Més de 75 anys després de la seva desaparició, Catalunya podria tornar a tenir foques monjo. Aquest és el plantejament -i el somni- de Jordi Sargatal, secretari de Transició Ecològica, que confirma a Nació que ja treballen en la seva possible reintroducció. Malgrat que el projecte està en una fase molt inicial, es planteja el 2027 i el cap de Creus com a possible escenari del retorn del vell marí a la costa catalana.
La foca monjo, espècie en perill d'extinció
La foca monjo del Mediterrani (Monachus monachus) va ser batejada amb aquest nom perquè alguns mariners consideraven que, en veure-la descansar a la platja, els plecs de greix del cap semblaven la caputxa d'un frare. Està en perill crític d'extinció, segons la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa. Les altres dues espècies del mateix gènere -la foca monjo del Carib (Monachus tropicales) i la de Hawaii (Monachus schauislandi)- està extingida i en perill d'extinció, respectivament.
Actualment, només queden entre 650 i 700 exemplars de la foca monjo del Mediterrani. Una de les principals colònies que subsisteixen amb uns 250 individus és a la península del Cap Blanc del Sàhara Occidental administrat per Mauritània. Quantitativament menor, però amb una certa recuperació també destaca les illes Desertes, a la zona de Madeira (Portugal). També hi ha petites colònies a Croàcia, Grècia, Turquia i, en molt menor mesura, a les costes de Tunísia, Algèria i el Marroc.
Desapareguda de la Costa Brava als anys 50
La foca monja -també coneguda com a foca frare o vell marí, especialment a les Illes Balears- era present a bona part del litoral català fins a finals del segle XIX o inicis del XX. Tanmateix, progressivament va quedar reclosa a les zones més escarpades de la Costa Brava, on també va desaparèixer cap als anys 50, malgrat que el 1973 un testimoni va assegurar haver-ne albirat una entre Roses i Cadaqués.
A les Illes Balears, en canvi, van resistir una mica més i els últims individus van ser exterminats el 1958. El cap de Gata, a Almeria, va acollir l'última colònia que va resistir a la costa peninsular, però entre finals dels 70 i inicis dels 80 pràcticament ja van desaparèixer del tot.
Tanmateix, de manera molt puntual s'han continuat identificant alguns exemplars, especialment a tocar de Mallorca. El 2008 se'n va veure una a la reserva de l'illa del Toro, a la zona de Calvià, mentre que el 2021 un exemplar va ser a les illes de Cabrera i Dragonera, ja que se'n va trobar material genètic dos anys després. Segons la Conselleria de Medi Ambient i Territori, es tractava d'animals divagants d'origen nord-africà.
El vell projecte de reintroduir-la al cap de Creus
No és la primera vegada que es parla de reintroduir la foca monjo a la Costa Brava. El 2006 ho va anunciar la Fundació Territori Paisatge, que dirigia precisament Jordi Sargatal. Ara, com a secretari de Transició Ecològica, pretén reprendre aquest vell somni. “Hi estem començant a treballar”, explica en declaracions a Nació. “Estem mirant com fer-ho i espero que sigui un projecte que, pactat amb tots els municipis del Cap de Creus, pugui tirar endavant”, explica.
- Nius i voltors negres «fake»: l'estratègia per aconseguir que criï a l'Empordà
- Operació sargantana: Eivissa i Formentera envien exemplars al Zoo de Barcelona per salvar l’espècie
- Adapten les torres elèctriques de l'Alt Empordà per reintroduir l'ibis ermità
Sargatal admet que el 2027 pot ser una data “per començar a activar-ho amb força”. En aquest sentit, el programa de conservació de l'espècie implica els governs de Mauritània, el Marroc, Portugal i Espanya. Ha aconseguit -amb la col·laboració dels pescadors artesanals locals- salvar les últimes colònies de la península del cap Blanc i plantejar tant el reforç poblacional d'altres zones com possibles reintroduccions. En el cas de la Costa Brava, l'espai identificat ja fa anys era la cala Jugadora, al terme de Cadaqués, on seria fàcil de tancar-les per facilitar-ne l'adaptació.
L'actual secretari de Transició Ecològica espera que aquesta vegada el projecte pugui ser una realitat: “Tinc l'esperança, seguint la seducció ambiental, que si tota la població catalana contacta, mira o veu fotografies de la foca, hi haurà tal grau d'enamorament que el seu retorn serà un clam total”.
No renuncia a la reintroducció del linx
Mentre pensa amb la foca monjo i l'ibis ermità -en aquest cas la seva reintroducció començarà en breu-, Jordi Sargatal no renuncia al projecte del linx ibèric. En aquest sentit, reitera que té interès de convèncer a Revolta Pagesa de les bondats del projecte que van vetar en els acords amb el Departament d'Agricultura.
“El linx és un aliat. La solució a les plagues de conill o de senglar la donarà la natura. I, en cap cas, pertorbarà l'activitat l'agrícola”, explica a Nació. Si finalment aconsegueix reprendre el projecte, caldrà veure si es tractarà d'una reintroducció o d'un reforç poblacional, ja que fa uns mesos va aparèixer un exemplar -en Secreto- al Prepirineu de Lleida. De moment, no consta que s'hagi tornat a veure.
