Elisenda Alamany (Sabadell, 1983) s'adapta a les condicions i té paciència. Per dins, pensa el rumb del país i intenta ajustar el camí d'ERC als temps que venen. Per fora, defensa els interessos de la seva formació, mentre guanya pes públic. Ho fa a l'àmbit nacional com a secretària general d'ERC, i ho fa a la capital catalana com a presidenta del grup municipal. Els dies posteriors al pacte amb Salvador Illa (PSC) pels suplements de crèdit, Alamany defensa en una entrevista a Nació que ara això s'ha de traduir en fets, i assegura que si el desplegament del finançament singular no avança prou, el president de la Generalitat haurà de buscar "noves aliances".

Amb el barret de líder d'ERC a l'Ajuntament de Barcelona, on tot just s'ha arribat a la meitat de mandat, Alamany deixa la porta oberta a ser candidata a les eleccions del 2027. A més, després d'haver intentat liderar l'any passat l'entrada al govern de Jaume Collboni (PSC), ara la líder republicana sosté que s'han adonat que poden "condicionar i influir" l'executiu socialista "igual" des de fora.

A la Generalitat, ERC va condicionar l’acord per als suplements de crèdit a avenços en finançament i Rodalies. Ara que ja s’ha avançat, i s'han acordat les ampliacions de crèdit. Es donen les condicions per abordar la negociació dels pressupostos del 2026?
No, perquè són qüestions separades. Arribarà una data pròxima a la negociació del pressupost on veurem si realment s’han fet passos irreversibles en el traspàs de Rodalies i, sobretot, en l’adaptació del tribut de l’IRPF. I dic irreversibles perquè és possible que el govern de l’Estat, d’un dia per l’altre, pugui canviar les majories i pugui governar el PP amb Vox i, qui sap, també amb el suport de Junts. Ens hem d’assegurar que hi hagi avenços reals en tota aquesta feina pel que fa a arrencar sobirania a l’Estat. I, sobre això, decidirem la negociació del pressupost.

Amb els acords dels suplements de crèdit s’avança prou en el desplegament del finançament?
Els acords sempre són voluntats i després hi ha la feina que s’ha de fer. Estem totalment deslligats, som lliures, estem a l’oposició, i sempre que s’arribi a l’ambició nacional que ERC vol posar entre el PSC a la Generalitat i el PSOE a l’Estat, avançarem. Que no s’avança? Doncs Salvador Illa s’haurà de buscar noves aliances.

S’està musculant prou l’Agència Tributària amb la creació de les 200 noves places per poder assumir la recaptació de l’IRPF?
Amb 200 places no n’hi haurà prou, haurem d’arribar a quadruplicar la convocatòria de les places que ja avui comencen a caminar. El finançament de Catalunya és un acord ambiciós, estem davant d’un consens de país que no podem dilatar i hi ha d’haver passos decidits en aquest sentit. Ara, el que ens ha de demostrar el Govern és si engreixa la màquina, si fa les primeres passes perquè això pugui arribar a ser a una realitat.

Després dels acords pels suplements, quin serà el paper que exercirà ERC la resta de la legislatura? Seguireu pel camí dels pactes, també per fiscalitzar els ja assolits?
El nostre paper serà, davant d’un PSC a Catalunya i d’un PSOE a l’Estat que poden tenir temptacions de mirar més cap als seus interessos de partit que no pas per defensar els interessos dels catalans i les catalanes, posar-hi ambició nacional. Nosaltres no renunciarem mai a defensar un projecte nacional al servei de la gent, i això va de fiscalitzar i exigir més que no pas de tenir places a consells d’administració d’empreses espanyoles.

Ara que parlava de la doble vessant territorial, troba que ERC és més exigent a Catalunya amb Illa que a Madrid amb Sánchez?
Quan parlem de finançament singular i del traspàs de Rodalies, hem d’exigir tant a Illa com a Sánchez. Per tant, l’exigència és la mateixa, i tota la direcció nacional d’Esquerra està orientada precisament a fiscalitzar i exigir als governs aquestes línies mestres. Sánchez i Illa no són el mateix. Sánchez és una persona amb poca ideologia que li permet fer coses amb la mà dreta i amb la mà esquerra, i possiblement Illa té una ideologia que, si ERC no hi fos, descobriríem que ens agrada menys. Per tant, juguem amb les nostres cartes.

Abans ha fet menció als consells d’administració. Li va sorprendre el fitxatge de Ramon Tremosa per Aena?
És una política que respon a un projecte nacional en què som diferents. Criticar l’ambició nacional d’Esquerra i després descobrir que Junts pacta places als consells d’administració d’empreses espanyoles és, si més no, sorprenent. En tot cas, ERC té molt clar qui és, quins són els seus valors.

"Junts ha entrat a la cursa de la por per veure qui atia més l'odi"

Veu viable arribar a pactes amb Junts?
Sempre que vulguin. Els partits independentistes a Catalunya han d’arribar a acords. El PNB i Bildu arriben a acords. Junts comparteix cada vegada menys el projecte nacional inclusiu que defensa ERC, però crec que hi ha moltíssimes coses que compartim. Darrerament els veig molt desorientats i cada vegada més lluny d’aquest projecte inclusiu, perquè han volgut mirar cap a Aliança Catalana i entrar en aquesta cursa de la por a veure qui atia més l’odi, la divisió, i qui demostra també la pitjor cara de Catalunya.

Està Junts comprant el marc d’Aliança Catalana ara que proposen prohibir el vel a les escoles?
Clarament. Crec que podem tenir un debat serè i constructiu sobre el pes de la religió a les nostres escoltes i en la llibertat individual, però s’ha de fer de manera serena, constructiva i que no t’ho dicti l’extrema dreta. Hem de separar el mocador, el vel, del vel integral que és el burca, que és evident que a nosaltres no ens agrada. Per aquest debat revifa per la cursa d’Aliança i Junts per generar problemes que no existeixen bàsicament per atiar odi i mostrar la pitjor cara de l’independentisme. Però jo també voldria parlar d’immigració.

L’esquerra ha de sumar-se a aquest debat?
Des de l’esquerra hem d’atrevir-nos a parlar d’immigració, i a parlar d’economia quan es parla d’immigració. La seguretat és molt important, però no estem parlant d'immigració i economia i aquesta és la mare dels ous, perquè avui tenim un model econòmic que creix portant mà d'obra barata i que, per tant, és un model econòmic que creix en base de sous baixos de llocs de feina poc qualificats. I estem culpant aquestes persones que accedeixen a aquestes feines i, en canvi, no estem qüestionant que el nostre model econòmic està proveint aquestes feines.

Que cal fer davant el que està fent Israel a Gaza? ERC veu bé tancar l’oficina d'Acció a Tel-Aviv? Quins altres moviments creu que s’haurien de fer?

Estem davant d’un genocidi, i és una llàstima que molta gent hagi trigat tant a reaccionar. Crec que Netanyahu acabarà sent jutjat en un tribunal internacional i aquesta és la via que cal seguir. També ens alegrem, evidentment, que s’hagi tancat l'oficina de Catalunya a Tel-Aviv, és una bona decisió i ara cal veure quines altres actuacions es fan. El simbolisme està bé, però evidentment cal parlar de l’embargament d’armes a Israel i altres accions que donin un missatge clar que, com altres països europeus, estem en contra del que s’està fent davant dels nostres ulls.

També hem arribat a l’equador del mandat a Barcelona, on és regidora. ERC ha estat el grup municipal amb qui el govern ha mostrat més sintonia. Està satisfeta amb la feina de Collboni?
Estic satisfeta amb què l'alcalde surti aquesta setmana a fer un balanç i ho faci bàsicament amb el full de serveis que Esquerra Republicana ha fet possible. Aquest és un govern amb molt poca ambició. Per exemple, quan parlem de les polítiques d'habitatge, de la necessitat que la gent es pugui quedar a Barcelona, i parlen de la regulació dels preus del lloguer, és evident que aquesta política la va fer possible el govern de la Generalitat. 

Què pensa, quan veu l'alcalde reivindicar que la regulació de lloguers a Barcelona s’aplica des que va signar un decret?
Que és un decret fake.

"Hem descobert que podem condicionar igual el govern Collboni des de fora"

La decisió de no entrar finalment al govern de Barcelona té més a veure amb què ja estiguem a la meitat del mandat o amb la situació del partit a escala nacional?
Fa un any vam considerar que calia tenir el debat sobre com volíem ser més influents, sobre com podíem condicionar millor el govern de la ciutat, perquè és evident que érem la tercera força a l'oposició, que només teníem cinc regidors. I ens va semblar que era pertinent tenir aquell debat. Després d'un any, això ha deixat de tenir sentit. Primer, perquè hem descobert que podem condicionar i podem influir igual des de l'oposició, almenys mentre la resta estiguin desorientats i no sàpiguen encara què volen fer. I segon, perquè a l'equador del mandat segurament té poc sentit.

En el preacord de govern amb el PSC, ERC es quedava turisme. Què hagués canviat?
Barcelona no necessita més promoció, no necessitem més grans esdeveniments, Barcelona ja està al mapa mundial, el que cal és governar aquesta activitat on durant molt de temps hi ha hagut barra lliure, i per tant s'ha pensat que com més promoció, millor li podia anar a la ciutat. Hem descobert que no, perquè apareixien pisos turístics que impossibilitaven viure a Barcelona, i per això gràcies a ERC el 2028 s'eliminaran tots els pisos turístics. I també perquè al final necessitem que tots els ingressos, que són molts, com poden ser ara 200 milions d'euros per la taxa turística, el tercer ingrés més alt de l'Ajuntament, vagin a projectes que tinguin a veure amb l'impacte que té el turisme. 

És això el que canviaria, el destí dels diners del que es recapti del turisme?
Amb els diners del turisme no s'han de subvencionar esdeveniments esportius. Encara més, és qüestionable que serveixi per posar plaques solars a les escoles. En canvi, si el turisme al barri Gòtic té una petjada, i deixa una zona on és impossible que els nens tinguin espai públic per jugar quan surten de l'escola, els diners haurien d'anar destinats a fer-hi política comunitària, o a fer-hi una plaça, o jocs infantils. O si hi ha en algun tram del carrer Hospital, al Raval, on el comerç de proximitat està desapareixent, caldrà posar-hi més intensitat perquè aquest comerç de proximitat continuï responent a les necessitats dels veïns i veïnes, i no als turistes. Totes aquestes polítiques s'han de veure i han de ser traçables a partir de la taxa turística barcelonina

Vostè confia que a finals del 2028 s'eliminin tots els pisos turístics de la ciutat? 
Si Esquerra Republicana és forta, passarà.

Un dels debats més vius en aquesta carpeta és sobre el model. Algunes forces d'esquerres parlen explícitament de decreixement turístic. El PSC diu que no cal augmentar turistes, però rebutja adherir-se a la idea de “decrèixer”. Elisenda Alamany aposta pel decreixement turístic?
Nosaltres sempre hem plantejat aquest debat sobre la distribució de costos i beneficis. De vegades ens hem perdut en molts debats teòrics i intel·lectuals. I jo soc partidària de posar-hi propostes. Nosaltres hem centrat tots els nostres esforços a eliminar pisos turístics, augmentar el recàrrec turístic, tenir un fons de retorn perquè aquests ingressos vagin a parar a polítiques comunitàries, a millora de l'espai públic, a la millora de la dignitat dels nostres barris. Això sí que ens permet fer coses. Més que posicionaments teòrics.

Hi ha posicionaments teòrics que serveixen de base per després aplicar-hi objectius concrets, com augmentar o reduir el nombre de turistes, o fer créixer o limitar certes infraestructures. 
Jo sóc partidària d'eliminar els pisos turístics. És a dir, desapareixeran 10.000 pisos ara mateix en mans dels visitants. Poseu-hi l’etiqueta que considereu. I després, amb la taxa, cal recordar que encara no s’ha doblat i que encara no tenim aquests diners extra, i per tant no hem pogut explorar tot el que pot donar. 

Parlem molt de construir o comprar habitatge, però de què ha de servir l’estructura de seguiment sobre rehabilitació que han plantejat amb el govern municipal?
De que les coses passin. 

Quines?
Les que encaixen amb el model de ciutat que defensa ERC. Jo defenso una ciutat que no perd la seva identitat. I això al final s'aterra amb polítiques, amb propostes diverses que nosaltres situem en tres grans àmbits. Una de les quals és, evidentment, el català, l'altra és el turisme, i l'altra és la rehabilitació i regeneració urbana al Besòs. Amb la rehabilitació, que és fonamental, bàsicament perquè el 80% del parc d'habitatge a la ciutat està envellit, cal una aposta molt decidida. Per tant, cal una autèntica política de rehabilitació amb clàusules anti-especulatives. Això vol dir que la rehabilitació la fem des de l'administració, amb col·laboració de qui calgui, perquè no ens la facin fons inversors propietaris dels blocs. Perquè ells la farien per acabar llogant més car o vendre-s’ho a expats. Això és el que no volem. 

ERC vol participar de la reforma del 30% d’habitatge protegit, en una operació que necessita incloure-hi la dreta del consistori?
L'objectiu de reformar-la el compartim, i ningú no ens pot donar lliçons sobre habitatge. Quan hem tingut la possibilitat des del govern de la Generalitat, hem posat solucions i hem treballat de la mà dels moviments socials. I hem fet possibles coses impensables, des de regular el preu dels lloguers de llarga durada fins a fer un decret per limitar els lloguers de temporada. Ara, hi ha gent que defensa el 30% com si fos el seu fill, gairebé. I els resultats no ho avalen.

Llavors, sí que vol formar part de la reforma que planteja Collboni?
No, perquè nosaltres tenim la nostra pròpia proposta. I el que planteja avui el senyor Collboni, i a més ara estan en una negociació amb Junts, és canviar la filosofia del 30%. Em fa la sensació que volen plantejar la reforma, no tant com una mesura per fer aflorar l'habitatge de protecció oficial, sinó per no frenar, com diuen ells, la rehabilitació. A més, proposen que els promotors dels edificis on s’ha de reservar el 30% de pisos a habitatge social puguin traslladar aquesta reserva social a un altre barri, o més enllà. Aquesta política de segregar edificis i zones i dividir per nivells adquisitius no la podem compartir.

ERC està més a prop dels comuns que del PSC, tant en l'àmbit nacional com social. Per què no ho sembla, en la relació amb BComú? 
Ho hauria de preguntar a Barcelona en Comú. Jo m'ho vaig demanar el 2019, quan no va ser possible fer una aliança i van deixar que Valls marqués l'aritmètica. I m'ho vaig tornar a preguntar el 2023, quan van investir a Collboni amb els vots del Partit Popular. I també m'ho vaig preguntar quan van fer caure el pressupost del govern de la Generalitat liderat per ERC amb unes exigències que no els he vist fer al PSC. Compartim moltes coses, i jo crec que és important recordar l’actitud que va tenir ERC després de guanyar les eleccions el 2019, de col·laboració. Però ara que els comuns no governen, potser s'enfaden, però és que nosaltres no hem canviat l'actitud: posar la ciutat per endavant.

Hi ha informacions que apunten que vostè i la seva formació no volien fer un tripartit que inclogués els comuns. Està en contra d'aquesta fórmula, en un escenari creixent de fragmentació política? 
Jo no li dic a l'alcalde de Barcelona amb qui ha de pactar i amb qui no. Tinc cinc regidors, no tinc aquesta força. Em sembla surrealista plantejar que una força amb cinc regidors pugui dir-li a l'alcalde de Barcelona els termes d’un acord de govern.

"Candidata el 2027? És important tenir un lideratge fort amb líders reconeixibles"

Mirant cap al 2027, és possible que Elisenda Alamany sigui la candidata d'ERC per Barcelona?
Fa sis anys que estic a Barcelona, han passat moltes coses al país i jo mai no he renunciat al projecte de Barcelona. És molt important per al partit: llaurar, persistir i treballar per tenir un model de ciutat adaptat al que implica ser independentista a la capital del país. Estic 100% compromesa amb el projecte de Barcelona. 

I si un dia la fan escollir entre encapçalar una llista a l’Ajuntament o a la Generalitat?
Jo estic a Barcelona, d'on no m'he mogut. És important tenir un projecte sòlid i fort amb lideratges reconeixibles.