Josep Maria Saurí és ramader, gestor forestal i propietari de Can Terrades a Fuirosos, Sant Celoni. És enginyer agrònom de formació i compta amb un llarg recorregut personal i professional vinculat en aquests àmbits, tant en el sector privat com el públic. Nomenat Bosquerol de l'Any 2026 per l'Ajuntament de Sant Celoni i Martí Boada, està estretament implicat en entitats i organismes representatius del sector forestal i va treballar durant nou anys a la Diputació de Barcelona.
El ramader celoní també forma part de la junta del Consorci Forestal de Catalunya, de l’Associació de Pastors del Montnegre i el Corredor i de l’Associació de Propietaris del Montnegre. Així mateix, és vicepresident del Centre de la Propietat Forestal, un òrgan que s'encarrega de promoure, orientar i gestionar els boscos i terrenys forestals de titularitat privada a Catalunya. En col·laboració amb l’Associació de Propietaris del Montnegre, participa també en actuacions de prevenció d’incendis.
Saurí continua una llarga tradició familiar dedicada als boscos i al bestiar amb més de dues-centes set hectàrees de terreny i un ramat de sis-centes ovelles ripolleses i cent cabres blanques de Rasquera. El ramat pastura principalment en zones del Montnegre i del Baix Montseny. Aquesta activitat contribueix al manteniment del mosaic agroforestal i a una gestió del territori que integra activitat econòmica, ramaderia i conservació del paisatge.
La seva trajectòria combina enginyeria agrònoma, gestió forestal, ramaderia i també responsabilitats institucionals. D'on neix aquesta vinculació amb la terra?
Aquesta vocació neix de la meva família, perquè els meus avantpassats ja s'hi dedicaven, però sobretot d'una educació personal que he anat consolidant al llarg dels anys. Quan era petit i anava amb el meu avi a bosc, m'agradava veure els arbres, sentir allò que m'explicava i com es portava la gestió d'un bosc. Tot això sempre m'ha interessat molt. Després, de jove, vaig estudiar agrònoms, perquè aleshores per ser enginyer forestal te n'havies d'anar a Madrid o a València i jo no ho podia fer. Vaig estar uns anys treballant com a agrònom, però ara, des de fa més de 20 anys em dedico exclusivament a la gestió forestal i la ramaderia.

- Josep Maria Saurí és ramader i gestor forestal de Sant Celoni
- Cedida
Què vol dir gestionar un bosc?
Els boscos a Catalunya, i podria dir que pràcticament a tota Europa, menys els boscos Boreals o de Sibèria, han estat modificats per l'home. Perquè els boscos han estat una font de recursos i, per tant, han estat explotats i s'han utilitzat per treure'n materials. Avui, però, la intervenció de l'home ho és només extractiva i s'opta per fer una gestió multifuncional. Ara els boscos no tenen l'única funció de subministrar matèries primeres i hi ha altres objectius que també s'han d'aconseguir.
Podríem parlar d'una gestió adaptativa al canvi climàtic, que és importantíssima perquè s'adaptin a les variacions brusques del clima, o bé de gestió dels boscos per millorar la biodiversitat, que està en perill. Aquesta intervenció humana també pot ser útil, per exemple, quan parlem de paisatge. Sense oblidar, però, la gestió productiva, que és la que permet finançar la resta.
Al Montseny molta gent es dedicava al suro, a la producció de carbó natural o a la recol·lecció de matèries que, després, s'utilitzaven per als oficis tradicionals de la nostra comarca. Al segle XXI, què queda d'aquesta activitat extractiva al Montseny i al Montnegre?
Abans s'aprofitava tot del bosc. Absolutament tot. El meu avi marcava tots els arbres que no s'havien de tallar i hi anava cada dia, perquè s'aprofitava tant que, si no s'hagués anat amb cura, ho haurien arrasat tot. El que ara diem una gestió sostenible ja es feia abans. Ara, però, molts d'aquests productes forestals ja no s'aprofiten. Els usos es concentren amb la fusta per a serra, la fusta per produir biomassa o la llenya d'alzina i roure per a funcions energètiques. Pel que fa a l'interès econòmic, però, l'únic que té una mica de rellevància és el suro. Tots els altres estan al límit de la rendibilitat econòmica.
Quins problemes detectes en els boscos del Montseny i el Montnegre?
L'abandonament dels boscos és el principal problema del Montnegre i Montseny. Si exceptuem les finques que ha comprat la Diputació, que és l'únic propietari públic, tot és privat. Tant al Montnegre com al Montseny, històricament, hi ha hagut moltíssima gestió forestal. El Montseny està modelat per la mà de l'home, igual que el Montnegre, i és una cosa que molta gent no acaba d'entendre. Com que la rendibilitat econòmica està al límit, molts propietaris n'han abandonat la gestió. Sense el factor humà, els boscos prenen unes densitats excessives, la competència entre els arbres és molt gran i, aleshores, són més sensibles a la sequera.
Hi ha una sèrie d'inconvenients que venen de l'abandonament rural. Als anys vuitanta i noranta del segle passat va ser quan estava pitjor la cosa. De fet, els focs del 1994 en van ser una conseqüència directa d'això. I ara estem una miqueta millor peró falta molt recorregut per córrer.
Quins canvis hem de seguir per tenir uns boscos més preparats pel canvi climàtic i les sequeres?
S'ha de fer una gestió adaptativa al canvi climàtic. Això tothom ho reconeix, des d'enginyers fins a científics. No hi ha una via única i, jo, com a gestor forestal, crec que hi ha alguns elements essencials que cal tenir en compte. En primer lloc, no podem avançar cap a un bosc homogènic. Hi ha d'haver variabilitat, tant pel que fa a les espècies com pel que fa a l'edat dels arbres. Això fa que davant dels focs i el canvi climàtic els boscos siguin més resistents. Segon, s'ha d'evitar una competència excessiva per l'aigua entre els diferents arbres. Si els arbres estan molt junts, lògicament patiran més. Una part cauran morts i, si entra un foc, es pot produir un d'aquests famosos incendis de sisena generació, per l'acumulació de biomassa. Cal que tinguem boscos diversos, gestionats, tenint en compte que tallar arbres no és dolent, si es fa bé.
He defensat des de fa moltíssims anys que cal fomentar els espais oberts, les pastures i els cultius intercalats amb el bosc. El paisatge hauria de ser un mosaic, perquè és així com hauria de ser de manera natural. Les masses forestals contínues, mils d'hectàrees ininterrompudes, no són positives perquè quan entra un foc entra per un costat, surt per l'altre i els bombers no tenen possibilitats d'apagar-lo.
A la teva finca, a Fuirosos, combines la gestió forestal i la ramaderia. Com es complementen aquestes activitats?
Les ovelles ens han ajudat a recuperar aquests espais oberts o a mantenir-los, perquè no han desaparegut mai a la nostra finca. Les ovelles mantenen de manera gratuïta aquests espais. Si no, hauríem de fer-ho amb desbrossadores o amb mitjans mecànics. Cabres i ovelles pasturen aquests espais i intentem tenir aquest mosaic amb espais oberts també és importantíssim per a la biodiversitat. Una part de la comunitat científica es va oblidar d'aquest tema, hi ha moltes espècies, animals, que són específiques dels espais oberts. Les aus rapinyaires, per exemple, cacen en aquests espais oberts.
A més a més, en àrees determinades que marquen els bombers, les àrees específiques de gestió, s'hi fan actuacions forestals encaminades a fer que, en cas de foc, l'incendi no es propagui. El bestiar oví fa el manteniment del sotabosc en aquestes zones. Mantenir a ratlla el sotabosc és essencial perquè els focs no augmentin d'intensitat i arribin a les capçades dels arbres.

- El ramat de Can Terrades.
- PATXI URIZ | DIPUTACIÓ DE BARCELONA
Com funciona la col·laboració amb l'Associació de Propietaris del Montnegre per fer pasturar els ramats per les seves terres?
Funciona molt bé, perquè l'Associació de Propietaris Forestals del Montnegre amb aquesta col·laboració aconsegueix actuacions de neteja forestal. S'aclareixen determinades zones i es fa el desbrossament parcial i selectiu del sotabosc en aquestes zones. L'Associació de Propietaris es posa d'acord amb nosaltres, ens diu quines zones interessen i nosaltres les pasturem. A canvi, la Generalitat de Catalunya, ens dona un ajut per pasturar aquestes zones. Un ajut que encara és, diguéssim, una mica incipient.
Quines dificultats trobeu els ramaders que aposteu per un model ecològic?
Bé, hi ha hagut diversos inconvenients, i el més trist és dir-te que l'inconvenient més gran és que l'administració pública que, en comptes d'ajudar, a vegades sembla una càrrega afegida. La pastura ecològica s'ha de fer en animals autòctons, races autòctones. Nosaltres tenim la cabra, l'ovella ripollesa, que és la que hi ha hagut aquí sempre, i la cabra blanca catalana, o la cabra de Rasquera. Aquestes races autòctones s'adapten molt bé a la pastura del bosc, però són menys productives. Amb la qual cosa, si la ramaderia selecta amb animals més productius ja està al límit de la rendibilitat, en la ramaderia extensiva ja estàs per sota dels costos.
Nosaltres ens hem esforçat molt a comercialitzar bé el producte. Som un producte de qualitat i, llavors, la millor manera que trobem és la venda directa, i la comercialització de cicle curt. Optem pel contacte directe amb carnissers, particulars i gent que ha acabat valorant més la nostra carn, sigui perquè és ecològica o bé perquè té més bon gust que la que prové de la producció agroindustrial. Això ha sigut un repte molt important que hem tingut, i si no l'haguéssim superat, hauríem desaparegut. A la nostra zona érem 7 o 8 ramats de ramaderia extensiva i ara només quedem nosaltres. Llavors, tristament, la ramaderia extensiva també s'està extingint, també és una espècie en risc d'extinció.
Què és allò que més li agrada de la seva feina?
A mi m'agrada tot, m'agrada estar al bosc i m'agrada observar la natura. És un plaer veure les ovelles que pasturen i puc dir que em sento satisfet amb la feina ben feta. Quan era més jove, vaig estar nou anys treballant de funcionari, que és una altra feina molt diferent, però jo tenia clar que estar tancat en un despatx no era el que volia. Hi ha moltes persones que ens agrada estar a l'aire lliure, en contacte amb la natura, i veus que, més enllà de guanyar-te la vida, allò que fas pot ser útil. Perquè si no cuidem la nostra muntanya, acabarà desapareixent com la coneixem. L'abandonament d'una cosa porta a la seva desaparició.
Què vas sentir després de rebre el reconeixement de Bosquerol de l'Any de l'Ajuntament de Sant Celoni?
Vaig estar molt content i va ser una gran sorpresa, perquè em van convocar a l'Ajuntament sense explicar-me què volien. Jo pensava: "què dec haver fet malament?". I no, va ser una sorpresa molt agradable, i especialment perquè també vam col·laborar amb Martí Boada, que per a mi és un referent. És un científic que té un coneixement molt profund de la natura i que entén el medi socioeconòmic de la gent que ha estat sempre gestionant el territori. És un aspecte que moltes persones del món científic no tenen assumida.



