Ho vam explicar a Nació fa més d'un any: Catalunya es planteja la reintroducció de la foca monjo a la Costa Brava. L'any clau per intentar engegar aquest projecte, una vella aspiració de Jordi Sargatal, secretari de Transició Energètica, era el 2027. Tanmateix, no serà fàcil. L'Ajuntament de Cadaqués s'hi oposa formalment i reclama aturar-ho.
No volen un recinte tancat per a la foca monjo
Cadaqués s'oposa al projecte de reintroducció experimental de la foca monjo al cap de Creus, que planteja la secretaria de Transició Ecològica de la Generalitat. Malgrat que es vol situar a la cala Jugadora de manera preferent, el consistori denuncia que es preveu la creació d'un recinte tancat que "afectaria un total de tres cales". A més, diuen que per fer-ho s'hauria de reformar el PRUG del cap de Creus per regular el trànsit marítim i "deixar les cales sense embarcacions". En un comunicat, diuen que no han rebut informació, ni els han fet cap consulta al respecte i que el pla s'ha fet "sense acord" amb el municipi i els sectors afectats.
"El tancament no només afectaria el mar. Un recinte com el que es proposa comportaria restringir l’accés a peu a la zona, privant a veïns, excursionistes i visitants d’un paratge del qual sempre n’han pogut gaudir lliurement", afirma el regidor de Serveis Marítims, Manel Rahola. A més, des de l’Ajuntament afirmen que limitar la navegació i el fondeig tindria "conseqüències directes" sobre la pesca professional, les empreses nàutiques, els centres d'immersió, la flota de llaguts tradicionals i, en conjunt, sobre moltes de les activitats d'un municipi que "viu del mar".
L'alcaldessa ho considera "inacceptable"
Per la seva banda, l'alcaldessa Pia Seriñana, afirma que es tracta d'una decisió de gran "transcendència" que no es pot prendre de manera "unilateral". "Qualsevol canvi que afecti d'una forma tan profunda els usos, els accessos i la relació de Cadaqués amb el seu territori, ha de comptar amb el consens dels municipis, entitats i sectors que formen part del parc natural i, molt especialment, amb la població", insisteix.
Seriñana, a més, diu que se n'han assabentat pels mitjans de comunicació i que és "inacceptable que es plantegin tancar cales" del municipi sense haver-ne parlat amb l'Ajuntament. "No acceptarem que se'n decideixi el futur sense comptar amb nosaltres ni que ens tractin com a simples espectadors. Decisions d'aquesta magnitud no es poden prendre des d'un despatx de Barcelona sense conèixer, escoltar i tenir en compte la realitat del territori", remarca.
Per tot plegat, demanen que "s'aturi immediatament" qualsevol tràmit relacionat amb el projecte i que la Generalitat informi formalment el municipi de les implicacions que pot comportar. A més, demanen que no es faci cap canvi al PRUG que afecti la navegació, al fondeig o a l’accés a peu a la costa, "sense l’acord amb l’Ajuntament i els sectors afectats".
El retorn del vell marí
El projecte el va anunciar el juny de 2025 Jordi Sargatal en declaracions a Nació, on va explicar que trobava en una fase molt embrionària, tot i que es preveia iniciar-lo el 2027. A banda de Cadaqués, tot apunta que es podria fer a l'illa balear de Cabrera.
En aquest sentit, un documental estrenat enguany -L'odissea del vell marí- mostra com l'única foca del Mediterrani va ser exterminada i ara s'està recuperant en punts com el Sàhara, Madeira, Grècia i Turquia, entre altres.
