Tal com s'intuïa, les pluges de l'inici de l'octubre han fet que augmenti la presència de bolets. La millora de la situació, però, arriba tard en moltes zones de muntanya, on els fongs comencen a florir a les acaballes de l'estiu. És el cas del Pirineu i Prepirineu, on la temporada de collita "encara no ha començat i ja s'ha acabat", explica l'investigador Juan Martínez de Aragón, del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC) en declaracions a l'Agència Catalana de Notícies. De fet, les nevades dels primers dies de novembre dificulten la seva formació.
Les possibilitats de trobar-ne es concentren a les zones situades per sota dels mil metres i fins a la costa, malgrat que tot dependrà, com recorda Martínez de Aragón, de la temperatura. L'arribada del fred podria escurçar el període de producció enmig d'una campanya "molt estranya", qualifica l'investigador. Apunta que la collita d'enguany serà "normal-baixa". La Catalunya central, les zones baixes del Prepirineu i, sobretot, el litoral i prelitoral encara poden registrar bones xifres.
Malgrat que enguany són minsos, l'expert defensa la necessitat d'establir una regulació en la recol·lecció de bolets. Entre el 80% i el 85% de la superfície forestal catalana és en propietat privada, recorda, i considera que cal dotar les parcel·les de recursos per controlar la collita. El pas continuat de persones en un mateix indret pot compactar el terreny i, per tant, perjudicar la fructificació d'algunes espècies, com els rovellons, recull l'expert.
La producció mitjana a Catalunya, ara per ara, és de deu quilos per hectàrea, tot i que les previsions apunten a que s'assoleixin els 20 o 30. Tot i que la presència de bolets es podria triplicar, suposa la meitat de l'habitual al país. Martínez de Aragón apunta que la situació actual ha millorat respecte de les expectatives inicials, tot i que remarca que les condicions meteorològiques i les temperatures poden marcar el seu desenvolupament.
Bolets quan no hi ha humitat
Martónez de Aragón explicava fa unes setmanes a Nació com les diferents espècies de fongs depenen, en més o menys mesura, de l'aigua que emmagatzema el bosc. Els micorrízics, com els rovellons, rossinyols i fredolics, estan condicionats per la seva relació amb les plantes de l'entorn, amb qui tenen una relació de simbiosi. "Cal que el seu entorn s'hidrati perquè pugui funcionar aquesta connexió i els fongs fructifiquin en forma de bolets", apuntava.
El xampinyó o l'apagalluns, és a dir, espècies sapròfites, tenen millors perspectives de desenvolupament en cas que hi hagi menys aigua. "Són dels primers que apareixen, però el temps ha sigut massa variable", matisava. El vent de tramuntana ha reduït la humitat als boscos pirinencs, ja castigats per la sequera, i l'arribada de les baixes temperatures en forma de gebrades i nevades han fet que l'evolució dels fongs hagi sigut desfavorable.
