Totes les parts de la política espanyola saben que el xoc entre les ambicions reguladores en habitatge i la realitat del Congrés -amb majoria numèrica de la dreta- no és nova, no va sobre les negociacions dels darrers dies, ni té només a Junts de protagonista. També té un origen repartit, entre normes espanyoles aprovades arran de la crisi immobiliària del 2008 i els nous corrents del capital, més abocats al lloguer, entre altres motius. Ara, amb la legislatura agonitzant i 10 milions de llogaters a l'Estat amb menys drets que fa dos dies després de l'inesperat "no" juntaire, hi ha episodis recents clau per entendre com s'ha arribat fins aquí.
Una anècdota que serveix per il·lustrar part del conflicte és que aquest divendres, a la xarxa social X -antiga Twitter-, el secretari general de Junts, Jordi Turull, s'ha intercanviat alguns retrets públics amb la portaveu del Sindicat de Llogateres, Carme Arcarazo. Turull criticava els arguments de la representant dels inquilins, després que Arcarazo assenyalés que el fet que Junts hagués tombat els decrets d'habitatge exposava els vincles de la formació amb "la patronal immobiliària".
Aquest intercanvi activava reminiscències d'un fet molt similar de dos anys enrere. Era el 18 de setembre de 2024. Llavors, la portaveu del Sindicat de Llogateres responia a X també a un actor clau de Junts. En aquell cas l'interlocutor era Carles Puigdemont. "No és amb el govern espanyol, el problema, president. Era una llei impulsada pels llogaters organitzats i heu impedit que es pugui debatre. El problema el teniu amb la gent", deia el tuit.
Aquella piulada, que podria semblar un debat llunyà, tenia a veure justament amb el que es debatia aquesta setmana al Congrés. La llei a la qual feia referència Arcarazo buscava la regulació dels lloguers de temporada i d'habitacions a l'Estat, entre altres mesures. I el missatge apareixia després que Junts canviés a última hora el vot i fos clau amb el PP i Vox per tombar que la proposició de llei es tramités a la cambra baixa. Des de llavors, els dos anys posteriors serien intensos entre aquestes mateixes parts.
Reunions amb la direcció de Junts
Mentre el PSOE feia equilibris i ningú podia acabar d'endevinar si es trobava còmode en la impossibilitat d'aplicar noves regulacions, o si el paper de Junts, a més del PP i Vox, els frustrava, el Sindicat de Llogateres i Junts miraven de posar remei al bloqueig. Una comitiva del sindicat en què hi participava la mateixa Arcarazo arribaria a reunir-se diverses vegades amb Turull i amb el mateix Puigdemont a Waterloo, i els postconvergents arribarien a permetre la tramitació de la llei per aturar l'escletxa dels lloguers de temporada i d'habitacions al Congrés.
Tanmateix, aquest 2026, i amb Aliança menjant terreny a Junts segons totes les enquestes, tot s'acabaria de trencar. La caiguda de la moratòria antidesnonaments i les crítiques públiques dels col·lectius pel dret a l'habitatge a la decisió de Junts van enutjar el partit. Des d'aquell moment, la formació liderada per Puigdemont va comunicar al Sindicat de Llogateres que s'havien trencat les negociacions. Els adversaris de Junts han assenyalat també els interessos immobiliaris d'alguns dels seus diputats, els vincles amb la patronal i la vinculació laboral d'alguns dels seus exdirigents amb el sector.
El trencaclosques espanyol
Dins de la cambra baixa, l'estratègia de Junts d'encarir qualsevol pacte amb el govern de PSOE-Sumar tampoc deixava marge. I el PP i Vox, conscients que la llunyania respecte als socialistes els podria facilitar, amb paciència, una nova majoria absoluta de dreta i extrema dreta, han acabat excloent-se de qualsevol negociació. A l'altra banda, els socialistes havien de vigilar en les concessions que feien al grup liderat per Míriam Nogueras. Podem és el contrapès més evident. I les dificultats d'aquest equilibri auguraven el bloqueig que es va constatar divendres.
Entremig, l'habitatge es convertiria en el principal maldecap de la ciutadania espanyola, l'any 2024. També de la catalana. I també de la barcelonina. I l'executiu de Pedro Sánchez, mentre s'acumulaven les conseqüències socials de la dificultat d'accés a una llar, feia anuncis rellevants que no trobaven traducció parlamentària. A principis d'aquest any, anunciaria que pretenia tirar endavant una limitació de les compres als estrangers no comunitaris. També proposaria un nou pla d'habitatge que barrejaria diverses regulacions en matèria residencial amb, per primera vegada, els incentius als propietaris dels pisos. La proposta va generar crítiques al govern espanyol i va embarrancar. Tot seguit, es va intentar aprovar una nova política de pròrrogues obligatòries de dos anys al lloguer i, ara sí, Junts, PP i Vox tornarien a oposar-se amb la seva majoria de bloqueig i també decauria.
De la Maricarmen a fa tres anys i mig
Fins que va arribar el cas d'una veïna de 87 anys del barri del Retiro, a Madrid, la Maricarmen, que es trobava en risc de desnonament per part d'una empresa que li volia multiplicar per cinc el lloguer. Això, que es va convertir en un esclat social a la capital de l'Estat, va escalar a debat espanyol per les convocatòries del Sindicat de Llogatares madrileny. La situació del lloguer a la majoria de comunitat autònomes espanyoles és diferent a la catalana: no existeix cap topall de preu perquè els governs regionals (majoritàriament del PP) el rebutgen. Madrid és el gran exemple i això va convertir el cas de la Maricarmen en un sentiment d'afartament. Després, això mutaria en una acampada que encara dura a la Puerta del Sol.
Aquest fet convertiria la pressió al carrer en una demanda d'acció política al Congrés. El PSOE i Sumar prepararien un nou embat legislatiu, negociant amb diverses forces polítiques els serrells pendents d'una norma que feia temps que ja discutien. Els incentius fiscals, que en el seu moment havien indignat als col·lectius pel dret a l'habitatge, així com a Podem o Sumar, s'acabarien naturalitzant sense queixes, però, malgrat això, l'entesa no arribaria.
Sense el canvi de paradigma
La legislatura ha quedat rebentada i els llogaters tornarien a quedar desprotegits de diversos contextos. PP, Vox i Junts han votat en contra del decret gruixut, mentre que el PNB i Coalició Canària s'han sumat a les reticències sobre la idea, que es votava per separat, de convertir els contractes de lloguer en indefinits i que es presentava com l'autèntic canvi de paradigma divendres. Les iniciatives queden en dic sec i Sánchez medita què fer amb el mandat. Mentrestant, aquest dissabte han tornat les mobilitzacions al carrer i el moviment de l'habitatge pressiona els sindicats laborals per una vaga general que, arribat el cas, pot tenir impacte electoral.
De fons, però, sona una música prèvia, que encara va més lluny i que recorda que en el moment d'aprovar la llei d'habitatge espanyola, la que permet que ara a Catalunya hi hagi una regulació dels lloguers de llarga durada, el PSOE també va tenir un paper clau a l'hora de provocar maldecaps. Durant les negociacions, els col·lectius pel dret a l'habitatge -i algunes forces d'esquerres- van insistir que si es posava un topall als arrendaments de llarga durada també caldria pels de temporada. La frase que van rebre com a resposta per part d'un alt càrrec socialista va ser: "Home, alguna via d'escapament els hi haurem de deixar!". Amb el temps, Sánchez voldria tapar aquelles escletxes, però les dificultats, amb Junts despenjada i en trànsit cap a posicions més conservadores, es farien més grans, no més petites.
