17
de febrer
de
2024, 08:00
Actualitzat:
19
de febrer,
8:19h
La idea de superilla ha irromput a Barcelona l'última dècada. L'any 2014 -encara amb CiU a l'Ajuntament- va començar a surar i estendre's entre el debat polític i veïnal. L'impuls al projecte arribaria poc després, amb els comuns ocupant l'alcaldia i entomant el que ha acabat sent un dels projectes insígnia del llegat d'Ada Colau. Tothom té al cap una superilla. Tanmateix, el pla dels anomenats "eixos verds" va acabar el mandat passat assenyalat políticament a l'Ajuntament. I amb el canvi de govern -ara lideren els socialistes el consistori- ha quedat aparcat. La proposta alternativa del nou alcalde, Jaume Collboni, són els interiors d'illa. Diversos experts intenten aterrar a Nació els fons d'aquestes dues intervencions urbanístiques, què les uneix i com ha de ser la transformació de la ciutat.
D'entrada, si el projecte Superilla Barcelona va ser la nineta dels ulls de l'anterior govern, en aquest cas hi ha hagut un canvi. Almenys sobre el paper. En campanya electoral, Collboni ho resumia així, des d'un interior d'illa: "En aquest moment hi ha dues alternatives a la ciutat per guanyar verd, per pacificar, per tenir zones d'esbarjo com aquesta. I hi ha una altra que és la que s'ha plantejat a Consell de Cent, que no neguem que pugui tenir resultats positius a mitjà termini. Però senzillament creiem que escalar aquest model a tot l'Eixample no és viable. És econòmicament inassumible i pensem que la forma de fer-ho d'una forma més eficient, més ecològica i més natural és continuar recuperant interiors d'illa". El mateix patró s'ha seguit des de llavors a totes les entrevistes. Preguntat per les superilles, el líder socialista, soci de Colau durant set anys, defensava aturar el projecte i prioritzar espais verds als interiors d'illa. Fins a 30 nous projectes en vuit anys a l'Eixample, concretava el cap de files del PSC.
Abans d'acabar el mandat, l'anterior àrea d'Urbanisme -en mans dels comuns- va recopilar xifres i costos de les dues tipologies d'intervencions. Segons ha pogut saber Nació, les dades que va recollir el consistori l'any passat i que van sortir de la taula de l'arquitecte en cap del moment, Xavier Matilla, resolen que fer un interior d'illa costa entre quatre i cinc vegades més que fer un eix verd, pel que fa al preu del metre quadrat. Així, a partir de les darreres actuacions, els càlculs municipals ubicaven que entre l'expropiació, la compra, l'enderroc i la urbanització dels jardins posteriors el preu d'intervenir a cada metre quadrat dels nous interiors d'illa se situava entre els 2.000 euros i els 2.500 euros. En canvi, a l'eix verd del carrer Consell de Cent -icona del projecte superilla- es calculava una despesa de 500 euros per metre quadrat. El govern Collboni s'ha negat a confirmar o desmentir xifres.
De moment, l'històric barceloní parla d'una cinquantena d'interiors d'illa recuperats a Barcelona, seguint també el disseny d'Ildefons Cerdà. Són zones que passen a convertir-se en places amb jardins i espai per estar tranquil. Al seu torn, les superilles han passat d'idees fàcils d'identificar -com la del Poblenou- a un seguit de pacificacions arreu de la ciutat que han anat mutant i adequant-se a la idea d'eixos verds, una carpeta en què també s'ha arribat a incloure la nova avinguda Diagonal o la reforma de l'avinguda Meridiana, malgrat que s'hi mantinguin diversos carrils amb cotxes.
Amb un to més punyent, l'enginyer Andreu Ulied opina que a hores d'ara sí que poden ser "comparables" les dues intervencions perquè s'estan fent alguns eixos verds "sense carrils bici ni pas d'autobusos". Ulied, que també té un màster en urbanisme per la Universitat de Harvard, assegura que els nous carrers pacificats no haurien de dissenyar-se com un espai d'estada. "El que cal és dissenyar carrers amables sense cotxes, però que serveixin per al pas de bicicletes i vehicles elèctrics de transport públic com els busos de barri, i segurament els interiors d'illa haurien de ser els espais més verds pes als veïns, que donen més tranquil·litat i seguretat", comenta l'expert.
Hi introdueix matisos l'arquitecte i doctor en urbanisme Àlex Giménez, també de l'ETSAB. En aquest, apunta que els interiors d'illa -o patis- "funcionen quan es poden creuar caminant" i que és millor si es pot fer "en diagonal". És a dir, si són un espai de pas i no un punt que només coneix i hi accedeix la comunitat dels edificis del voltant. Mirant cap a les prioritats del futur, però, Giménez recorda que la Unió Europea pressiona perquè tinguem millors indicadors de "soroll, convivència i qualitat de l'aire". En aquest sentit, "cal anar més lluny: estendre les pacificacions fins als límits, com a mínim del terme municipal, on comencen a aparèixer buits i formes de ciutat menys acabades que permetrien compensar l'efecte gentrificador de les millores urbanístiques, introduint habitat públic", menciona l'urbanista. També assenyala la necessitat de reconquerir xamfrans, de baixar motos de la vorera i de desplaçar terrasses.
Ara bé, en el punt del debat econòmic, arriben les sorpreses. D'entrada, Andreu Ulied troba cridaners els càlculs de l'Ajuntament pel que fa als interiors d'illa, que impliquen buidar de construccions les zones que queden envoltades de finques. "Quatre o cinc vegades més car no ho trobo tant més car. Pensava que seria vint vegades més costós, per dir alguna cosa. Jurídicament, recuperar un interior d'illa és un drama", exposa l'enginyer. També s'hi abona Giménez. "Quatre vegades em sembla una valoració optimista, atès el preu del sòl en posicions centrals", més encara tenint en compte que l'actual alcalde va prometre focalitzar-se en l'Eixample, on hi ha més tensió immobiliària. Així, la inversió econòmica encara podria ser més gran a l'hora de fer interiors d'illa, resolen els experts, tot i considerar-ho necessari.
Igualment, per Vinyes i Ballbé, el que hauria de marcar el pla d'actuació dels pròxims anys no hauria de ser un matís econòmic sinó fixar "cada quants carrers" cada ciutadà de Barcelona hauria de tenir un eix verd o un interior d'illa, i actuar per complir-ho. Que tothom en tingués a prop. A banda, totes les veus consultades apunten a la necessitat de fer la ciutat més caminable i millorar-hi el transport públic per completar el trenca-closques.
Mentrestant, fonts oficials del govern del PSC suavitzen la comparació entre "les dues alternatives" que plantejava Collboni en campanya electoral pel que fa a l'urbanisme i a l'opció de guanyar verd. Ara remarquen que "aquestes dues actuacions són de naturalesa diferent" i que "no es pot fer una comparació directa". Sobre les prioritats urbanístiques, en absència de cap novetat sobre el pla dels 30 interiors d'illa de l'Eixample, des del consistori asseguren que el govern "està ultimant un pla de ciutat per incidir en espais lliures que té la ciutat i que es poden recuperar per a ús veïnal". Això aniria més enllà de recuperar punts envoltats per edificis i també arribaria a zones que estan catalogades com a verdes però que actualment no ho són. Es presentarà "les pròximes setmanes", afirmen portaveus oficials.
Això, però, deixa fredes les expectatives de l'equip de govern anterior, que va liderar el projecte dels eixos verds i ara troben a faltar que s'intervingui més allà on hi ha cotxes. "Amb les superilles generes itineraris a peu", remarca l'anterior tinent d'alcaldia responsable d'Urbanisme, Janet Sanz. Així, si bé defensa que se segueixin fent interiors d'illa, insisteix a mantenir com a prioritària la intervenció a carrers amb trànsit rodat. "Són compatibles, però el ritme d'execució i el preu no són comparables", afirma. A més, estableix una diferenciació en què una via "dona resposta a una perversió del segle XX producte de l'especulació" mentre l'altra opció atén "un problema de contaminació i salut pública, així com de justícia espacial que cal corregir". Amb les cartes i els arguments sobre la taula, ara falta saber si es desfarà la polarització urbanística que s'ha viscut darrerament i si es recuperarà un rumb que esquivi les arestes partidistes.
D'entrada, si el projecte Superilla Barcelona va ser la nineta dels ulls de l'anterior govern, en aquest cas hi ha hagut un canvi. Almenys sobre el paper. En campanya electoral, Collboni ho resumia així, des d'un interior d'illa: "En aquest moment hi ha dues alternatives a la ciutat per guanyar verd, per pacificar, per tenir zones d'esbarjo com aquesta. I hi ha una altra que és la que s'ha plantejat a Consell de Cent, que no neguem que pugui tenir resultats positius a mitjà termini. Però senzillament creiem que escalar aquest model a tot l'Eixample no és viable. És econòmicament inassumible i pensem que la forma de fer-ho d'una forma més eficient, més ecològica i més natural és continuar recuperant interiors d'illa". El mateix patró s'ha seguit des de llavors a totes les entrevistes. Preguntat per les superilles, el líder socialista, soci de Colau durant set anys, defensava aturar el projecte i prioritzar espais verds als interiors d'illa. Fins a 30 nous projectes en vuit anys a l'Eixample, concretava el cap de files del PSC.
Els interiors d'illa, quatre o cinc vegades més cars
Abans d'acabar el mandat, l'anterior àrea d'Urbanisme -en mans dels comuns- va recopilar xifres i costos de les dues tipologies d'intervencions. Segons ha pogut saber Nació, les dades que va recollir el consistori l'any passat i que van sortir de la taula de l'arquitecte en cap del moment, Xavier Matilla, resolen que fer un interior d'illa costa entre quatre i cinc vegades més que fer un eix verd, pel que fa al preu del metre quadrat. Així, a partir de les darreres actuacions, els càlculs municipals ubicaven que entre l'expropiació, la compra, l'enderroc i la urbanització dels jardins posteriors el preu d'intervenir a cada metre quadrat dels nous interiors d'illa se situava entre els 2.000 euros i els 2.500 euros. En canvi, a l'eix verd del carrer Consell de Cent -icona del projecte superilla- es calculava una despesa de 500 euros per metre quadrat. El govern Collboni s'ha negat a confirmar o desmentir xifres.Els jardins Tete Montoliu, un dels interiors d'illa de Sant Antoni, amb accés per Sepúlveda | Foto: Eva Domínguez
De moment, l'històric barceloní parla d'una cinquantena d'interiors d'illa recuperats a Barcelona, seguint també el disseny d'Ildefons Cerdà. Són zones que passen a convertir-se en places amb jardins i espai per estar tranquil. Al seu torn, les superilles han passat d'idees fàcils d'identificar -com la del Poblenou- a un seguit de pacificacions arreu de la ciutat que han anat mutant i adequant-se a la idea d'eixos verds, una carpeta en què també s'ha arribat a incloure la nova avinguda Diagonal o la reforma de l'avinguda Meridiana, malgrat que s'hi mantinguin diversos carrils amb cotxes.
"Tot suma" per ampliar verd i guanyar espai
D'entrada, diversos experts veuen amb un punt de frustració que s'hagi normalitzat la contraposició d'aquests dos tipus de projectes. Alguns, fins i tot, prefereixen no opinar perquè l'identifiquen com un tema que s'ha anat enverinant. "S'ha de fer molta pedagogia per explicar que tot suma i que cal anar cap a la renaturalització i la mobilitat activa. I no s'ha sabut fer ni políticament, ni tècnicament, ni periodísticament", assenyala Rosina Vinyes i Ballbé, arquitecta i doctora en urbanisme, i actualment professora i investigadora a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona (ETSAB) de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). També puntualitza que totes dues opcions formen part "d'un sistema d'espais oberts". Ara bé, a l'hora d'identificar la distància entre els dos tipus de projectes, "la diferència més substancial" és que "l'interior d'illa no té cap efecte en la mobilitat, mentre que l'eix verd, sí", resol la també membre de l'Agrupació d'Arquitectes Urbanistes del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC).Amb un to més punyent, l'enginyer Andreu Ulied opina que a hores d'ara sí que poden ser "comparables" les dues intervencions perquè s'estan fent alguns eixos verds "sense carrils bici ni pas d'autobusos". Ulied, que també té un màster en urbanisme per la Universitat de Harvard, assegura que els nous carrers pacificats no haurien de dissenyar-se com un espai d'estada. "El que cal és dissenyar carrers amables sense cotxes, però que serveixin per al pas de bicicletes i vehicles elèctrics de transport públic com els busos de barri, i segurament els interiors d'illa haurien de ser els espais més verds pes als veïns, que donen més tranquil·litat i seguretat", comenta l'expert.
Hi introdueix matisos l'arquitecte i doctor en urbanisme Àlex Giménez, també de l'ETSAB. En aquest, apunta que els interiors d'illa -o patis- "funcionen quan es poden creuar caminant" i que és millor si es pot fer "en diagonal". És a dir, si són un espai de pas i no un punt que només coneix i hi accedeix la comunitat dels edificis del voltant. Mirant cap a les prioritats del futur, però, Giménez recorda que la Unió Europea pressiona perquè tinguem millors indicadors de "soroll, convivència i qualitat de l'aire". En aquest sentit, "cal anar més lluny: estendre les pacificacions fins als límits, com a mínim del terme municipal, on comencen a aparèixer buits i formes de ciutat menys acabades que permetrien compensar l'efecte gentrificador de les millores urbanístiques, introduint habitat públic", menciona l'urbanista. També assenyala la necessitat de reconquerir xamfrans, de baixar motos de la vorera i de desplaçar terrasses.
Un preu relativitzable
Ara bé, en el punt del debat econòmic, arriben les sorpreses. D'entrada, Andreu Ulied troba cridaners els càlculs de l'Ajuntament pel que fa als interiors d'illa, que impliquen buidar de construccions les zones que queden envoltades de finques. "Quatre o cinc vegades més car no ho trobo tant més car. Pensava que seria vint vegades més costós, per dir alguna cosa. Jurídicament, recuperar un interior d'illa és un drama", exposa l'enginyer. També s'hi abona Giménez. "Quatre vegades em sembla una valoració optimista, atès el preu del sòl en posicions centrals", més encara tenint en compte que l'actual alcalde va prometre focalitzar-se en l'Eixample, on hi ha més tensió immobiliària. Així, la inversió econòmica encara podria ser més gran a l'hora de fer interiors d'illa, resolen els experts, tot i considerar-ho necessari.Igualment, per Vinyes i Ballbé, el que hauria de marcar el pla d'actuació dels pròxims anys no hauria de ser un matís econòmic sinó fixar "cada quants carrers" cada ciutadà de Barcelona hauria de tenir un eix verd o un interior d'illa, i actuar per complir-ho. Que tothom en tingués a prop. A banda, totes les veus consultades apunten a la necessitat de fer la ciutat més caminable i millorar-hi el transport públic per completar el trenca-closques.
El govern prepara un pla nou
Mentrestant, fonts oficials del govern del PSC suavitzen la comparació entre "les dues alternatives" que plantejava Collboni en campanya electoral pel que fa a l'urbanisme i a l'opció de guanyar verd. Ara remarquen que "aquestes dues actuacions són de naturalesa diferent" i que "no es pot fer una comparació directa". Sobre les prioritats urbanístiques, en absència de cap novetat sobre el pla dels 30 interiors d'illa de l'Eixample, des del consistori asseguren que el govern "està ultimant un pla de ciutat per incidir en espais lliures que té la ciutat i que es poden recuperar per a ús veïnal". Això aniria més enllà de recuperar punts envoltats per edificis i també arribaria a zones que estan catalogades com a verdes però que actualment no ho són. Es presentarà "les pròximes setmanes", afirmen portaveus oficials.Això, però, deixa fredes les expectatives de l'equip de govern anterior, que va liderar el projecte dels eixos verds i ara troben a faltar que s'intervingui més allà on hi ha cotxes. "Amb les superilles generes itineraris a peu", remarca l'anterior tinent d'alcaldia responsable d'Urbanisme, Janet Sanz. Així, si bé defensa que se segueixin fent interiors d'illa, insisteix a mantenir com a prioritària la intervenció a carrers amb trànsit rodat. "Són compatibles, però el ritme d'execució i el preu no són comparables", afirma. A més, estableix una diferenciació en què una via "dona resposta a una perversió del segle XX producte de l'especulació" mentre l'altra opció atén "un problema de contaminació i salut pública, així com de justícia espacial que cal corregir". Amb les cartes i els arguments sobre la taula, ara falta saber si es desfarà la polarització urbanística que s'ha viscut darrerament i si es recuperarà un rumb que esquivi les arestes partidistes.