho, ajorni i empitjori la crisi", segons el comunicat escrit pel seu ministre de medi ambient, Juan Carlos Navarro. La Unió Europea també ha anunciat que no el signarà si no es garanteix la lluita internacional contra el canvi climàtic després de criticar el primer esborrany, que el va considerar "una llista de la compra".
Compromisos a banda
Mentre fora de la conferència els Estats Units, la Xina i Rússia acorden augmentar la producció i subministrament de combustibles fòssils, diversos països participants han elaborat plans per a la descarbonització. Dinamarca, Irlanda, Espanya, Portugal, Luxemburg, Vanuatu i Tuvalu han presentat llurs fulls de ruta amb el doble objectiu de confeccionar polítiques concretes de mitigació i "accelerar" els esforços per a incloure a la resolució final de la COP31 l'abandonament dels carburants.
Els països s'uneixen al camí que va intentar traçar la presidència brasilera a l'última edició. A la conferència de Belém es va crear un full de ruta que no va comptar amb l'aprovació unànime de tots els països i que el Brasil va decidir emprendre unilateralment. Ha presentat el text final a l'inici de novembre i s'enfoca en establir una metodologia que s'adapti a la dependència dels països respecte als combustibles "per a que cada país reconegui les seves circumstàncies".
"Ara hem arribat a Turquia sense saber exactament com ubicar-lo dins les negociacions", ha explicat aquesta setmana la investigadora sobre canvi climàtic de l'Observatori DESCA Gisela Torrents, present a la ciutat d'Antalya.
Austràlia, tercer país que provoca més efecte hivernacle
El copresident australià de la cimera, Chris Bowen, donava tret de sortida a la COP31 amb la necessitat que "l'electricitat de fonts renovables passi a representar d'una cinquena part del consum mundial a un terç". El país, però, és un dels principals proveïdors de combustibles amb emissions d'efecte hivernacle des de l'any 1850, segons la revista especialitzada Carbon Brief. Juntament amb Rússia i l'Aràbia Saudita, les potències han provocat milers de milions de tones de diòxid de carboni "en forma de gas, petroli i carbó que han cremat en altres països" , segons l'autor de l'estudi, l'investigador noruec Robbie Andrew.
Austràlia concentra la meitat de projectes de mines de carbó a escala mundial i la seva producció de petroli i gas s'ha intensificat un 77% des del 2015, d'acord amb dades de l'observatori 350.org. Turquia, que també lidera la COP31, és el pricipal productor de carbó a Europa i té la intenció d'incrementar la indústria de cara al 2035.


