Al començament de la invasió d'Ucraïna i la consegüent alça de preus de l'energia, el Consell Comarcal d'Osona va plantejar aprofitar un espai desusat del territori per instal·lar-hi plaques solars i diversificar les fonts de consum d'equipaments públics. L'antic abocador d'Orís, que va tancar l'any 2005, era un bon emplaçament: és de titularitat pública (Consorci de Residus d'Osona) i el seu terreny no podia ser productiu per la seva antiga funció.
El consell supramunicipal va projectar-hi un parc fotovoltaic que ha trigat tres anys a començar a construir-se i encara haurà d'esperar un més per a que pugui subministrar 1,4 megawatts de potència màxima. És la conclusió d'un procés administratiu que els promotors del projecte i la Diputació de Barcelona (que hi ha aportat gairebé tot el finançament) consideren "surrealista" perquè "ni tan sols pot incidir en el mercat". En la seva fase incial, subministrarà el centre de tractament de residus veí.
Moisès Subirana és tècnic de l'Agència Local de l'Energia d'Osona, un organisme del Consell Comarcal que gestiona projectes de consum renovable al territori. Explica a Nació que un dels primers endarreriments del projecte correspon al requeriment d'una anàlisi d'afectacions agràries per part del Govern, malgrat que "el terreny no podia tenir gairebé cap altre ús més enllà d'utilitzar-lo com a un equipament". "Després de presentar-la, ens responen a la fase de suficiència que no era necessària", relata, i que va fer que es retardés una tramitació que considera "molt llarga".
"No és el que ens va retardar més", apunta Subirana, ja que hi ha altres aspectes del procediment que van afectar al calendari del projecte, com ara el període de consulta pública. "Vam trigar 22 mesos per l'autorització", recorda el tècnic. Ja en construcció, el tècnic calcula que trigarà un any més a connectar-se a la xarxa. "El següent pas serà col·locar bateries per poder millorar l'autoconsum entre un 30 i un 40%", afegeix a l'hora d'explicar que el projecte arribarà al consum comunitari a través dels projectes de l'organització del Consell Comarcal.
L'energia que ha d'arribar més ràpid
El president de l'Àrea d'Acció Climàtica i Transició Energètica de la Diputació de Barcelona, Marc Serra, hi veu "un problema com a país" i reivindica "no quedar-se només en la queixa que l'administració demana informes innecessaris, sinó que s'assenyali que s'incompleix la normativa estatal". Serra es fa referència al Reial decret aprovat el 2022 en què el govern espanyol dona tramitació prioritària als parcs de fins a cinc megawatts.
"En el cas dels parcs d'energia renovable, cal preveure mecanismes administratius molt més àgils", indica. En concret, Serra proposa que hi hagi "una tramitació preferent en el terreny artificialitzat", com en el cas del recinte que ara ocupa el parc fotovoltaic d'Orís, "així com les iniciatives públiques de fonts renovables". "Situacions administratives com la que hi ha hagut en aquest projecte, suposa un fre a la transició energètica", critica el president d'àrea de la Diputació.
Aprofitar l'espai en ple Plater
El d'Osona és un dels diversos projectes renovables que subvenciona la Diputació de Barcelona i que, a banda de conformar una nova font d'energia, també ocupa espais desusats. Serra destaca el parc fotovoltaic a l'antiga mina de carbó de Saldes o la planta de Súria ubicada en l'antiga explotació salina de la localitat del Bages.
"És sòl que no pot ser urbanitzable i incompatible per a qualsevol activitat", sintetitza el president d'àrea de la Diputació, tot i que afegeix que "és una prioritat que les instal·lacions estiguin ubicades a prop de polígons indutrials". "Eines com el Plater han d'ajudar a acotar aquests projectes perquè siguin viables tant per a les entitats públiques com les privades", conclou.
En plena acceleració de les renovables amb el Plater com a vehicle, el Govern preveu que s'afegeixin 100 megawatts més al mix energètic de cara a l'any vinent. Els objectius a mitjà i llarg termini seran triplicar la seva aprotació per a l'any 2030 i multiplicar-la per 12 cap al 2050, amb projectes com el del macroparc d'Alcarràs (252 megawatts) com a pal de paller.
