La urgència i la desigualtat per accedir a una llar a Barcelona ha convertit la capital catalana en l'epicentre de nombrosos debats els darrers anys, alguns de més imaginatius, i altres de més clàssics. S'ha parlat de la necessitat de construir habitatge, de les regulacions de lloguers, de limitar els pisos turístics, de les escletxes dels arrendaments de temporada i per habitacions, de la irrupció de pisos temporals fets amb contenidors, de la possible conversió de locals comercials buits en habitatges, de l'interès per nous models com el de les cooperatives o de transformar edificis d'oficines del 22@ sense èxit empresarial en espais residencials. Però encara quedava una última escletxa per abordar: la presència de negocis professionals, com despatxos i consultes, en pisos. Aquesta realitat fins ara ha tingut total llibertat i ara ja es planteja si cal reconduir-la.

La idea posa el focus en els despatxos d'advocats, les notaries, les acadèmies, les clíniques dentals, les consultes de psicòlegs, fisioterapeutes, metges privats, etc. Totes aquestes professions ens han acostumat a oferir adreces que sovint es troben en una finca residencial. Així, és habitual trobar-se edificis de la capital catalana en què al 3r 1a viu una família i al 3r 2a hi ha un servei professional. Ara, en plena emergència habitacional, algunes veus polítiques i socials veuen aquest nínxol com l'última bala -encara no utilizada- per guanyar habitatges a Barcelona.

Fonts oficials de l'Ajuntament afirmen a Nació que veuen amb bons ulls la idea d'intervenir sobre aquesta realitat. En aquest cas, plantegen traslladar les activitats que estiguin a les plantes superiors dels edificis residencials a locals que hi siguin a peu de carrer, on és més habitual l'activitat comercial. "Pel que fa al trasllat de les activitats econòmiques a les plantes baixes, l'Ajuntament explora la possibilitat d'acompanyar progressivament el trasllat de les activitats per afavorir que aquests espais en primera planta puguin acollir habitatge en el futur", exposen des del govern municipal.

El consistori actual no s'ha mostrat especialment a favor de la idea de convertir els locals comercials buits en nous habitatges, com s'havia plantejat en diverses ocasions, però el camí alternatiu li sembla més atractiu. De fet, si seguim la senda de la idea que ja s'explora, cal tenir en compte que a Barcelona hi ha 6.149 locals en planta baixa sense ús, segons el cens municipal d'accés públic. La seva localització és diversa, però n'hi ha molts al centre. Només al districte de l'Eixample hi ha comptabilitzats 1.224 immobles comercials buits a peu de carrer.

La via dels canvis urbanístics

La declaració d'intencions del govern socialista, encara sense calendari ni cap mecanisme explícit, camina en la direcció del que també plantejava BComú en les negociacions que hi ha obertes sobre la regulació municipal del lloguer de temporada. Als canvis urbanístics que s'estan plantejant al consistori es vol definir per primera vegada que els habitatges són, sobretot, per viure-hi de manera permanent. Així, la nova norma -que està pendent de presentar-se definitivament i votar-se a l'Ajuntament- vol "prohibir, limitar o restringir els altres usos diferents de l'habitatge habitual a través de planejaments urbanístics i les ordenances municipals". Així ho expressava un comunicat de la institució local.

Entre els col·lectius que remen per aconseguir canviar els usos d'aquests pisos convertits en seus de petits negocis hi ha el Sindicat de Llogateres. La portaveu Carme Arcarazo estableix que "igual que s'entén que es vulguin catalogar els pisos residencials com a espai residencial, i separar-los dels que fan lloguers de temporada" també "es podria fer el mateix amb la separació entre habitatges i negocis". Que tinguin una catalogació urbanística diferent, defensa Arcarazo. "Que es digui: tots aquests pisos són habitatges, i tots aquests altres immobles són negocis. Que s'aclareixi", afegeix.

Convertir un pis en un negoci, un tràmit assumible amb algun repte

El cert és que ara com ara és relativament fàcil convertir un pis en un espai amb activitat econòmica. Mentre el negoci no impliqui molèsties als veïns, ni es tracti de locals de restauració o festa, per exemple, un pis es pot transformar ràpidament en un despatx o una consulta amb pocs passos. Cal que la comunitat de propietaris de la finca ho permeti, cal demanar el permís d'inici d'activitat a l'Ajuntament i cal comunicar el domicili fiscal a l'Agència Tributària. La resta d'exigències són les habituals per a un negoci, com les normes d'accessibilitat o d'ocupació de l'espai. 

Ara bé, un projecte laboral pot quedar truncat per la comunitats de veïns. "S'ha de demanar un canvi d'ús a la comunitat de propietaris, de residencial a professional, i s'ha de permetre. Hi ha moltes comunitats que escullen no permetre cap negoci a la seva escala, per motius d'intimitat a l'edifici o pel desgast i ús de les zones comuns", exposa Elisabet Carbonell, vicepresidenta del Col·legi d'Administradors de Finques de Barcelona-Lleida. 

Un debat sense dades

Sigui com sigui, un dels problemes del debat és la manca de dades. El consistori assegura que no disposa de cap registre de quants negocis hi ha a la capital catalana en pisos d'edificis residencials. Tampoc existeixen càlculs entre el sector privat. Entitats com la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona o el Col·legi d'Agents de la Propietat Immobiliària de Barcelona reconeixen el fenomen com una realitat històrica, però sense dades concretes. 

A l'Eixample, al centre de la capital catalana, és especialment habitual trobar serveis de professionals a finques amb veïns. "No tenim cap font estadística i no podem fer afirmacions, però el que sabem és que als anys 70 al barri de la Dreta de l’Eixample hi havia més de 70.000 habitants i actualment en té 45.000. Evidentment, el que va haver-hi va ser un desembarcament de bancs, oficines, professionals. És un dels moviments demogràfics que ha tingut el barri", explica Jaume Artigues, president de l'Associació de Veïns de l'Eixample. 

El representant veïnal no mostra especial fal·lera per ficar mà als pisos que actualment s'utilitzen per a negocis, però si que considera que s'hauria de regular perquè "no vagi a més" i "es protegeixi la funció residencial dels pisos actuals". Igualment, Artigues subratlla que el gran maldecap són els habitatges que s'han desviat al mercat turístic, una realitat que l'actual govern municipal també ha defensat que vol erradicar del tot, a partir del pròxim mandat.

Reticències al trasllat: "Forma part de la proximitat"

Més reticent amb el trasllat de les activitats comercials a altres immobles és Òscar Gorgues, gerent de la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona. De fet, avança que van presentar al·legacions a la proposta de Modificació del Pla General Metropolità per introduir la definició d'habitatge com a espai residencial permanent, però que el consistori els hi ha desestimat. "Es vol modificar el pla urbanístic perquè els pisos que es dediquin a usos residencials no es puguin ser utilitzars per a altres usos. Això limitaria molt l’activitat", estableix el representat dels propietaris.

La barreja d'usos als edificis de la ciutat és un bé a preservar, sosté Gorgues. "El passeig de Gràcia està ple de notaris. A l'Eixample hi ha metges, arquitectes... Això forma part de la proximitat que tots volem. Si tots els metges, o advocats, o notaris, o despatxos d'arquitectes els col·loquem al 22@, no anem bé. Si buides de serveis o activitat econòmica el conjunt de la ciutat, estàs creant una ciutat dormitori. A més, Barcelona no té l'estructura d'oficines necessària, ni de locals comercials, per recol·locar tot aquest servei", enraona el gerent de la Cambra de Propietat Urbana de Barcelona. També considera que "els espais que es busquen més certes professions són a l'Eixample, no serveix que els locals estiguin a Nou Barris". Per tot plegat, demana un repensament de la intervenció. 

Mentrestant, Arcarazo, del Sindicat de Llogateres, aposta per un camí contrari. "La gent ha de viure a pisos. No pot ser que tinguem oficines buides al Poblenou i habitatges que formen part d'entorns residencials dedicats a tenir oficines, o clíniques, o el negoci que toqui", resol la portaveu dels inquilins.

Alguns dels protagonistes d'aquests moviments, de la instal·lació de negocis a pisos, opten per fer silenci. Aquest diari ha contactat amb l'Il·lustre Col·legi d'Advocats de Barcelona (ICAB), el Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya i el Col·legi Oficial d'Odontòlegs i Estomatòlegs de Catalunya, però cap de les entitats de professionals ha volgut parlar-ne, en el moment de publicar aquest reportatge.

El tema obre un debat, malgrat que els primers passos siguin tímids i ni tan sols es disposi de xifres sobre la matèria. Totes les parts assumeixen que es tracta de milers de pisos arreu de la ciutat, però ningú s'atreveix a concretar-ho. De moment, l'Ajuntament expressa una voluntat. Els resultats caldrà seguir-los de prop.