La Francisca és una dona de 80 anys a la que li va quedar una pensió de 800 euros. El marit li va deixar un pis al barri barceloní de Sants que, segons ella, llogava per 700 euros, però resulta que la inquilina va deixar de pagar-li durant la Covid i ara li deu més de 21.000 euros. Fa dos anys que espera judici i té por de morir abans que arribi. Demana, "de tot cor", a Junts que no aprovi els decrets que la deixen desprotegida davant la "inquiocupació". La Carmen, la filla, l'ha ajudat a escriure un suposat correu electrònic. És un dels missatges -no sé sap si certs o no- de la campanya de Junts a xarxes per justificar el "no" als decrets estatals en habitatge.
Però més enllà d'aquests casos que Junts ha publicat durant el dia -alguns amb errades en el text fruit d'una mala passada d'una IA o una traducció-, què pensen realment els seus votants? Doncs tant el Centre d'Estudis d'Opinió com el baròmetre municipal de l'Ajuntament de Barcelona mostren com els simpatitzants del partit de Carles Puigdemont s'inclinen més cap a mesures reguladores. És cert que no se senten els més interpel·lats o afectats per la crisi de l'habitatge i que la gran majoria són o propietaris o paguen una hipoteca, però sí que es mostren favorables a regular preus del lloguer, limitar pisos turístics o cobrar més impostos a qui té pisos buits.
L'habitatge, la principal preocupació
El baròmetre del CEO recull els principals problemes segons els catalans i en el cas de Junts no queda dubte: el 20% dels votants situa l'accés d'habitatge en primera posició. De fet, tenint en compte que el 28% dels enquestats pensen el mateix, els simpatitzants de Puigdemont s'apropen prou a la mitjana catalana. Queden molt per sota, per exemple, la inseguretat ciutadana (9%) i la immigració (8%), dues qüestions en què precisament els juntaires han insistit molt en els últims mesos. Per als votants d'Aliança Catalana, la inseguretat sí que és clarament la primera preocupació amb una xifra del 31% i per sobre de l'habitatge (14%).
Si bé el votant de Junts és sensible a la qüestió de l'habitatge, realment no els afecta directament. Una enquesta del CEO sobre habitatge publicada el 2025 mostra com el 42% dels partidaris de Junts són propietaris i un 22% està pagant hipoteca mentre que només un 13% està de lloguer. Els votants de Junts són, amb els del PSC i el PP, els de més edat. Per altra banda, només un 17% considera que la crisi de l'habitatge els afecta negativament. Ara bé, un 86% sí que assegura que la mateixa qüestió repercuteix de manera perjudicial a la societat. Per tant, no es veuen afectats per la crisi, però noten que al seu entorn -tal vegada familiar- sí que en pateix les conseqüències.
A favor de mesures reguladores
Aquest doble pensament es tradueix en un suport majoritari dels votants de Junts a mesures reguladores en habitatge. La mateixa enquesta del CEO dona detalls sobre diverses mesures. Un 65% dels partidaris de Puigdemont està a favor de la regulació dels preus del lloguer i només un 6,6% hi està en contra -la resta no estan ni a favor ni en contra-. També un 79% és partidari de la limitació dels pisos turístics i només un 10% ho veu amb mals ulls. Junts sí que va donar suport a la regulació del lloguer el 2020 mentre que va oposar-se a limitar els pisos turístics el 2023.
Més dades confirmen que els votants de Junts defensen regulacions en habitatge com les que proposaven els decrets que ha tombat aquest divendres. Un 68% està a favor d'augmentar els impostos a propietaris de múltiples pisos que els tinguin buits i només un 17% hi està en contra. També un 69% està a favor que els joves o les famílies amb rendes més baixes rebin ajuts directes al lloguer i, en un sentit similar, també un 73% creuen que els grans tenidors han de destinar per obligació una part dels habitatges a lloguer social. Potser l'única mesura que genera més divisió és la compra o expropiació de pisos, que té el "sí" d'un 35% de votants i el "no" d'un 30%.
Barcelona confirma la voluntat reguladora
El baròmetre municipal de Barcelona també apunta que l'accés a l'habitatge és el principal problema per als votants de Junts i és la primera resposta que donen en el 27% dels casos, aquest cop més frec a frec amb la inseguretat, que marca un 25%. Una igualtat, però, que també es reflecteix a la mitjana dels barcelonins, que donen un 31% a la qüestió de l'habitatge i un 26% al tema de la inseguretat. Així doncs, com passava amb el CEO, les preocupacions dels votants de Junts tornen a assimilar-se amb la del conjunt d'enquestats.
L'estudi públic de la capital catalana també preguntava sobre dues mesures reguladores en habitatge i altre cop amb la simpatia de l'electorat de Junts. El 70% dels votants del partit està a favor de la prohibició dels pisos turístics -xifra similar a la del CEO- i només un 26% hi està en contra. Per altra banda, un 59% també és partidari de regular el preu del lloguer en el cas dels locals comercials i un 34% ho veia amb mals ulls. Junts s'ha posicionat en contra de les dues qüestions, posades sobre la taula per les forces d'esquerra del plenari.
El gir de Junts en habitatge
L'aval d'una part important dels votants de Junts a mesures reguladores en habitatge dista del rumb que ha agafat el partit en els últims anys. Ara ja queda lluny la participació del partit en l'aprovació de la regulació dels preus del lloguer el 2020 o en la validació de la llei antidesnonaments el 2022. Especialment des del principi de la legislatura actual al Parlament, Junts ha fet un gir amb habitatge, condicionat també pel fi de les majories independentistes a la cambra i l'oposició a la nova aliança entre el PSC, ERC i els Comuns.
Salvador Illa, a vegades en solitari i a vegades acompanyat dels seus socis -i fins i tot molt puntualment de la CUP-, ha fet de l'habitatge un dels grans pilars de la legislatura. I Junts ha quedat exclòs dels grans acords de la legislatura, com la regulació del lloguer de temporada. També ha fet una ferma oposició a la prohibició de la compra especulativa que encara estudien el Govern i els Comuns i amb ERC i la CUP de cara. El gir de Junts, que es veia al Parlament i al Congrés des de fa mesos, s'ha consolidat del tot amb el "no" als decrets d'habitatge que fan entrar la legislatura espanyola a l'UCI.
