Badalona està a punt d'afrontar un escenari de màxima sensibilitat, i una jutgessa ja l'ha validat. Més de 400 persones habiten un antic institut abandonat, després d'haver estat expulsades de naus industrials que també havien ocupat per la impossibilitat d'accedir als preus del mercat de l'habitatge. "Només una habitació ja costa 450 euros o 500 euros", es queixava aquest mateix divendres un dels ocupants de l'institut B9. Ara, l'alcalde badaloní, Xavier Garcia Albiol, compta amb el vistiplau judicial per intervenir en una finca de titularitat municipal. Des del principi, però, el govern del PP a Badalona ha evitat comprometre's a resoldre les conseqüències socials -la pèrdua de l'únic sostre que tenen més de 400 persones- del gruix dels afectats. Així, ara, tant els moviments municipals com la resposta política i social s'acceleren.
D'entrada, el text emès per la jutgessa del jutjat d'instrucció del contenciós administratiu número 11 de Barcelona estableix una particularitat que tècnicament està prohibida per als desnonaments, però que alguns magistrats continuen aplicant quan consideren que hi ha situacions extraordinàries: no hi ha una data fixa per al llançament, sinó que és amb data oberta, permet una finestra temporal de 15 dies perquè la policia es presenti a l'institut i faci fora els ocupants.
A banda, però, la gran incògnita sobre què pensa fer l'Ajuntament de Badalona amb totes aquestes persones, en cas que aconsegueixi executar el desnonament, ha mogut diverses peces. El govern municipal plantejava fer una atenció social parcial, sense concretar a quantes persones arribaria l'ajuda social. "L’Ajuntament continuarà fent el seguiment corresponent a aquelles persones del B9 que estan en seguiment dels serveis socials municipals, però no de la resta", exposaven fonts oficials en una resposta a aquest diari.
Tanmateix, la fiscalia -que es mostrava partidària a la desocupació de la finca- havia intercedit per reclamar a la jutgessa que "a fi de restringir al mínim els inconvenients derivats de l'actuació, tenint quan el nombre de persones que ocupen el referit immoble i el temps que portarien en aquest, s'interessa que el desallotjament es realitzi en diversos dies, donant oportunitat als seus ocupants a recollir les seves pertinences i havent d'oferir els serveis socials municipals a les persones que el precisin un recurs residencial si no compten amb recursos econòmics propis".
La resposta de la jutgessa ha estat la d'ordenar a l'executiu badaloní que "el desallotjament d'eventuals persones ocupants es dugui a terme seguint el protocol d'assistència per a les persones sense sostre dels serveis municipals als efectes de prestar-los l'atenció del programa d'atenció social, remetent informe de l'actuació". És a dir, que d'una manera menys concreta que la reclamada per la fiscal, acaba demanant al govern de Xavier Garcia Albiol que ofereixi alguna alternativa social a cadascuna de les persones que deixi al carrer, amb la recuperació de l'antic institut B9, que després es vol enderrocar.
Maniobres d'última hora contra el desnonament
Amb insistència, però, el front social pretén evitar el desallotjament, no només amb una crida a la mobilització, sinó amb nous recursos judicials. Aquest mateix divendres, en una roda de premsa al Parlament, acompanyada d'habitants del mateix institut i de representants dels Comuns i la CUP, l'advocada Mireia Salazar Gabarró, d'Irídia, ha detallat que s'han reclamat mesures cautelaríssimes al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). En essència, la petició incideix en què encara no s'han avaluat les conseqüències socials que implicaria executar el desnonament, alhora que no s'han ofert garanties d'una solució per a més de 400 persones que podrien quedar directament abocades a viure al carrer. Per tot, de manera preventiva, reclama que suspengui l'ordre de desallotjament dictada pel jutjat contenciós administratiu número 11 de Barcelona.
Mentrestant, Younnouss Dramé, un dels molts migrants que habiten aquell espai, planteja les contradiccions del camí que se'ls presenta per davant. "Albiol ens vol fer fora d’allà sense cap solució. I nosaltres no demanem res més que una solució. Perquè el B9 és el resultat de la seva política: perquè el fet de buidar unes quantes naus sense donar cap solució és el que fa que estiguem 400 persones allà. L’únic que demanem és la solució i la regularització de les persones que treballen allà", resol l'home, qui també recorda que una de les naus en què vivien diverses persones sense llar de Badalona en el passat va patir un incendi.
