Fa tres setmanes, el saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona va ser testimoni de com Jaume Collboni assumia públicament que tenia deures pendents. Se'n va posar pocs, però se'n va posar. Segons el balanç presentat, a meitats de mandat ja havia engegat o enllestit el 85% del seu pla de govern, i ara li quedaven serrells. Llavors va esmentar l'anunci d'obres a algun interior d'illa -promesa estrella en urbanisme verd, per contraposició al model de superilles- o la reforma de la reserva obligatòria del 30% d'habitatge protegit. Ara, com a continuació de la sèrie d'articles especials sobre el món local a dos anys de les pròximes eleccions municipals, Nació repassa els reptes pendents de l'alcalde socialista a la capital catalana.

El 30%, un retard amb interessos

Va ser un dels principals anuncis de la campanya electoral en habitatge, especialment útil per distanciar-se llavors del perfil dels seus antics socis de govern, BComú: Collboni es va comprometre a modificar una norma urbanística municipal que fa que cada nou edifici o gran rehabilitació que es faci a la ciutat hagi d'acceptar que el 30% dels pisos implicats a l'operació es dediquin a habitatge de protecció oficial (HPO). És una mesura pensada per corregir els grans beneficis que s'obtenen amb les noves promocions d'habitatges a Barcelona, on el preu del sòl i dels immobles no ha parat de créixer els últims anys.

El setembre de 2023, quan portava només uns mesos de govern en solitari, Collboni ja va exhibir sintonia amb Junts en una comissió municipal per reformar aquest instrument, després que s'hagin obtingut molts pocs pisos en els primers anys d'aplicació de la norma. Des de llavors, però, tot han estat retards per diversos motius. El més evident és que aquest canvi suposa una pedra a la sabata a les relacions amb els comuns, que la consideren una mesura clau que no creuen que s'hagi d'aigualir. De fons, però, també hi ha una altra derivada: com més tard es faci la modificació, menys temps hi haurà perquè es pugui jutjar si la reforma ha estat l'encertada, especialment quan es depèn del sector privat. Ara, Collboni ja té llesta la proposta, i la debat amb Junts. Mentrestant, Janet Sanz (BComú) assegura que si el govern municipal no desestima aquest objectiu, la seva força boicotejarà les votacions dels grans plans econòmics de Collboni. A més, ERC tampoc mostra al·licient per sumar-se a la reforma del 30%. 

Una nova ordenança per a les multes al carrer

Fa temps també que l'executiu barceloní busca aprovar una nova ordenança de convivència i civisme, l'instrument normatiu on es posen les condicions de les multes per comportaments al carrer. Aquesta, juntament amb la reforma del 30%, ha estat una de les carpetes que Collboni ha anat retardant, mentre s'aclaria quins socis polítics hauria de prioritzar al llarg del mandat. 

L'esborrany que planteja el govern del PSC estableix un enduriment al text municipal de les sancions per beure al carrer, orinar-hi o fer-hi pintades. Recentment, algunes personalitats barcelonines han expressat reticències davant aquesta proposta perquè pot implicar una nova "estigmatització i control", un posicionament que els comuns també han compartit. Tot plegat torna a situar Collboni amb la necessitat de mirar a la dreta del consistori, si no es fa un gir de guió pel que fa al contingut. És un peatge que, de moment, no és impossible d'imaginar. La setmana passada ja va presentar la proposta definitiva de reglament de les pistoles Taser a la Guàrdia Urbana integrant-hi especialment algunes reclamacions clau de Junts i el PP.

Reduir les terminals de creuers, una ambició encaminada

L'any passat es va tancar amb l'acord entre el PSC i BComú per reduir les terminals de creuers previstes al Port de Barcelona. Aquella entesa municipal, però, no tenia força executòria. Era l'expressió d'un desig. Un gest rellevant, a nivell simbòlic, en un moment de repensament de la gestió turística, però insuficient per si mateix. La pilota a la teulada de Collboni requereix que remati les converses amb el Port i que aquesta institució -que també integra la Generalitat i l'Estat- accepti un nou full de ruta pel que fa a les terminals que acullen creueristes, un negoci a l'alça.

Actualment està previst arribar al 2030 amb set terminals actives, però la proposta pactada a escala municipal és que finalment aquest plantejament es rebaixi a cinc punts d'arribada i sortida de creuers com a màxim. En el moment de fer balanç del mig mandat, Collboni va assenyalar que continuaven les converses amb l'autoritat portuària per poder signar un nou convenir pròximament. En principi, l'ambició està ben encaminada, en un moment en què les tres administracions tenen governs socialistes. De pas, també serviria per contrarrestar les crítiques al PSC per ampliar l'aeroport.

La connexió definitiva del tramvia fins a Francesc Macià

Igualment, l'executiu socialista de 10 regidors té pendent posar-se d'acord amb les forces d'esquerres del consistori per enllestir l'avenç de les obres del tramvia més enllà de l'estació de Verdaguer, fins on arriba el darrer tram estrenat. El que no està clar és el quan ni el com. Fins ara, s'havia projectat l'última part de la urbanització pendent com una obra conjunta fins a Francesc Macià, però els darrers mesos el govern del PSC ja ha expressat la possibilitat de fer-ho en dues subfases. La primera, amb la què més es compromet l'executiu socialista, arribaria fins al passeig de Gràcia. La segona quedaria per a més enllà. 

Mentre que Junts i el PP queden totalment descartats d'aquestes negociacions, Collboni ha de pactar -o forçar- amb els comuns i els republicans per aprovar un projecte que ja ha estat dissenyat. En una entrevista recent a Betevé, l'alcalde apuntava que la votació dels primers tràmits a l'Ajuntament es farà en els pròxims tres mesos, si bé després caldria veure com es concreta el calendari de les obres a partir del 2026. Tot això si tira endavant. De moment, l'entesa amb ERC és més fàcil d'imaginar, mentre que BComú haurà de valorar com equilibra les seves tibantors amb Collboni amb la defensa aferrissada que històricament ha fet amb l'ampliació del tramvia per la Diagonal.

Medalles en habitatge a l'espera de concrecions

La primera tinent d'alcaldia de Jaume Collboni, Laia Bonet, ha insistit repetidament que una de les principals fites en habitatge que es busca aquest mandat és arribar a la xifra de 1.000 pisos entregats cada any. Això beu directament de la maquinària engegada els anys previs, però també d'un esforç afegit aquest mandat per agilitzar l'aconseguiment de sòl, defensa el PSC. Els resultats, però, es veuran a finals de 2026, el darrer any complet en què els socialistes podran reivindicar les medalles aconseguides. També està pendent d'aclarir-se què s'aconsegueix finalment amb la nova ordenança promesa de lloguers de temporada en l'àmbit municipal. 

De manera similar, queda saber com es concretaran algunes de les promeses electorals de Collboni en habitatge. Una de les més destacades és la proposta de subvencionar el lloguer dels joves perquè s'estalviïn fins a 500 euros respecte al preu del contracte. L'any passat, el govern municipal argumentava que la mesura continua dins dels plans de l'executiu, però que calia esperar a què s'implementés la nova regulació de lloguers a Catalunya. Ara, amb més d'un any des de l'arribada de la contenció de rendes, encara no s'ha mogut cap fitxa.

Rebaixar la preocupació per la seguretat: maldecap esmunyedís

I més enllà de les concrecions tangibles, també hi ha un altre front en què Collboni té pendent poder treure pit: el que aborda les preocupacions dels veïns de Barcelona. Una de les obsessions dels darrers governs ha estat batallar la percepció d'inseguretat, una realitat que s'havia instal·lat com a principal problema de la capital catalana els darrers anys, al marge de si pujaven o baixaven les taxes de criminalitat. El govern del PSC va voler-ho capgirar, en gran part, amb una campanya política concreta que situava com a prioritat la seguretat i la neteja, com és el Pla Endreça. De moment, però, els resultats no arriben en matèria securitària.

Quan Jaume Collboni va arribar a l'alcaldia, el juny de 2023, el 26,6% de la ciutadania considerava que el problema més greu de la ciutat era la inseguretat. El novembre del 2024, la darrera onada del baròmetre municipal, mostrava que aquest percentatge havia crescut fins al 28,9%. Mentrestant, el batlle socialista reivindica la millora de la coordinació amb els Mossos d'Esquadra, l'augment del patrullatge i la incorporació permanent de més agents al cos de la Guàrdia Urbana, que continua batent rècords pel que fa a la plantilla i ja frega els 3.500 policies.