L'equador del mandat -el 17 de juny del 2023 es van constituir els ajuntaments després de la celebració de les eleccions municipals- permet projectar com els partits afronten els comicis programats per d'aquí a dos anys. Bona part de l'interès estarà centrat en Barcelona, on Jaume Collboni aspirarà a mantenir l'alcaldia que va assolir després de pactar amb els Comuns i el PP per tal que Xavier Trias, guanyador en la nit electoral, no arribés al càrrec. Quins noms repetiran en la batalla del 2027? Quines formacions estan obligades a buscar un relleu? Aquests són tots els protagonistes cridats a dir la seva en uns comicis que estaran marcats per l'habitatge, el model econòmic i la seguretat. 

Junts: incògnita per resoldre

Trias, amb tan sols uns mesos de campanya, va aconseguir arribar als 11 regidors i endur-se una victòria agredolça, perquè va quedar-se sense alcaldia. En campanya, va exhibir nostàlgia de l'etapa convergent, agenda business friendly i voluntat d'acabar amb el llegat d'Ada Colau. Qui li pot agafar el relleu? Són diverses les veus que situen l'expresident Artur Mas com a bon successor, però de moment s'inclina per no fer el pas. Josep Rius, regidor i diputat, és un dels aspirants, i compta amb el suport de Carles Puigdemont si acaba fent el pas. Tampoc és descartable el nom de Quim Forn, ara al sector privat. Jordi Martí, cap de files a l'Ajuntament, també ha aixecat el dit, però té menys possibilitats. 

PSC: via lliure per Jaume Collboni

Mentrestant, els dos anys de mandat han permès a Jaume Collboni no només consolidar-se com a alcalde sinó certificar també com els seus principals competidors a les darreres eleccions queien pel camí. Això li deixa via lliure per a les properes eleccions: sense Trias, ni Ernest Maragall, ni Ada Colau (si no hi ha sorpresa) a la propera convocatòria a les urnes, l'únic lideratge exitós que es manté és el de Collboni. L'alcalde socialista compta amb la confiança de Salvador Illa, ara secretari general del PSC però abans (2014-2016) cap de gabinet del líder barceloní al consistori. El batlle de la capital va aguantar els anys més ingrats per al socialisme a la ciutat -va obtenir 4 regidors el 2015- i finalment ha arribat a l'alcaldia. El següent objectiu és guanyar, per primera vegada, unes eleccions. És molt difícil, en aquest moment, d'imaginar un canvi intern.

Barcelona en Comú: més enllà de Colau, ara sí?

A les files de Barcelona en Comú (BComú) fins ara s'havien acostumat a apropar-se a totes les eleccions que han afrontat -tres- amb el comodí d'una figura reconeixible i funcional com és la d'Ada Colau al capdavant de la llista. Quan la líder de la formació va anunciar que deixava el consistori, la tardor passada, tampoc va tancar la porta a tornar-hi el 2027. Els darrers mesos, però, s'ha mogut internament el convenciment que cal passar pàgina, o almenys intentar tenir una nova proposta sòlida. Mentre Colau juga a les distraccions amb les seves declaracions públiques, sense acabar-se de posicionar, a dins de BComú ja es plantegen altres perfils: sona Gerardo Pisarello, ara al Congrés, amb força. Igualment, Ernest Urtasun és un dels noms de les travesses -després d'haver estat ministre- si bé el seu passat a Iniciativa per Catalunya Verds (ICV) és vist amb recel per un sector. El que sembla descartat és el pas endavant de Janet Sanz, actual presidenta del grup municipal, als propers comicis.

ERC: Elisenda Alamany, la favorita

Cap de files a l'Ajuntament des que va plegar Ernest Maragall -el 2019 va tenir l'alcaldia a tocar, però la maniobra de Colau amb Manuel Valls va impedir-ho-, Elisenda Alamany és secretària general d'ERC i una veu incontestable dins del partit, tenint en compte que fa tàndem amb Oriol Junqueras. La relació amb la federació de Barcelona no és sempre senzilla -en el congrés territorial va imposar-se la llista crítica-, però per ara no sembla tenir rival de cara a ser candidata el 2027. Tot i que fa un any estava tot preparat per entrar al govern municipal amb el PSC, finalment s'ha acabat descartant aquesta opció. El 2023, la formació republicana va passar de deu a cinc regidors. 

PP: Daniel Sirera es dona per fet

En una entrevista la setmana passada al programa El Suplement de Catalunya Ràdio, el cap de files del PP a l'Ajuntament de Barcelona donava per fet que tornaria a ser el candidat. Aquest dilluns farà balanç del mig mandat i aprofitarà per situar-se com a alternativa a Collboni, a qui va ajudar a ser alcalde. Sirera va obtenir quatre regidors a les últimes eleccions, i aspira a créixer impulsat per la tendència alcista que té el PP. Encara té lluny, això sí, igualar els resultats rècord que va obtenir Alberto Fernández Díaz l'any 2011, amb nou regidors, només dos per sota del PSC i a cinc de CiU. En un consistori fragmentat, els populars poden tornar a tenir la clau de la legislatura. 

Vox: l'aposta de Gonzalo de Oro-Pulido

Quan Vox -en un moment d'auge a totes les cambres polítiques- va anunciar que presentava candidatura a Barcelona, a les anteriors eleccions, ho va fer amb un candidat sorprenent. En comptes de situar al capdavant de la llista barcelonina una de les cares reconegudes del partit, la direcció va optar per plantejar-hi la presència de Gonzalo de Oro-Pulido, un perfil pendent de construir-se. Va obtenir dos regidors i va posar, per primera vegada, la pota a la institució local. El marge de Vox a Barcelona és limitat, sense una gran implementació local, i tampoc no ha aparegut cap gran figura individual que mediàticament eclipsi el cap de files de l'extrema dreta espanyolista a la capital. Així, de Oro-Pulido té molts números de repetir. De moment, la formació ha conclòs que li surt a compte no desgastar les cares més visibles del partit amb disputes electorals incertes.