L'eliminació de tots els pisos turístics prevista a Barcelona -i a diverses ciutats metropolitanes- a partir de 2028 s'ha colat com a part dels debats que han discutit l'alcalde Jaume Collboni i el comissari d'Energia i Habitatge de la Comissió Europea, Dan Jørgensen, en una trobada a l'ajuntament barceloní. Si bé la patronal dels pisos turístics fa temps que té posades les seves esperances en la posició de la Unió Europea (UE) sobre el tema, la postura de Jørgensen ha estat enfocada a denunciar l'impacte de la indústria dels lloguers turístics sobre l'accés a l'habitatge i a reivindicar que calen accions per corregir-ho. Preguntat específicament la iniciativa de prohibir aquesta realitat a Barcelona, el comissionat europeu ha sostingut: "Sens dubte els lloguers turístics són un problema enorme".
El membre de la Comissió Europea ha remarcat que les tensions que envolten l'existència de pisos turístics a edificis on abans vivien persones de manera permanent ja no es troben només a les grans ciutats, sinó que s'ha estès a molts altres municipis. "És un gran problema a molts llocs perquè una cosa que va començar com una gran idea, gairebé amb esperit d'economia compartida i de la idea de ser capaços de viatjar més, especialment la gent jove. [...] Però per la magnitud que ha agafat, ara veiem ciutats en què això està disparant la crisi immobiliària, està expulsant gent de casa seva i està creant sobreturisme". En aquest sentit, ha afegit: "Així que hem d'actuar".
D'entrada, ha evitat posicionar-se de manera clara sobre la prohibició total dels pisos turístics, però s'ha mostrat a favor d'incidir d'alguna manera sobre aquesta problemàtica. En aquesta línia, ha explicat que la seva visita a Barcelona busca estudiar les mesures que es volen desplegar i que ja s'han posat sobre la taula. Així, ha acabat recalcant que la proposta política que està preparant des de la Comissió Europea buscarà donar més llibertat a les ciutats per regular el sector de l'habitatge. "És important per mi subratllar que quan tiri endavant la meva proposta ho faré amb l’objectiu de donar a les ciutats més eines per abordar aquest problema, no pas el contrari", ha rematat Dan Jørgensen. Per fer-ho, ha valorat molt positivament l'existència de les anomenades "zones de mercat tens d'habitatge", l'eina administrativa que Catalunya ja fa temps que té en marxa per intervenir el mercat residencial.
Recursos i regulació, la petició de Collboni
Sobre aquest debat, el mateix Jaume Collboni ha recordat que hi ha lleis catalanes i espanyoles que fa temps que habiliten les ciutats a actuar de manera rellevant sobre el mercat immobiliari, i ha defensat que les pròximes normatives europees han de tenir en compte aquesta autonomia local a l'hora de redactar-se. Les paraules del comissari europeu semblaven donar-li la raó.
Alhora, però, l'alcalde de Barcelona també ha posat sobre la primera llei europea d'habitatge i sobre el pla comunitari en matèria residencial, que estan pendents de formalitzar-se. Han d'anar acompanyats d'un pressupost facilitador, ha insistit. Sense diners que provinguin d'Europa serà difícil desplegar totes les mesures que es voldrien aplicar, ha insistit. Ha posat en valor que els darrers anys (2023-2026) a la ciutat s'hagin engegat projectes d'habitatge gràcies a 310 milions d'euros d'entitats europees i ha demanat escalar-ho. "Calen partides específiques per a habitatge", ha rematat.
Sobre el debat dels pisos turístics, a més, Collboni ha recordat que el Tribunal Constitucional (TC) ja s'ha mostrat favorable a la llei catalana que ho permet. De moment, però, la patronal del sector continua advertint que això podira acabar contradit per la justícia europea.
