Com a capital mediterrània, Barcelona és escenari de múltiples fenomens meteorològics extrems. Des de la implementació del Pla Clima, el full de ruta de l'Ajuntament per intentar mitigar els efectes del canvi climàtic, "hem tingut la pitjor sequera que ha patit Catalunya, hem registrat el rècord de nits tòrrides a l'estiu i ara tenim unes inundacions excepcionals", resumeix Laia Bonet a Nació. La primera tinenta d'alcaldia es compromet a "actuar i accelerar" les polítiques públiques en un moment que la crisi climàtica "demostra la seva cruesa". Les abordarà amb altres ciutats europees al Ciutats Resilients 2026.
Bonet recorda l'estiu d'enguany, el més càlid de la ciutat. "No ens imaginàvem com a efecte del canvi climàtic normalitzar les nits tòrrides", detalla, tot assenyalant, també, l'augment de les temperatures mínimes que s'han situat al voltant dels 25 graus. La tinenta defensa preparar-se per a l'agreujament de les condicions climàtiques, ja que, "en algunes zones s'està més a prop del que s'anomena 'nits roents', per sobre dels 30 graus", explica.
Uns "escenaris futurs", qualifica Bonet, que l'Ajuntament vol assajar a través de simulacres abans de trobar-s'hi. "Davant l'increment teòric de les temperatures, aterrem a la pràctica amb una simulació sobre com actuaria la ciutat quan assoleixi els 50 graus"; una acció, explica, que tindrà lloc al setembre vinent per tal d'analitzar la resposta del centre de control d'emergències i supervisar els protocols que actualment es preveuen.
Per intentar minimitzar l'impacte de les calorades extremes sobre els veïns, la també regidora d'Acció Climàtica situa "la generació d'espais verds" com a puntal en l'aplicació de polítiques públiques. Matisa, però, que "allà on no plantem, cal necessitar gererar ombra artificial i accelerar la instal·lació de telars, així com fer que la xarxa de refugis climàtics arribi a tothom".
Bonet assegura que "el 99% dels veïns" viu a menys de deu minuts d'un establiment públic perquè es pugui aixoplugar de la calor i destaca, també, la implementació d'una vintena de punts d'aigua al carrer perquè els infants es refresquin.
Barcelona quan no plou
En el moment d'aplicació del Pla Clima (2024), el país "travessava la seva pitjor sequera", descriu Bonet. "La ciutadania va respondre molt bé i es va poder reduir el consum a menys de 100 litres per persona i dia", mentre que l'Ajuntament va enfocar l'estalvi en l'increment de la xarxa d'aigües freàtiques per continuar netejant i regant els espais verds de la ciutat. "L'objectiu és que, l'endemà d'una sequera, puguem reconèixer la nostra ciutat", conclou.
A més de la promoció de l'aigua freàtica allà on no és necessari que sigui potable, el govern local també vol incentivar l'estalvi d'altres fonts de consum. "L'ordenança d'aigües grises perquè els projectes de més de 16 habitatges recullin allò que es malbarata en rentadores o dutxes", és una de les "expressions més clares" del canvi en les preses de decisions del consistori.
Barcelona quan s'inunda
La resiliència de la capital "ha d'aplicar-se, també, als aiguats", repassa Bonet, després d'un octubre excepcionalment plujós tant per a la ciutat com al país. "Estem obligats a accelerar les nostres polítiques per emmagatzemar aquest excedent d'aigua", explica. Davant la variabilitat de les previsions, l'Ajuntament se centra en la construcció de nous dipòsits d'aigua, com el de la Rambla Prim, que es preveu que entri en funcionament a partir del 2028.
També implica "deixar que la pluja s'infiltri, fora de la lògica de ciutat dura", sintetitza Bonet. La tinenta defensa la implementació de sistemes urbans de drenatge sostenible, que fan espai a la gespa o paviments permeables i que permeten "prevenir inundacions i beneficiar aqüífers, així com fer que la vegetació creixi i combati l'efecte d'illa de calor", enumera.
Laia Bonet tractarà les polítiques climàtiques i mediambientals de Barcelona al Ciutats Resilients 2026, una jornada organitzada per Nació i l'Ajuntament de Barcelona. Estarà oberta al públic i inclourà experts i institucions que debatran sobre com redissenyar l'urbanisme per mitigar els efectes dels fenòmens meteorològics extrems. El govern local compartirà lloc amb representants de París, Londres, Rotterdam, Atenes i Vitoria-Gasteiz per analitzar-ho.
