El Govern aprovarà en el Consell Executiu de dimarts vinent el projecte de llei de l'Escola d'Administració Pública de Catalunya, que substituirà una norma del 1987 i que vol dotar d'un paper "central" a la institució en els processos selectius de la Generalitat, en l'acreditació de competències i en la captació de talent. L'executiu reconeix que la mitjana d'edat dels qui opositen "és massa alta" i que cal captar talent jove, una missió que s'encomanarà a l'Escola.
En declaracions als mitjans, el conseller de Presidència, Albert Dalmau, ha dit que la nova llei és un pas en la "reforma de l'administració" en curs que també ha portat l'executiu a impulsar la llei d'ocupació pública o la de direcció pública professional. Les tres potes han de portar, segons ell, a una "gran transformació" que introdueixi elements com la IA, les noves disciplines o les noves normatives urbanístiques.
Així, l'executiu vol construir una Escola d'Administració Pública "completament nova" per professionalitzar el sector públic, comenten des de la mateixa institució i des del Departament de Presidència. Un dels grans reptes és el "dèficit de gent jove que vol entrar a l'administració", així que captar talent estarà entre els objectius. La nova normativa dotarà la institució, que va néixer el 1912 i és així la més antiga d'Europa del seu tipus, de marge per pensar accions perquè ser funcionari sigui més atractiu, especialment entre els qui s'incorporen al món laboral després dels estudis.
Necessitat d'un relleu generacional a l'administració
El diagnòstic que fa l'executiu és que els joves no prioritzen opositar perquè ni s'ho han plantejat o per manca de vocació –deixant de banda docents, professionals de la seguretat pública o, especialment, de la salut–. A més, diuen, un dels valors que s'han lligat a l'administració històricament ha estat l'estabilitat, mentre que els joves volen tenir la sensació que creixen professionalment.
Segons Dalmau, "el 15 o 20% dels servidors públics" es jubilaran els pròxims anys, i hi ha places, reconeix, especialment sensibles i que requereixen d'un pas endavant del jovent, com ara els secretaris i interventors.
Impulsar la mobilitat dins l'administració
La llei, que ara entrarà en la tramitació parlamentària i podria veure la llum en un any si obté els suports parlamentaris, empoderarà l'Escola del disseny i l'operativa dels processos d'oposició de l'administració general de la Generalitat. Serà el "braç executor" dels processos de selecció –excepte col·lectius com docents, sanitaris o Mossos–, encara que la Direcció General de Funció Pública encara decidirà quantes places s'han de convocar per a cada posició.
Aquesta reformulació pretén donar un impuls a la mobilitat interadministrativa mitjançant la uniformització de criteris entre departaments. També es busca fer un esforç d'uniformització de les formacions que s'ofereixen en els diversos nivells administratius, especialment el local, a fi que els estudis estiguin homologats i tinguin un catàleg comú.
A més, si la legislació s'aprova, es dotarà l'Escola de poder per acreditar competències professionals i coneixements que permetin harmonitzar criteris i reforçar la interconnexió institucional entre els diferents nivells de govern. Impulsar la recerca com a base per a l'acció governamental i la transferència de coneixement és una altra de les metes que es marca l'ens.
