Alicia Pérez-Porro explica des d'Everan (Armènia) que "posar al mateix nivell la governança global del clima i la de la biodiversitat és bàsic". És cap de l'Àrea d'Interacció política del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), present a la Conferència de les parts (COP) que se celebra des de fa gairebé dues setmanes perquè 196 països es posin d'acord en traçar un full de ruta sobre com preservar els ecosistemes. Consultada per Nació, Pérez-Porro determina que "es fa tard en totes les fites" per tal d'aturar i revertir la pèrdua de biodiversitat abans del 2030.
El repte més rellevant és, segons la representant del CREAF, saber com es mesura i monitoritza cadascun dels compromisos que els estats participants subscriuen en acabar les conferències. "El que s'està posant sobre la taula és com determinem que s'estan complint els terminis des d'una rigorositat científica i una perspectiva de governança a diferents nivells, és a dir, que tingui en compte institucions locals, regionals i estatals", detalla. A l'hora de repassar les fites consensuades a l'anterior COP de biodiversitat, admet que "n'hi ha de més fàcils d'aconseguir", tot i que d'altres no s'estan resolent segons l'acordat.
"El fons Cali està sent un fracàs", qualifica quan parla d'un dels punts més prominents de la COP del 2025. La iniciativa té l'objectiu que les empreses que utilitzen informació genètica dels organismes per interessos compensin econòmicament l'impacte de les seves accions. El CREAF explica que, un any després, "té pocs recursos" i que un dels objectius de la conferència a Armènia serà incentivar aquest projecte i implicar pobles indígenes i les comunitats locals perquè també se'n puguin beneficiar. També, de buscar reptes compartits, com els que Catalunya i Califòrnia enfronten.
Els debats on és més difícil trobar consens són els que estan lligats amb l'economia. L'any passat, a Montreal, les parts es van comprometre a mobilitzar almenys 200.000 milions de dòlars anuals per a fomentar la biodiversitat a través de fonts públiques i privades. Ja l'any passat haurien d'haver arribat a 20.000 milions i els participants de la conferència a Everan hauran de comprovar-ho.
A mesura que la conferència s'acosta al seu final, Pérez-Porro veu amb preocupació algunes dinàmiques al procés de negociació. "S'està diluint el llenguatge científic a les decisions finals i ens preocupa que molts dels països participants no el vulguin incloure a les conclusions de la COP17", resumeix. Preguntada per quin pronòstic dona per al final de la conferència, insisteix que "encara no s'han tancat les negociacions, però per ara, no s'està empenyent el necessari ni hi ha prou consens per a que la ciència tingui més presència."
Les conferències fora de focus
La representant del CREAF recorda que les Conferències de les parts van néixer fa més de tres dècades amb l'ànim de "treballar de manera conjunta la problemàtica ambiental mitjançant una triple perspectiva". Més enllà de la del clima i la de la biodiversitat, també cal tenir "més present", considera Pérez-Porro, la que es dedica a la desertificació: "Per exemple, un bosc està conformat biodiversitat, a priori, però li afecta molt la sequera, conseqüència del clima i pot arribar a patir desertificació".
La següent cita internacional per a abordar les conseqüències del canvi climàtic serà a Antalya, a Turquia. Aquest novembre s'hi celebrarà la trenta-unena COP de clima, on s'insistirà punts ja coneguts: en topar l'augment de la temperatura global en 1,5 graus i enfortir la resiliència davant els estralls d'uns fenòmens meteorològics extrems.
