L'exclusió de Catalunya en l'informe PISA d'enguany s'ha convertit en una llosa per a l'educació catalana. Collat per la mala maror dels docents als carrers, i amb unes negociacions sindicals encallades, quedar fora de l'estudi internacional ha afegit més pressió al govern de Salvador Illa, amb especial afectació a la conselleria que dirigeix Esther Niubó. L'executiu ha admès el desgavell que ha deixat els alumnes catalans fora de l'estudi -una taxa d'exempció del 23,2%, molt per sobre del 5% de topall màxim fixat per l'OCDE-, però documentació interna de la mateixa administració revela que les dades d'estudiants de quinze anys que no van participar en les avaluacions de PISA són encara més elevades de les presentades fins ara.
El professor Jordi Perales ha sol·licitat aquestes dades i les ha publicat obertament a 'X' perquè tothom les pugui consultar. Ho va fer el 28 de juliol, però no ha rebut resposta fins ara en una resolució signada per Marta Clari, la nova secretaria general en substitució de Teresa Sambola -cessada, precisament, pel desgavell a PISA. Fins ara, el Govern -ho ha repetit tant Illa com Niubó en seu parlamentària- apuntava que, dels 2.545 estudiants seleccionats per a la mostra, 591 van quedar exclosos. És a dir, que les avaluacions de PISA les van dur a terme 1.954 estudiants a Catalunya. Ara, però, la documentació interna facilitada per la conselleria deixa entreveure que aquesta xifra va ser encara més gran de l'admesa per la Generalitat: només 1.779 alumnes van fer les proves.
El motiu d'aquesta diferència en les xifres rau en el nivell d'absentisme. D'acord amb els criteris que estableix l'OCDE -inclosos en la documentació que va lliurar Educació als centres que participaven en les avaluacions-, les proves es fan amb una mostra de 53 alumnes de quinze anys -majoritàriament de 4t d'ESO, però en alguns casos també poden ser de tercer. Si el centre té menys de 53 alumnes d'aquesta edat, ho fan tots. En canvi, si en té més, se n'agafa una mostra. L'objectiu, doncs, és que hi hagi 53 estudiants per cada institut que participa en l'informe. De fet, només en set dels 51 centres on es van fer les proves hi havia menys de 53 alumnes en la mostra, un factor ja avalat per l'OCDE amb l'objectiu de representar la diversitat del sistema educatiu.
La documentació facilitada per Educació mostra la taxa de participació bruta -és a dir, el percentatge d'alumnes que han fet la prova respecte al total que està cridat a fer-la- i la taxa neta, que és el percentatge real que ha acabat fent la prova després de les exclusions. A partir d'aquestes dades, d'acord amb el nombre total d'alumnes seleccionat per la mostra -els 2.545 que defensa el Govern-, es pot calcular el nombre d'absències. En concret, a banda dels 591 exclosos, 172 alumnes no es van presentar a l'examen. D'aquesta manera, doncs, 763 joves de quinze anys van quedar fora de PISA. Fonts de la conselleria consultades per Nació eviten fer noves valoracions sobre PISA i defensen que el nombre d'alumnes absents entra "dins els límits" permesos.
Alguns instituts van deixar gairebé la meitat d'alumnes fora
La suma d'alumnes exclosos amb el nombre d'absents revela que, en alguns instituts que van participar de l'informe, gairebé la meitat dels estudiants no es van avaluar. Per exemple, d'acord amb les dades, en un dels centres -els noms dels quals es mantenen en l'anonimat en la documentació d'Educació- van participar 22 alumnes i se'n van excloure 25. De les taxes de participació se'n desprèn que sis més van quedar absents el dia de la prova. D'aquesta manera, doncs, el percentatge d'alumnes que va quedar fora de fer les PISA va ser d'un 47,2%.
Aquest és un cas, però no l'únic. En un altre institut català també havien de presentar-s'hi 53 alumnes, però només van acabar fent les proves 25 estudiants. El motiu és que se'n van excloure 26 i van absentar-se'n dos, fent que el nombre d'alumnes que no van participar en les PISA fos d'un 49,1%. El cas més flagrant el trobem en un centre on només van fer les proves 19 alumnes, se'n van excloure 31 i se'n van absentar 3. El percentatge d'alumnes que va quedar fora de les avaluacions va ser d'un 58,5%. En total, el nombre de centres que van superar el llindar del 30% d'estudiants apartats de les PISA -bé per exclusió o absentisme- és de 15. En conversa amb Nació, Perales atribueix alguns percentatges elevats d'absentisme a "decisions internes del centre".
Sense concreció sobre les exempcions a PISA
Les directrius que van facilitar des d'Educació a la cinquantena d'instituts que participaven en les PISA -un document de 37 pàgines amb el funcionament de les avaluacions i la durada de les proves, entre d'altres- no concretaven quin havia de ser el percentatge màxim d'alumnes que podien quedar exclosos. Sí que remarca els motius pels quals es pot eximir un estudiant de fer les proves, classificades en tres tipologies: discapacitat funcional, física o sensorial; discapacitat cognitiva, conductual o emocional; i experiència limitada en la llengua d'adaptació. Dins d'aquests termes, sí que establia en quines circumstàncies l'alumne estava obligat a fer la prova, i, per contra, quines casuístiques avalaven deixar-los fora.
La clau, però, és que no apareix mencionat el percentatge màxim d'alumnes que es podien excloure. Davant d'aquesta situació, sis centres del país van eximir més de vint alumnes de participar en les proves, en alguns casos una xifra superior al nombre d'estudiants que s'hi presentaven. Sumant-hi el percentatge d'alumnes absents, calculat a partir la documentació interna, només tres dels cinquanta-un instituts que van formar part de la mostra de PISA van complir amb una taxa d'exclusió inferior al 5% que dicta l'OCDE. I, en un dels casos es deu al fet que aquell centre no va excloure cap alumne de participar en l'avaluació.
