A tres dies de cloure (oficialment) la Conferència de les Parts de clima (COP31), la presidència encara busca suports per a tancar la resolució final de la cimera. Austràlia, que encapçala les negociacions, ha traçat un document de 18 pàgines que inclou un centenar de punts, amb qüestions com la transició energètica i el suport financer a les comunitats més empobrides com a les més sensibles i, alhora, trascendentals. De fons, destaquen els experts en clima, plana l'aplicació dels compromisos que s'han adquirit al llarg de les darreres edicions i el compliment, per enèsima vegada, de l'Acord de París.
L'escenari que la cimera a la capital francesa plantejava fa més d'una dècada i que volia evitar ja és aquí: ja s'ha superat el grau i mig d'escalfament global. Ara les previsions indiquen que s'alçarà fins als 2,7ºC per a l'any 2100. "Ens fixem tant en la resolució final i els missatges polítics que no ens adonem que els equips de treball de negociacions de temes concrets que són propis de l'Acord de París no arriben a cap entesa", resumeix a Nació la investigadora sobre canvi climàtic de l'Observatori DESCA Gisela Torrents, present en la conferència. En aquest context, la responsable d'interacció política i relacions institucionals del CREAF, Alicia Pérez-Porro, contextualitza que "en els darrers anys, la situació geopolítica no facilita que hi hagi interessos comuns per al clima".
Si bé l'experta recorda que no totes les conferències de clima han d'acabar amb una resolució final, aquesta mesura "serveix especialment per llençar missatges polítics i alinear les negociacions cap a un fi comú". Malgrat els múltiples temes d'interès de la convenció que se celebra a Antalya, Turquia, es fan pocs avenços en la que havia de ser l'edició de "la implementació". "Ara per ara, tenim una línia de negociació oberta, que és la del Programa de Mitigació, que, de fet, fa molt temps que està obsoleta", assenyala.
La mitigació al centre
Es tracta d'un mecanisme que es va crear a la COP de Sharm el-Sheik, a l'Egipte, fa quatre anys. L'objectiu era fer-lo servir com un espai de debat entre països i aglutinar finançament per a que totes les comunitats poguéssin fer front a la reducció d'emissions d'efecte hivernacle. Enguany, la conferència debat la seva continuïtat: si es prorroga o canvia la seva estructura i funcionalitats. La decisió final és, concretament, de l'òrgan que supervisa exclusivament el compliment de l'Acord de París.
"Quan s'inverteix en canvi climàtic, es fa gairebé sempre en mitigació perquè donen molt rèdit econòmic", resumeix Torrents, que tem la implicació d'interessos privats en les negociacions. "En aquesta COP, tenint en compte que hi ha actors com els Estats Units que no hi participen, o la Unió Europea, que retalla recursos en aquesta matèria, fa baixar els pressupostos globals els quals ja es van acordar en altres edicions i que hi hagi més probabilitat d'endeutament", recorda.
La descarbonització pendent
L'abandonament dels combustibles fòssils es va materialitzar, sense èxit, a l'anterior edició de Belém, al Brasil. Es va crear un full de ruta que no va comptar amb l'aprovació unànime de tots els països i que la presidència va decidir emprendre unilateralment. A l'inici del mes, l'ha presentat. "Ara hem arribat a Antàlia sense saber exactament com ubicar-lo dins les negociacions", explica l'experta. "S'intentarà incloure, de fet, en la resolució final perquè no es pot incorporar en cap línia de negociació", afegeix.
El text del Brasil, de fet, detalla que "no crea nous compromisos" dins el debat de la descarbonització i s'enfoca en establir una metodologia que s'adapti a la dependència dels països als combustibles. En el cas de les potències productores, recomana revisar els subsidis de consum i fomentar recursos per a diversificar les fonts d'energia; mentre que en el cas dels consumidors, es suggereix la implementació d'eòliques i solars. "Està escrit per a que cada país reconegui les seves circumstàncies", apunta la proposta.
Catalunya a la COP31
Tant el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals com l'Observatori DESCA participen a la Conferència de clima, així com el Departament de Territori de la Generalitat. En el cas de l'exectiu, la delegació ha exposat diferents iniciatives que s'han aplicat al país en matèria mediambiental, com ara, la desena de projectes forestals de mitigació i adaptació al canvi climàtic. Destaca que han evitat l'emissió de més de 21.000 tones de diòxid de carboni, que equival al consum energètic anual d'unes 2.500 llars catalanes.
La iniciativa forma part de la xarxa de crèdits climàtics forestals de Catalunya, que també són capaços de millorar la capacitat d'acollir biodiversitat en un 20%, així com la provisió d'aigua. En concret, s'hi inclouen aclarides selectives, així com la reducció de combustible forestal i mesures per afavorir espècies que siguin més resistents a la sequera finançades a través d'entitats públiques i privades.


