Aquest diumenge conclourà la segona remesa de formacions organitzades per Protecció Civil que té la intenció que els seus participants, alcaldes o altres membres dels governs locals, sàpiguen "incidir en quines competències tenen a l'abast i com utilitzar-les" en cas d'emergència. Ho resumeix a Nació el cap de Serveis i Recursos de la institució, Álvaro González, qui assegura que hi haurà més oportunitats per formar-ne part després de l'èxit de les edicions i la demanda del territori.
"Hi ha la consciència que s'ha de millorar la prevenció davant les conseqüències del canvi climàtic", explica el cap de Serveis, "que cal estar al dia i es presentin més plans de protecció civil". El perfil dels ajuntaments que hi participen, però, no és casualitat. Es focalitzen en donar suport, a governs de municipis de menys de 20.000 habitants. "Entenem que tenen menys recursos i més dubtes per aplicar mecanismes a l'hora de trobar-se amb un risc", argumenta, tot afegint que també es té en compte la representació de totes les vegueries.
González apunta que els participants "no sempre són coneixedors de les funcions en protecció civil que se'ls assigna" i, per tant, bona part dels cursos se centren en desgranar els conceptes clau del Document Únic de Protecció Civil Municipal (DUPROCIM). És el principal instrument de planificació per a les localitats davant un cas d'emergència i comprèn tots aquells recursos a disposició dels governs locals que poden activar, "com ara, el confinar la població, suspendre activitats, requerir de serveis privats urgentment o limitar serveis públics", enumera el cap de Serveis. Es recullen en plans d'actuació municipal específics, que detallen com mobilitzar-se en cas d'incendis, inundacions, risc de contaminació d'aigües o pandèmies, entre d'altres.
L'abans, el mentrestant i el després d'un desastre
Conèixer aquestes eines ajuda, segons González, a saber qui fa què quan els ajuntaments han de coordinar-se amb els serveis d'emergència. "Hi ha un equip que actua amb rols diferents i cal saber què fan en tot moment", explica, ja que el servei català de Protecció Civil també té responsabilitats i mecanismes de funcionament recollits en plans propis que preveuen què fer en cada situació. El Procicat, per exemple, és el full de ruta que utilitza el cos per socórrer la ciutadania en casos d'emergència en el sistema ferroviari, mentre que l'ajuntament del municipi afectat té a disposició un altre marc d'acció que enumera les seves competències.
L'alcaldessa d'Olivella (Garraf), que participa en la darrera edició de les formacions, exemplifica aquest darrer aspecte. "No és el mateix trobar-se en una situació d'inundació, on el govern local pot gestionar recursos d'una manera totalment independent a l'hora de mobilitzar maquinària privada i altres serveis, que no pas d'un incendi, on depens gariabé totalment dels bombers", explica Marta Verdejo a aquest diari. Explica que els cursos li van generar interès perquè "en aquests moments tan canviants, és on hi ha més emergències".
Més enllà de repassar el DUPROCIM, les formacions tracten la prevenció i "com informar la ciutadania abans que passi el desastre", recalca González. Abans d'iniciar l'última tanda de cursos en competències de protecció civil, al setembre, uns aiguats van afectar bona part d'Olivella i van deixar un mort. "Malgrat que ja s'havia avisat la ciutadania del risc de crescuda de la riera, ens vam trobar amb aquesta situació", recorda Verdejo, que considera que "cal continuar incidint en la prevenció, per molt que la ciutadania sembli que estigui conscienciada dels riscos dels fenòmens extrems".
González explica que les sessions amb els alcaldes es fixen, també, en com arranjar un municipi on hagi passat un desastre. "Tractem com gestionar la recuperació i quines ajudes supramunicipals es poden demanar", detalla. Unes administracions que, sovint, també donen suport als ajuntaments quan han d'estudiar els seus plans d'actuació en competències de protecció civil.
Tenir els papers en regla
L'ajuntament de la Jonquera (Alt Empordà) forma part de la majoria de consistoris que participen a la darrera edició de les formacions i que tenen actualitzats llurs plans municipals obligatoris. L'alcaldessa, Míriam Lanero, explica que demanen ajuda a la Diputació de Girona per tal de "mantenir en regla la documentació". El govern d'Olivella també rep suport, en el seu cas, de la de Barcelona, per redactar i modificar el DUPROCIM. Ara, la documentació que cal que tingui controlada està en procés de revisió, inclosos el Pla Bàsic d'Emergència Municipal (PBEM), que serveix de comodí per a múltiples urgències i que altres alcaldes que atenen als cursos també tenen pendent. De la seixantena que hi han participat en les dues edicions, només dos (Alòs de Balaguer i Gandesa) no tenen els plans obligatoris al dia.
González explica que Protecció Civil confia que tots els consistoris tinguin actualitzats els seus plans municipals obligatoris "en un o dos anys", tot i que insisteix que aquest no és l'objectiu de les sessions que organitza. Per al cap de Serveis i Recursos de la institució, "no només cal estiguin homologats, sinó que se sàpiguen utilitzar". En el cas de l'ajuntament de la Jonquera, Lanero explica que "l'equip de govern va creure necessari fer-lo per reciclar-nos i tenir-ho tot fresc per actuar amb tota diligència", a més de considerar els beneficis de compartir experiències entre ajuntaments.
