El debat de política general és un moment important al Parlament, però enguany ha quedat eclipsat per terratrèmol polític que ha suposat el "no" de PP, Vox i Junts als decrets d'habitatge de Pedro Sánchez aquest divendres. A hores d'ara, no se sap si hi haurà eleccions anticipades i el malestar al carrer creix mentre els socialistes i les formacions d'esquerres acusen la dreta -i Junts, singularment- d'alinear-se amb els rendistes i els grans tenidors. Serà el momentum que desitjava Sánchez? La resposta només la té el president del govern espanyol i el PSC espera a veure quin és el criteri. "Estem preparats", diu Ferran Pedret en aquesta entrevista amb Nació. Després del gran debat parlamentari i derogats els decrets "Maricarmen", el dirigent socialista analitza el moment polític i carrega contra Junts: "S'han alineat definitivament amb el consorci PP-Vox; és un abans i un després". 

Junts ha tombat els decrets d'habitatge de Sánchez. És sostenible mantenir la legislatura? 
Junts s'ha arrenglerat definitivament amb els lobbies i amb el consorci PP-Vox. Em sembla una decisió que marca un abans i un després. Només al president del govern d'Espanya, Pedro Sánchez, correspon la decisió de convocar anticipadament a les urnes o no. 

El PSC està preparat per unes eleccions? 
Som una organització de milers de persones, mobilitzada, i sense por a afrontar el repte que sigui menester.

Creu que Sánchez convocarà eleccions?
No ho sé. Ho faci o no, penso que el que hem viscut aquests dies ha de ser un estímul per tal que el conjunt de les persones progressistes i d'esquerres del país es mobilitzin i, quan toqui, vagin massivament a les urnes. Al davant hi ha una extrema dreta que no és sinó el projecte polític dels ultra-rics, i una dreta claudicant que és poc més que la corretja de transmissió dels interessos dels que més tenen. La majoria social que no vol que governi aquest consorci d'interessos —perquè sap bé que implicarà retallades de drets i llibertats— té a les seves mans votar massivament per impulsar un nou cicle progressista, que aprofundeixi més en el caràcter social de l'Estat i, per tant, en la lògica democràtica. Que cadascú faci la seva feina, i que cada ciutadà i cada ciutadana sigui conscient del moment que viu el món i el país.

Em dirà que el PSOE pot guanyar les eleccions, però les enquestes diuen que és difícil i que hi pot haver un canvi de cicle a l'Estat. Com canviaria la legislatura a Catalunya amb PP i Vox al govern espanyol?
Guanyarem les eleccions.

I si això no passa? Tenen alguna cosa prevista si es dona l'escenari d'un govern de la dreta i l'extrema dreta?
La veritat és que, gairebé a títol individual, prefereixo no pensar-hi. Però estic convençut que la gent de progrés arreu d'Espanya, si es mobilitza, guanya les eleccions. Som més, encara som més, i podem guanyar. S'ha dit que hi ha unes 700.000 persones que han anat a l'abstencionisme segons les enquestes i que s'haurien de mobilitzar per facilitar que pugui continuar un govern progressista a Espanya. No nego que és difícil, però és possible. En el combat contra aquestes forces reaccionàries que venen tan crescudes hi ha, abans que res, una decisió individual de cadascú de nosaltres, que és no cedir a la onada, ni en el sentit d'assumir el seu marc mental, ni el seu discurs, ni la seva terminologia, que és extremadament nociva.

La segona decisió, que també és individual però porta a una col·lectiva, és organitzar-se amb altres que pensin com tu i estan disposats a lluitar per evitar els resultats negatius de l'accés al poder d'aquestes formacions. A Finlàndia van elegir un govern de la dreta amb l'extrema dreta i els resultats són catastròfics. A Suècia ja hem vist que hi ha hagut una experiència del govern de la dreta amb l'extrema dreta i han perdut les eleccions. Nosaltres el que voldríem és, diguem, no haver d'aprendre en carn pròpia el que altres ja han començat a aprendre i, per tant, que es mobilitzi la ciutadania d'esquerres. Val la pena mobilitzar-se, no en defensa d'un govern, sinó per permetre que s'aprofundeixin en la lògica que les polítiques d'aquest govern han començat a mostrar i també per aprofundir en la lògica que les mobilitzacions al carrer estan mostrant també clarament.

L'habitatge és la carpeta de la setmana i fins i tot podria ser el detonant de les eleccions. També ha estat central al debat de política general. 100 milions d'euros per activar mecanismes de compra compartida són suficients?
Hem de veure la resposta de la ciutadania. Hem vist amb els préstecs d'emancipació que hi ha hagut una molt bona resposta i han viscut ja un parell de cicles d'ampliació. Aquest mecanisme de compra compartida està tenint també molt bona acollida. Ja havíem detectat quan es van fer els préstecs d'emancipació que hi havia molts majors de 35 anys i també de 40 que ens deien que tenien moltes dificultats per accedir a crèdit hipotecari. Creiem que és un mecanisme innovador, usant el Codi Civil català, que pot ser molt útil. En funció de com veiem que evoluciona la demanda per part de la ciutadania, hi poden haver revisions en el sentit d'incorporar-hi més diners a la bossa o veure si hi ha algun ajust que s'ha de fer per permetre que més gent hi accedeixi. En qualsevol cas, primer desenvolupem aquest anunci que hem fet perquè creiem que dona resposta a una necessitat.

Veu com un fracàs del president que aquesta mesura, que podem dir que era la gran proposta del debat, no hagi prosperat?
En l'anterior debat de política general es va anunciar un pla per mobilitzar sol per fer-hi fins a 214.000 habitatges. En aquella ocasió, diré que la gasiveria d'algun dels grups parlamentaris no va permetre que fos aprovat com a proposta de resolució. No és un obstacle. El Parlament no li demana expressament al Govern si no s'ha aprovat, però el Govern té capacitat d'iniciativa i ha decidit organitzar així i disposar així les seves polítiques públiques en matèria d'habitatge, per tant, es farà.

S'ha acordat un grup d'experts per estudiar rebaixes fiscals en matèria d'habitatge. El PSC és favorable a baixar l'impost de transicions patrimonials per la compra del primer pis?
Per ser rigorosos cal fer un estudi de l'impacte que això suposa i de quina seria la millor manera de fer aquest tipus de tractament fiscal de les transmissions patrimonials, però creiem que en el context actual, en què clarament l'accés a l'habitatge i la possibilitat de mantenir-s'hi son un obstacle per la plena igualtat i llibertat entre les persones, cal actuar, perquè és una urgència social. Cal estudiar totes les polítiques possibles. En aquest sentit, el president ho ha dit en més d'un debat, que estava disposat a estudiar totes les propostes, que no li tremolarien les cames i hem donat bona prova que estem disposats a fer molt. De fet, goso dir que, per primer cop en molt temps, la Generalitat té una autèntica política d'habitatge i dotada convenientment, i en això havien estat molt sols els ajuntaments de tot color i signe durant molts anys a Catalunya.

Quan estarà enllestida la nova proposta de llei per limitar la compra especulativa d'habitatge?
Espero és que sigui ben aviat. El Govern n'està parlant amb els grups que havien promogut la iniciativa després de conèixer el dictamen del Consell de Garanties Estatutàries. Volem fer-ho, volem fer-ho bé, perquè ens hem de prendre seriosament el que ha dit CGE. Està clar que la especulació en tots els terrenys, però en aquest específicament, és una xacra que provoca un enorme dany social.

L'oposició en general ha fet un retrat molt dur d'aquests dos anys de govern de Salvador Illa -crisi d'educació, malestar dels mestres, habitatge, problemes a Rodalies, problemes amb els metges, amb els pagesos. El balanç d'aquests dos anys és positiu? 
Sí, i tant. Es pot fer un balanç positiu. El país s'ha posat en marxa, s'estan prenent decisions que feia molt de temps que s'haurien d'haver pres i ara emergeix en força l'agenda social del país que havia estat atenuada davant d'un conflicte que també existeix. I ara davant d'un Govern respecte al qual es tenen expectatives que solucioni les coses, hi ha mobilitzacions. Però, per exemple, el malestar en l'àmbit educatiu es deu a fenòmens que s'hagin produït en els darrers dos anys o es deu a una situació que es va arrossegant i acumulant des de fa 15 anys? El malestar del món rural és quelcom que tingui a veure amb els darrers dos anys o hi ha una acumulació de greuges al llarg dels anys? Tenim ara un Govern, per tant, que mou les carpetes i, per tant, també aixeca pols.

El Parlament ha revalidat la confiança en el president perquè ha tombat la reprovació de Junts. L'ha sorprès la contundència de la presidenta del grup, Mònica Sales, dient que el president Illa és el pitjor president de la història? Creu que això suposa trencar definitivament els ponts de diàleg al Parlament?
Amb Junts el nivell d'agressivitat retòrica no resisteix una comparació amb els acords als que després s'arriba amb diferents matèries. És veritat que amb Junts tenim menys grau d'acord que amb altres grups, però també hem arribat a acords. Els voldríem en altres acords, com el Pacte Nacional per la Llengua. Sales va ser dura? Sí, tenen la necessitat de posar el focus sobre les seves posicions i, per tant, potser han trobat que la forma els ajudava a destacar una mica més el fons. Jo, particularment, no crec que fos la fórmula més encertada.

Una proposta per reprovar el president. És inèdit.
La crítica hiperbòlica tendeix a ser poc efectiva. Crec que la gent s'escolta més una crítica ponderada, en què algú assenyala, alhora, alguns encerts però també alguns fracassos, que no pas tirar pel broc gros i dir que tot és una catàstrofe. Em sembla fins i tot poc patriòtic dir que el país està en un estat catastròfic, perquè mai és així. El país té capacitat, energies i també la disposició per afrontar tots els reptes que té per davant.

Va dir que Illa és el pitjor president de la història. M'imagino que no ho deu compartir.
Ja li vaig dir. Això és com fer un rànquing dels 10 millors discos de rock progressiu, que cadascú té el seu. En el meu particular, el top 3 del rànquing l'ocupen 3 presidents que venen d'aquest espai polític que representa ara Junts. Ja li vaig dir que per no despertar enveges entre uns i altres no desvetllaria l'ordre i els noms, però de 4 que n'han tingut, en el top 3 hi ha presidents del seu espai polític.

Ara seria un bon moment per dir-los. 
No, ni en el llit de mort. Però em va semblar pitjor quan Sales va dir que el president era indigne de ser-ho. Crec que per una formació catalanista que sempre ha fet gala del seu respecte per les institucions d'autogovern i per les seves formes institucionals, jo crec que no feia gaire per ells. Em va semblar que potser és fruit de la delicada situació que travessa aquest espai polític.

Com afectarà el retorn de Puigdemont a la legislatura?
Sobre la legislatura en si mateixa no crec que tingui un efecte particular, en el sentit de desviar-la del curs que té. Hi sigui ell o no. Sí que crec és que serà bo pel país. Volem que s'apliqui l'amnistia i, en el nou context, discutir políticament del que hagim de discutir en igualtat de condicions.

Tota l'oposició qüestiona la consellera d'Educació, Esther Niubó. És la persona indicada per liderar el pacte de país per repensar el model?
El president Illa i el nostre grup parlamentari té confiança en Esther Niubó. Sovint es parla d'assumir responsabilitats polítiques i es fa com un equivalent d'apartar-se. La responsabilitat política enmig d'un conflicte és navegar-lo, governar-lo i portar-lo a algun port. Ho està fent i ho ha de seguir fent.

El president va situar l'amnistia com a "punt de partida" i que caldria trobar "mecanismes" per decidir el futur polític del país. Quina proposta té el PSC? 
És ben coneguda, una Catalunya plena en una Espanya federal i una Europa federal.

La legislatura s'esgota, però preveuen algun moviment?
Se n'han fet. Convido sempre a llegir Raimon Obiols, quan parla del "Federalisme dels fets". Nosaltres hem propugnat sempre la reforma federal de la Constitució i després seria necessari adaptar altres normes institucionals bàsiques a la nova realitat federal. Això presenta en el context actual i amb les aritmètiques actuals dificultats que no se li escapen a ningú, però és perfectament possible avançar en la federalització del país a través de mecanismes que no requereixen necessàriament la reforma de la Constitució.

Algun exemple?
El funcionament tant de les conferències de presidents com de les conferències sectorials i les multisectorials. Es podria potenciar encara més la CARUE, que és l'organisme en què les comunitats autònomes participen amb l'Estat dels debats previs als Consells Europeus. Les conferències de presidents i les conferències sectorials es van potenciar molt durant la pandèmia i creiem que poden seguir sent un instrument de federalització del país molt notable. També hem exercit primer cop en molts anys un mecanisme que té molt de federal, que és el proposar des del Parlament persones per incorporar-se al Tribunal Constitucional per ser magistrades. És un mecanisme que finalment acaba desembocant en el Senat, que és l'òrgan que ha de fer aquesta funció de representació territorial. Ja veurem si acaba passant o no, però per tant és perfectament possible avançar en processos de federalització sense reforma.

Ara que l'amnistia sembla encarrilada i que s'aplicarà del tot, caldria obrir el debat sobre la resolució del conflicte polític en què el PSC i el Govern defensessin aquest plantejament federal i formacions com ERC o Junts poguessin defensar un plantejament independentista?
En els acords d'investidura amb ERC figurava una Convenció per abordar el conflicte polític. Nosaltres des del primer ple de legislatura estàvem disposats a votar-ho i aprovar la formació d'aquesta convenció. Si no ha passat encara, no ha estat per voluntat nostra. Per tant, nosaltres sempre hem dit que complirem els acords. Quan les altres formacions involucrades en aquests acords considerin que és el moment oportú per la convenció, nosaltres no hi tenim inconvenient.

ERC els retreu, i ho hem vist aquesta setmana, manca d'ambició nacional. Al Govern li falta alguna proposta insígnia que sigui més "sexi", a banda de gestionar bé els serveis públics?
Està parlant amb un socialista a qui que els serveis públics funcionin bé i hi hagi igualtat d'oportunitats li sembla la cosa més sexi del món. Això no és governar bé o gestionar bé, això és governar amb la intenció de donar una igual llibertat a cadascun dels teus conciutadans, i no totes les orientacions polítiques ho defensen ni tots els governs hi posen l'èmfasi que hi han posat les formacions laboristes i socialdemòcrates, del socialisme democràtic, allà on han pogut governar. El fet que ho donem per assegurat és el major risc que hi ha per a l'exercici d'aquests drets i pel funcionament de l'estat social. De fet, ara les forces reaccionàries que s'alcen arreu del món atribueixen totes les tensions de l'estat social al fet que vingui gent de fora. La resposta d'esquerres és dir "no", el problema no és que l'estat social estigui en tensió perquè hi ha més gent de la que tocaria, el problema és que l'estat social no és prou fort prou ample i no hi hem aprofundit prou la nostra aposta és la d'aprofundir en el caràcter social de l'estat per garantir el seu caràcter democràtic.

No creu que al PSC li falti ambició nacional?
No assumim que la unitat de mesura de l'ambició nacional sigui compartir el projecte de la secessió de Catalunya respecte de la resta d'Espanya. Si això és així, mai li semblarà a ERC ni a cap formació independentista que nosaltres tenim prou ambició nacional. D'altra banda, l'acusació als socialistes sobre la seva manca d'ambició nacional és la tònica del nacionalisme des que n'hi ha. Nosaltres no concebem el món com conceben a vegades els nacionalistes, com una mena de trencaclosques de sobiranies juxtaposades. Pensem que el poder es distribueix i s'ha de distribuir en diferents instàncies i del que es tracta és de poder discutir democràticament amb participació autèntica i real -també dels catalans- què s'atribueix a cadascun d'aquests nivells de decisió. Volem una democràcia local forta, també hi ha ens supramunicipal amb un paper molt important, volem un autogovern de Catalunya fort, una Espanya federal on la pluralitat s'articuli políticament a través del federalisme. En qualsevol model, per molt que algú pugui pensar en atribuir molts poders a l'autogovern català o basc, també hi haurà unes competències que s'exerciran a nivell federal d'Espanya. De la mateixa manera que ningú discuteix que dins d'una Unió Europea. Aquesta és la nostra ambició nacional. Un ciutadà català és més lliure i més sobirà si està integrat en estructures de tipus federal. Per tant, la nostra concepció sobre el que vol dir "tenir totes les eines", per utilitzar la terminologia de l'independentisme, és una concepció diferent. Jo sí que vull tenir totes les eines.

Jo li deia no pas perquè el PSC hagi de defensar la independència. Ho plantejava en el sentit de si hauria de defensar una reforma de l'Estatut per blindar algunes qüestions relacionades amb l'autogovern, la llengua o la cultura, per exemple. 
És perfectament possible millorar i aprofundir el nostre autogovern sense necessitat, en aquest moment, d'embarcar-nos en reformes estatutàries. Que, a més a més, quan un fa això, ha d'estar molt segur que el resultat serà millor que el que tenim ara. Si mirem el nostre voltant, el millor que podem aportar en un món molt incert i amb moltes tensions i molt polaritzat és un punt d'estabilitat institucional sense perdre, obviament, l'ambició de transformar per a millor tant els instruments d'autogovern com la realitat material de les persones.