Un antic institut de Badalona s'ha convertit, des de fa un parell d'anys, en el gran refugi de les persones migrades que s'han quedat sense llar a la ciutat. Hi viuen més de 400 persones, i fa temps que és un dels focus polítics del govern municipal dirigit per Xavier Garcia Albiol (PP). L'executiu acumula diversos tràmits administratius i judicials per desallotjar l'equipament, però ara diferents col·lectius han volgut respondre-hi. A més de plantejar una defensa física de l'espai si s'acaba interposant una data de desnonament, el Centre Irídia ha presentat una denúncia davant l'Oficina per la Igualtat de Tracte i No-Discriminació, un organisme de la Generalitat amb capacitat d'imposar sancions en casos de vulneracions greus. La idea inicial és aturar el desnonament, almenys, fins que l'oficina s'hi pronunciï. 

"L'Ajuntament de Badalona és coneixedor de la vulnerabilitat de les persones que resideixen al B9, i per molt que intentin al·legar que no ho saben, fan manifestacions públiques constants sobre la precarietat de les persones que viuen aquí", ha expressat l'advocada Mireia Salazar Gabarró, d'Irídia. "Seria un desallotjament sense precedents, com a mínim a Catalunya, on una administració de manera molt explícita diu que no vol aquesta gent ni a Badalona ni enlloc", ha afegit.

El problema, però, va molt més enllà d'un edifici concret. Les persones que habiten l'antic institut B9 -la immensa majoria de les quals, migrants- han acabat allà després d'haver estat expulsades d'altres espais d'infrahabitatge de Badalona, però també per no poder accedir al mercat immobiliari. És un camí enrevessat que ara deixa un nou escenari de tensió i misèria.

Sigui com sigui, el cas té una gran afectació tan material com simbòlica. Si es produís, seria el desnonament més multitudinari vist mai a Catalunya, asseguren les entitats que aquest dilluns han denunciat la manca d'alternatives per a aquests veïns badalonins. De moment, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha dictat una sentència favorable als plans de l'Ajuntament per desallotjar l'espai, ja que és un terreny municipal, però encara no hi ha cap data clara. Tampoc quin és el pla social. En el passat, Garcia Albiol ha expressat les seves reticències a oferir cap alternativa residencial a la majoria dels ocupants, tot vinculant-nos a fets "delictius" amb una fórmula genèrica. 

A l'actualitat, Nació ha demanat a l'Ajuntament de Badalona quina és la proposta social que prepara. Fonts del consistori sostenen que "l’Ajuntament continuarà fent el seguiment corresponent a aquelles persones del B9 que estan en seguiment dels serveis socials municipals, però no de la resta". Així, de moment no hi ha ni xifres ni concreció de quina serà la resposta municipal, davant un eventual desallotjament.

Una fórmula coneguda que "no funciona"

La història recent no és gens alentadora per a les persones que s'han anat instal·lant en aquest centre. Ho explica el Yonnous, un dels habitants del centre educatiu, mentre demana un canvi de to del govern municipal del PP: "L'alcalde que tenim té una sola fórmula i objectiu: no veure cap estranger africà aquí. Quan ens veuen que estem ocupant un lloc no es pregunten per què. Venen i ens treuen sense donar cap alternativa ni solució a la situació. [...] Ha tancat quatre o cinc naus ocupades, però no ha donat cap solució. I la prova és que ara som més de 400 persones vivint en un sol lloc. Això abans no passava. És la demostració que la seva fórmula no funciona". Si ara se'ls expulsa, això els portarà a ocupar algun altre lloc més precari i afrontar noves problemàtiques, asseguren.

La roda de premsa ha comptat també amb representació d'Irídia, del Sindicat d'Habitatge Socialista de Catalunya, de la plataforma Badalona Acull i de la fundació Cepaim. Les intervencions han assenyalat al govern de Xavier Garcia Albiol per utilitzar situacions de pobresa per treure rèdit polític, per expandir la imatge de la mà dura contra el migrant que no té prous recursos econòmics, però també s'ha insistit en què l'origen de moltes d'aquestes situacions és a la llei d'estrangeria i a les seves condicions restrictives per obtenir el permís de residència a l'estat espanyol. "Sense residència no puc treballar formalment, i sense treballar no puc tenir un lloguer. I encara i així, estem aquí, necessitem un sostre. Això és el que ens empeny a ocupar. No volem fer-ho, però és l'únic que ens queda", adverteix el Yonnous.

Poques polítiques per atendre la pobresa i els sensellar

La majoria dels habitants de l'institut són originaris de l'Àfrica subsahariana. Els darrers anys han vist com els expulsaven d'altres indrets també precaris, com naus industrials, alhora que l'ajuntament badaloní decidia tancar l'únic alberg que tenia la ciutat per a persones sense llar. En la mateixa línia, Garcia Albiol va eliminar la regidoria d'Habitatge -mentre aquest és el principal maldecap de la ciutadania a Catalunya- del consistori per crear una regidoria Antiocupacions. Ho ha recordat Carles Sagués, de Badalona Acull.

Des del Sindicat d'Habitatge Socialista de Catalunya (SHSC), la portaveu Gisela Bermúdez ha recordat que realitats com la d'aquest institut exhibeixen les noves cares del barraquisme modern, que porta a acumular centenars de persones en espais precaris. Tot plegat, a més, es produeix en un moment en què ni Badalona, ni els municipis de la llera del Besòs que s'hi van comprometre, ni la Generalitat a escala nacional, hagi presentat un pla per abordar els assentaments. 

En un comunicat conjunt, entre entitats i habitants, els ocupants de l'institut B9 lluiten contra la deshumanització dels discursos racistes. "Alguns tenim feines de jornada completa, altres treballem de ferrovellers netejant la ciutat, practiquem diferents oficis o estudiem. Quan vam entrar en aquest institut, l'edifici feia temps que estava abandonat i oblidat. Ara s'ha convertit no només en un sostre per a moltes persones, sinó en el nostre espai de treballi, en un punt d'acollida per a aquells que viuen al carrer, en un punt de formació i informació on ens ensenyem els uns als altres idiomes o fer tràmits administratius", ha apuntat, en català, l'Ibrahima. Ara, aquest sostre està en joc i els moviments a la zona semblen imminents. Fonts municipals detallen que estan preparant la petició al jutjat perquè assenyali el dia per intervenir-hi. Per contra, el primer objectiu del front social presentat aquest matí és aturar-ho tot.