L'espera per aclarir el futur dels pisos turístics a Barcelona -i a altres ciutats de l'entorn que ja han anunciat que també volen vetar-los- deixa espai per a càlculs i estratagemes. Això és el que la Federació d'Associacions Veïnals de Barcelona (FAVB) ha advertit aquest dimecres, quan queden dos anys perquè es pugui eliminar la figura dels habitatges d'ús turístic en els municipis que no els desitgin. Això implicaria la desaparició de prop d'11.000 llicències al territori barceloní. Els empresaris del sector volen evitar-ho i ja tenen en marxa "estratègies" per allargar el negoci més enllà del 2028, asseguren des de la FAVB.
L'associacionisme veïnal, a més, recorda que els darrers quatre anys s'han anat aprovant centenars de noves llicències d'habitatges d'ús turístic per la via judicial. Si bé fa temps que l'Ajuntament va prohibir que s'obrissin nous allotjaments turístics a gairebé tota la ciutat, una escletxa als jutjats ha permès que alguns propietaris aconseguissin acumular nous pisos turístics, malgrat la regulació. Si a finals de 2023 hi havia menys de 10.000 habitatges reconvertits en negocis per acollir visitants, ara ja se superen els 10.700. En tres anys i mig, hi ha hagut un creixement rellevant.
Ara, la FAVB presenta una anàlisi d'aquestes dades i permet veure a quines zones han aparegut aquests pisos turístics d'última hora. La conclusió és que que la part central de la ciutat és on s'acumulen més nous habitatges d'ús turístic, amb l'Eixample com a districte més afectat amb diferència. També Ciutat Vella o la Vila de Gràcia destaquen entre els punts amb més intensitat, en un mapa que mostra les irrupcions de noves llicències entre el 2023 i el 2026.
- Nous pisos turístics a Barcelona, per barris / FAVB
Les maniobres del 'lobby' turístic, segons la FAVB
A banda d'aquesta radiografia, però, des de l'associacionisme veïnal de la ciutat també s'ha volgut assenyalar que "el lobby turístic vol esquivar l'extinció de llicències el 2028". Així, els representats de la FAVB han enumerat els trucs que han "detectat" que el sector empresarial té en marxa. Això inclou l'aprofitament d'un matís del decret de la Generalitat que regula els pisos turístics, que permetria la sol·licitud d'una pròrroga de la vigència de la llicència actual de fins a cinc anys per compensar les "inversions realitzades" per part de la propietat.
A més, es menciona la concentració d'habitatge turístics en blocs sencers a zones d'allotjaments turístics permesos: si es tenen edificis complets sense veïns vivint-hi, es podria demanar transformar l'activitat a hotels, albergs o residències d'estudiants, asseguren des de l'entitat. "El sector hoteler i els grans tenidors ja estan impulsant operacions de concentració en edificis de propietat vertical, motiu pel qual s’estan impulsant desnonaments en aquests edificis", afegeixen.
Actualment, segons les dades presentades, el 75% dels habitatges d'ús turístic de Barcelona estan situats a blocs amb més d'una llicència per acollir visitants. De fet, 1.471 finques acumulen 8.087 pisos turístics. Això no permet saber quants edificis sencers podrien dedicar-se a rebre turistes, però dona pistes de com hi ha molts blocs amb una multiplicitat de llicències. En aquest sentit, Nació ja va publicar un reportatge tres anys enrere en què es detallava que hi havia 192 edificis a la ciutat amb 10 llicències de pis turístic o més. Ara, amb l'augment dels casos de la via judicial, la xifra podria ser més alta.
