El temporal a l'inici d'aquest octubre ha deixat aiguats i bona part del país en alerta, però no ha fet que els bolets creixin (almenys, tant com s'esperava). Consultat per Nació, el tècnic del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC) Juan Martín preveu que la seva presència continuarà sent minsa aquesta tardor i que "és complicat que n'hi hagi en zones típiques, com els Pirineus". La situació respon, principalment, a dos factors: no ha plogut allà on hagués calgut i la meteorologia d'aquests darrers dies no ha sigut la idònia.
A diferència de la tardor de l'any passat, Martín recorda que les pluges no han sigut gaire nombroses a les comarques centrals, Prepirineu i serralada septentrional. Aquesta àrea és on els bolets creixen abans (entre el setembre i mitjan octubre) i on depenen més de les pluges que es produeixen de l'estiu en endavant. Si es té en compte que els fongs triguen aproximadament tres setmanes a florir, "no s'han dut les condicions perquè hi apareguin". De fet, aquestes zones venen d'una sequera extrema a l'estiu, especialment a l'agost i, per tant, els boscos estan "estressats" pel que fa a la seva humitat, resumeix.
Que el bosc retingui aigua és clau per a bona part de les espècies de fongs, sobretot, pels micorrízics. Martín explica que els bolets que hi sorgeixen "sovint són els més buscats", amb exemples com els rovellons, rossinyols o fredolics. Perquè es puguin desenvolupar, depenen directament de les plantes a les quals s'adhereixen i tenen una relació de simbiosi: "Cal que el seu entorn s'hidrati perquè pugui funcionar aquesta connexió i els fongs floreixin en forma de bolets", apunta.
Els experts en bolets tenien esperances, segons Martín, en una altra mena d'espècies, les sapròfites. Els fongs que produeixen el xampinyó o l'apagallums, que s'aprofiten de la matèria orgànica en descomposició i d'aigua en menor mesura, tenien millors condicions respecte a l'altra tipologia, però tampoc han tingut tant èxit aquesta tardor. "Són dels primers que apareixen, però el temps ha sigut massa variable", recalca. Al Pirineu, el vent de tramuntana ha reduït al començament de l'octubre la humitat dels boscos i, més tard, ha anat succeït per gebrades que han baixat massa la temperatura. "Això últim ha fet que hi hagi més humitat, sí, però l'escalfor d'aquests últims dies ha fet que torni a evaporar-se", sintetitza Martín. L'expert conclou que, aquest, "és un any estrany pels bolets".
I, on ha plogut, s'espera que hi hagi bolets?
Martín estima que la situació pot ser més positiva cap a la costa, però recorda que cal ser pacients. Allà on ha plogut a inicis de mes, podria haver més producció de bolets, tot i que depèn, també, de com evolucioni el temps. El tècnic espera que a la Catalunya central, el prelitoral i les cotes inferiors als 800 metres la meteorologia permeti mantenir temperatures suaus i amb una humitat constant, ara que comença a ser temporada de collita de bolets cap al sud del país.
Amb la mirada posada a les previsions de pluges d'aquest cap de setmana, Martín augura que se'n podran trobar "d'aquí a pocs dies" en boscos prelitorals de pinastres, rouredes i zones poblades pel pi blanc. En aquestes zones septentrionals, els bolets apareixen més tard i la temporada es pot allargar fins al novembre. La situació pot ser ideal, si es té en compte que el Servei Meteorològic de Catalunya pronostica que la tardor continuarà més humida i càlida de l'habitual. Martín hi destaca la possible proliferació de bolets com l'ou de reig, que sorgeix d'un fong micorrízic (que depèn de les plantes hidratades) i a més a més, amb un creixement que implica menys dies de l'habitual.
