No és casualitat que una de les principals promeses electorals de Jaume Collboni en habitatge, la de modificar la reserva del 30% obligatòria de pisos protegits als nous edificis i les grans rehabilitacions, es presentés a la mateixa roda de premsa en què l'alcalde donaria un dels titulars del mandat, el de la promesa d'eliminar tots els pisos turístics de Barcelona. L'anunci sobre els apartaments es va endur tota l'atenció mediàtica. El moviment evidenciava la incomoditat del govern municipal amb la reforma de la mesura del 30%, una carpeta sensible. S'havien de fer gestos -per donar sentit als compromisos electorals i tranquil·litzar també el sector immobiliari-, però sense acaparar els focus. Els mesos posteriors es va seguir el mateix tarannà: perfil baix, mencions laterals, i pilota endavant. Especialment, mentre es treballava un període de treva amb BComú. Ara, però, diversos moviments tornen a situar la carpeta sobre la taula de Collboni.
De fet, en la negociació sobre els pressupostos municipals del 2025, els comuns van reclamar a última hora a l'executiu del PSC que es comprometés a no reformar la norma del 30% si volien arribar a un pacte. El govern socialista va protestar públicament per aquesta exigència i va considerar-la, de facto, la demostració de la llunyania entre les dues forces a l'hora d'arribar a acords.
A més, a finals de l'any passat, un estudi sobre aquesta mesura urbanística presentat per l'Institut de Recerca Urbana de Barcelona (IDRA) desplegava un enfocament crític amb els atacs a la norma del 30% que s'han anat acumulant els darrers anys. S'hi assegura que el baix ritme de construcció durant els primers anys de la seva aplicació té a veure amb la resistència que presenta el sector immobiliari, que no vol veure els seus beneficis retallats, però que aquesta és una condició habitual quan s'apliquen aquesta mena de mesures i que a París, ciutat on també està vigent un instrument similar, el ritme constructiu encara va baixar més que a Barcelona durant els primers anys de la mesura. Diverses entitats socials, entre les quals col·lectius pel dret a l'habitatge o les associacions de veïns de la ciutat, demanaven que no s'aigualissin les condicions actuals de l'eina urbanística.
Tanmateix, des de l'executiu socialista -i des de tota l'oposició, al marge dels comuns- es continua plantejant la necessitat de canviar l'instrument, després dels resultats dels primers sis anys de vigència. Entre el 2018 i el 2024 només s'han aconseguit projectar 93 habitatges a preu assequible a través d'aquesta fórmula, apuntava el consistori el juny passat, quan només se n'havien executat normalment vuit. El motiu és que els privats han deixat de demanar llicències per a construir de manera substancial.
Objectiu: anar més enllà de la dreta
Collboni sap que té una majoria per aprovar els canvis urbanístics en aquesta carpeta, però està buscant el moment i la manera adequada. Menys BComú, totes les forces estan disposades a retocar-la. Ara bé, el PSC no voldria aprovar la modificació de la mesura únicament amb la dreta, fet que el situaria fora de l'eix progressista que assegura voler encapçalar. Per això, totes les mirades estan posades en ERC.
De moment, el grup d'Elisenda Alamany ja ha rebut la proposta de l'experta en habitatge Carme Trilla, a qui Collboni va encarregar que plantegés quines modificacions faria per "millorar" l'actual reserva obligatòria del 30% d'habitatge protegit a les noves edificacions i grans rehabilitacions. S'hi està treballant, es limiten a apuntar fonts de la formació a Nació.
També Junts assegura haver rebut el document plantejat per Trilla -presidenta de la Fundació Hàbitat3, amb qui el consistori acaba de comprar la Casa Orsola- però en aquest cas no s'especifica quina implicació hi ha al voltant de la iniciativa del govern municipal. En una entrevista amb aquest diari, Jordi Martí Galbis (Junts) remarcava el desembre passat que la clau era escoltar la part privada per teixir una mesura efectiva: "Nosaltres estem en la fase de consultes amb el sector privat, que és el responsable d'ajudar l'administració a tirar-ho endavant". Malgrat això, no donava per fets els seus vots a la reforma que pugui presentar Collboni, malgrat que a principis de mandat les dues formacions ja van mostrar sintonia en aquesta carpeta en una comissió municipal. Ara, el cap de files juntaire adverteix el PSC que no faran "seguidisme".
Els detalls de la reforma
Una de les claus dels canvis proposats per Carme Trilla és la flexibilització de la norma que fa que el 30% dels pisos que es facin nous -o que es reformin- estiguin en el mateix edifici que els de lliure mercat. Responsables municipals asseguren que no tindria sentit ubicar habitatges de protecció oficial a noves promocions de pisos que es construeixin amb piscina, per exemple. Així, es planteja que la mesura es pugui canviar per salvar aquesta condició. I es proposen mesures com que el propietari pugui pagar el preu dels nous habitatges protegits a l'Ajuntament, i que després el consistori aconsegueixi les llars, o que s'ofereixin immobles protegits ubicats a altres edificis del barri o de zones properes.
Això, però, és vist com una amenaça per part de les entitats socials que van impulsar la norma i que van portar-la a l'Ajuntament, perquè acabés finalment aprovada, amb els vots a favor de BComú, el PDECat, ERC, el PSC, la CUP i dos regidors no adscrits, l'abstenció de Ciutadans i la negativa del PP. De fet, amb les protestes de la Casa Orsola ja s'ha insistit a situar aquest debat també a l'epicentre mediàtic. En un comunicat d'aquest mateix divendres, el Sindicat de Llogateres assenyala Collboni i Trilla per voler modificar "una mesura que desincentiva operacions especulatives i d'expulsió de veïns", i remarca que això podria afectar a finques amb processos similars als de l'edifici convertit en símbol per als llogaters. Fan referència a les operacions en què un fons compra tot un edifici, es nega a renovar el contracte dels llogaters, buida la finca, fa una gran rehabilitació i, llavors, la ven per més diners o hi apuja el preu de l'habitatge. Amb l'actual mesura, el propietari hauria de reservar un 30% d'aquests habitatges a protecció oficial, en aquest supòsit. Si es retoqués la mesura, això podria canviar, apunten des dels col·lectius veïnals i pel dret a l'habitatge.
Sigui com sigui, encara no hi ha una data marcada al calendari. Però s'apropa l'equador de mandat, és una gran promesa electoral i no requereix cap gran acord econòmic. Formalment, encara hi ha grups -com BComú- que asseguren que no han rebut la proposta de Carme Trilla. El govern municipal tempteja els socis preferents per al retoc del 30% i la formació liderada per Janet Sanz no té cap intenció de posar-ho fàcil.