El carrer Antoni Bori de Badalona és una d'aquelles vies que serveixen per mesurar la desigualtat d'un sol cop. Així, mentre una banda del carrer allotja un reguitzell d'edificis nous, amb pisos de façana pulcra i ofertes que arriben als 670.000 euros per habitatge, a l'altre costat de la vorera s'acumula la misèria. Aquest matí, concretament, una desena de furgonetes d'antiavalots dels Mossos d'Esquadra s'hi desplegava per desallotjar una nau industrial que havia arribat fer de refugi per a unes 40 persones. Els afectats insisteixen una i altra vegada que ara els toca tornar-se a buscar la vida, que ningú no els ha ofert cap alternativa, que tocarà escollir nou espai precari.

Entre els afectats hi havia el Mamadou, un jove que escurava els últims minuts abans que arribés la policia per recollir les pertinences dels companys i fer un cop de mà davant la mudança forçosa. També apurava el temps abans d'entrar a treballar. "A les vuit he de ser a la feina. Instal·lo aires condicionats. M'hi passaré deu hores i després encara no sé ni on aniré", resumia el noi. Tot seguit, abans de desfilar, exhibia una bossa d'esport verda. "Me la pots guardar fins que torni de la feina?", li demanava a la Gianela, una dona cubana amb qui fa anys que comparteix espai de refugi. La companya assentia i li prometia que en tindria cura.

Controls per estrangeria

Mentrestant, els antiavalots ja eren a punt d'aparèixer. Quan finalment ha irromput el desplegament policial, hi ha hagut una presència afegida que no té a veure amb la recuperació de l'immoble i que ha agafat els ocupants per sorpresa: dos agents de la Policia Nacional espanyola s'han incorporat a l'operatiu per fer controls d'estrangeria. Aquesta decisió comporta que no només siguin expulsats de la nau on vivien precàriament desenes de persones com a única opció que havien trobat per no viure al carrer, sinó que també podria suposar que hi hagi comprovacions de la situació administrativa dels afectats -com no tenir papers- i que els tramitin una ordre d'expulsió del país.

D'entrada, sobre el terreny, no hi ha hagut cap balanç sobre aquest control als estrangers. El que sí que s'ha detallat és que els Mossos s'han endut un dels ocupants a una comissaria per poder-lo identificar, ja que no disposava de cap document acreditatiu a sobre, apunten fonts policials.

Sense oferta social, de nau en nau

Sigui com sigui, la policia ha aparegut sense que hi hagués cap presència dels serveis socials de l'Ajuntament de Badalona prèviament sobre el terreny. Tampoc els havien vingut a oferir res els dies previs, com a alternativa habitacional a quedar al carrer. 

Moltes de les persones que habitaven aquesta nau del carrer Bori venien de situacions similars, com la de la nau del mateix municipi que va incendiar-se l'any 2020. És el cas de la Gianela. "Jo vaig viure-hi sis anys allà. I quan vam fugir, només vam trobar això, què havíem de fer? No ens podem esfumar", expressa la veïna badalonina. A l'espai industrial del carrer Antoni Bori hi ha viscut també uns cinc anys, des de llavors. Ara, però, la propietat -entre el Banc Santander i l'empresa Curve Proyectos- ha aconseguit que la justícia tramiti el desallotjament de l'immoble, que antigament acollia una càrnica.

Com a conseqüència, els desallotjats debaten què fer. Saben que hi ha un altre gran espai ocupat, l'antic institut B9, on hi ha més d'un centenar de persones habitant-lo. Tanmateix, aquell espai ja està al límit, asseguren, i molts aposten per contemplar altres opcions, malgrat no n'hi hagi gaires.

El govern municipal de Badalona ha estat contactat per aquest diari, per conèixer els detalls de l'operatiu social i la realitat de la finca desallotjada, però de moment no se n'ha obtingut resposta. Mentrestant, fonts policials sobre el terreny han matisat que si bé havien arribat a viure unes 40 persones a la nau, en el moment d'entrar s'han trobat menys persones de les esperades. Alguns dels ocupants han explicat que els darrers dies diversos companys havien fet les maletes i s'havien endut la ferralla amb què intenten treballar. També s'havia fet més complicada la convivència des que els van tallar la llum, mesos enrere. 

A peu de carrer, durant el desallotjament, també s'han vist persones mobilitzades en senyal de suport. Hi havia des de membres d'entitats com la plataforma Sant Roc Som Badalona fins al Sindicat d'Habitatge Socialista de Catalunya, el Centre per la Defensa dels Drets Humans Irídia o Sos Racisme. També Dolors Sabater, de Guanyem Badalona, hi era des de primera hora.