La política a Catalunya s'ha instal·lat tant en les giragonses, la darrera dècada, que costa atrevir-se a predir un futur cert. Però la complexitat -barrejada amb la urgència- d'algunes carpetes, com l'habitatge, donen peu a imaginar quins temes segur que ocuparan una centralitat especial de cara a les pròximes eleccions municipals de Barcelona, la primavera del 2027. També perquè alguns probables candidats a l'alcaldia ja han anat situant alguns dels temes que plantegen sobre la taula. Tot plegat permet a Nació, donant continuïtat a la sèrie d'articles especials sobre l'equador del mandat al món local, fer un primer esborrany dels punts que hauran de tenir en compte els grups municipals que aspirin a arribar a obtenir representació -i a manar- al consistori.

El maldecap esfilagarsat: accedir a un habitatge

Posicionar-se sobre com s'aborda la més que reconeguda crisi d'accés a l'habitatge ja fa uns quants anys que es manté com una de les prioritats a totes les cambres del país. La resposta s'ha anat ramificant amb el pas dels anys i en diversos fronts, des de l'àmbit temàtic -la construcció, les ajudes a la compra de pisos o la regulació de lloguers- fins al territorial. Què més pot fer l'Ajuntament de Barcelona per millorar l'accés a una llar de la majoria de la població? Els deures són amplis. Les pensions tenen més gent desnonada que mai vivint-hi i la Mesa d'Emergència barcelonina -on van a parar les peticions de la gent que necessita un pis social- té una llista d'espera que supera les 700 famílies amb l'expedient aprovat. 

L'any 2027 la dreta haurà de decidir si, més enllà d'avorrir les regulacions liderades pels blocs d'esquerres els darrers anys, té noves mesures a plantejar perquè la ciutadania les pugui avaluar, a més de sostenir el precepte genèric de permetre que el sector privat tingui més llibertat d'acció. L'esquerra, al seu torn, haurà de contemplar quines polítiques poden engegar-se, a més del que ja hi ha en marxa, per resoldre un maldecap que de moment només ha ofert millores molt sensibles en carpetes com la del preu d'uns arrendaments que continua pels núvols. En principi, els lloguers de temporada i per habitacions a Catalunya ja haurien de tenir la seva pròpia regulació, d'aquí a dos anys. Després de la polèmica per la mesura de la reserva del 30% obligatori de pisos protegits als nous edificis de la ciutat, caldrà veure si algun grup municipal irromp amb alguna norma urbanística pròpia.

El turisme en ple sacseig de les infraestructures

En ple debat sobre què s'ha de fer amb les terminals de creuers del Port de Barcelona -quan no paren d'augmentar les xifres de visitants- i en plena eclosió d'un projecte d'ampliació de l'aeroport del Prat -que podria fer créixer més de 15 milions de passatgers el volum anual-, el turisme serà un dels motius que més clarament dividirà els candidats a l'alcaldia. Especialment davant el fet que mentre aquesta activitat suposa al voltant d'un 14% del PIB de la ciutat, segons l'Ajuntament, també la ciutadania cada vegada n'està més col·lapsada.

L'enquesta municipal sobre percepció turística apunta que mentre que l'any 2012 més del 70% de la població creia que "Barcelona ha de continuar atraient més turistes", ara aquest percentatge ha caigut fins al 23,8%. Mentrestant, s'ha disparat fins al 74,4% el volum de barcelonins que creuen que s'està arribant al límit de visitants (l'opció contraposada que ofereix l'enquesta).

La discussió, a més, anirà amanida amb la proposta ja explicitada de Jaume Collboni per al mandat vinent d'eliminar les llicències dels 10.000 pisos turístics actualment vigents a la capital catalana. Aquest posicionament suposarà un punt de partida que farà que la resta de forces també hagin de moure fitxa sobre quin pla tenen per al turisme, una realitat que darrerament també ha mogut resistències al Park Güell -amb un veïnat indignat per la pressió dels visitants als serveis públics- o a Nou Barris, on s'han fet mobilitzacions contra la idea de fer-hi arribar turistes.

Nous debats sobre cotxes i emissions (amb pressió europea)

Mentre les actuals normatives ja plantegen reduccions continuades de les emissions, per exemple amb un sistema d'etiquetes de circulació cada vegada més exigents, el cert és que l'objectiu de ser una ciutat neutra climàticament de cara a l'any 2030 està a l'aire. Aquesta és la data que precisament marca la Unió Europea (UE) com a límit per veure diversos canvis en les emissions. Per arribar-hi en bones condicions, amb un mandat que finalitzaria el 2031, els aspirants a l'alcaldia hauran de tornar a aclarir quin és el model climàtic pel que a la contaminació d'una ciutat, molt probablement mirant cap a la indústria o cap als vehicles privats. El debat del peatge urbà o altres mesures de limitació a la circulació -com podrien ser més pacificacions de vies rellevants- hauran d'aclarir-se llavors.

Aquesta carpeta pren encara més centralitat després que el passat gener la revista Nature publiqués un informe que advertia que Barcelona seria la ciutat europea amb més morts pels efectes de la calor a finals de segle. Ara bé, l'estudi oferia una possibilitat optimista, tot assenyalant que el 70% de les defuncions es podrien prevenir “si es prenen mesures ràpides”.

La seguretat, un filó permanent

Sovint, quan es parla de seguretat, les solucions que surten de les administracions tenen a veure amb muscular els cossos policials i la vigilància. Així, ara Barcelona té més policies que mai, entre la Guàrdia Urbana i els Mossos d'Esquadra com a principals cossos presents a la ciutat. S'ha augmentat la coordinació entre les administracions, s'han posat en marxa alguns models de prevenció i policia de proximitat, s'ha reforçat amb material i simbolismes la unitat d'antiavalots municipal, anys enrere posada en dubte. S'han instal·lat més càmeres al carrer i fins i tot s'ha preparat l'arribada de noves armes a alguns agents, les pistoles Taser. Tanmateix, la percepció de la ciutat com a espai insegur continua ben present. El 28,9% dels barcelonins pensa que és el principal problema de la ciutat.

I, esclar, això converteix aquesta carpeta en un filó permanent a les darreres conteses electorals. Aquesta mateixa setmana, Daniel Sirera, que ja es postula com a candidat del PP de cara al 2027, ha insistit en la via de la mà dura per "millorar la seguretat". Malgrat que l'actual debat de l'ordenança de civisme ja planteja un enduriment de la normativa contra qui pinti les parets, el cap de files popular va anunciar aquest dilluns "més vigilància al metro" i "lluita contra els grafiters". 

Transformacions pendents

L'altre gran front seran les transformacions urbanes. Cada grup acostuma a reivindicar-ne algunes, i d'altres van planant sobre la ciutat a l'espera que un consens -o una urgència- arribi i les faci executar. Entre els dos tipus d'intervencions hi ha promeses com la reforma de la rambla del Carmel -que l'havien promès tant Ada Colau com Jaume Collboni, tot i que finalment les deixen per a un altre mandat- o el futur de la ronda de Dalt, els Tres Turons o l'avinguda Meridiana. De fet, les proximitats electorals són moment també perquè lluexin iniciatives fins ara no explicades. En una entrevista a Nació, abans dels comicis del 2023, la regidora Janet Sanz va mostrar intencions de posar-hi mà al carrer Aragó, per reduir-hi els cotxes.