L'investigador Valerio Sbragaglia treballa, des del 2018, en un equip de l'Institut de Ciències del Mar, del Consell Superior d'Investigacions Científiques (ICM-CSIC) per observar el comportament dels peixos a la Costa Brava. Fa vuit anys, van detectar com aquestes espècies diferenciaven els pescadors dels bussejadors i com reaccionaven quan detectaven la presència de cadascun. Aquest estiu, però, el projecte es basa en quina és la interacció amb els humans al Port de la Selva (Alt Empordà) i, en concret, "si fa que alguns depredadors s'allunyin de les zones més freqüentades", explica l'expert a Nació.
La fase d'observació ha tingut lloc durant tota la temporada de bany, des del maig fins al setembre. Segons Sbragaglia, s'ha tingut en compte dos nivells d'informació: la localització i espècies que transiten a primera línia de costa i l'ús d'una vintena de càmeres que han captat les seves accions. La intenció és traçar un "mapa de la por", explica, "que pretén mesurar la distància entre els diferents exemplars i els humans sota l'aigua". Tot i que encara cal comprovar les correlacions, "els peixos podrien reconèixer la zona de bany com a àrea segura", avança l'investigador.
Els experts de la recerca se centren, ara, a contrastar amb intel·ligència artificial tota la informació recopilada (com ara, un milió i mig d'imatges) amb els comportaments dels peixos autòctons de la Costa Brava en una zona protegida; és a dir, "on la presència humana és més limitada". Sbragaglia es refereix a la reserva natural de l'illa de s'Encalladora (Cadaqués), on els hàbits de les espècies són "molt diferents" respecte a la costa del Port de la Selva. "Els peixos es deixen acostar a molt poca distància, són molt curiosos i veuen els humans com una novetat", resumeix.
L'orada, per exemple, "podria ser una espècie que podria permetre testejar la principal hipòtesi de l'estudi", detalla l'investigador. "Aquesta reconeix els pics d'estiu i es pot comparar la seva freqüència a la costa amb la presència de més turistes i bussejadors que comparteixen el mateix espai", explica.
És beneficiosa, la presència d'humans?
"Quan els peixos predadors tenen por dels humans, la seva població es redueix i, per tant, la seva font d'alimentació, creix", sintetitza Sbragaglia quan és preguntat sobre els efectes de la presència de persones als ecosistemes marins. Els més avantatjats de la situació són els mesopredadors ("espècies que participen menys en controlar la població de les preses", defineix) i els peixos que s'ubiquen a la base de la cadena alimentària.
L'expert conclou que els beneficis de la presència de turistes i bussejadors "depenen" de cada cas. "Si els predadors detecten més por, els eriçons de mar tenen més perspectives de sobreviure i, en cas contrari i situacions extremes, la seva població es pot reduir molt", exemplifica. De fet, "tot el camp d'investigació sobre el comportament de les espècies mira de concloure si la por és positiva o negativa en els ecosistemes", recull, tot afegint que "encara queden moltes evidències per determinar-ho".
Sbragaglia preveu que les conclusions de l'estudi s'obtinguin l'any vinent, després de la comparació entre les dades recollides al Port de la Selva i a s'Encalladora. El treball de camp continuarà arreplegant evidències l'estiu del 2027 per detallar, encara més, el mapa de la por dels peixos de la Costa Brava.
