05
d'octubre
del
2023
Actualitzat
a les
19:37h
La fricció espolsada a l'Ajuntament de Barcelona al voltant de la reserva del 30% d'habitatge protegit obligatori en els nous edificis o grans rehabilitacions segueix deixant espurnes de novetats. Les darreres setmanes s'han multiplicat els gestos que evidencien l'estira-i-arronsa entre el govern de Jaume Collboni (PSC) i els seus anteriors socis de govern, els comuns. Una disputa que ha portat convidats: a una banda, Junts, a l'altra, els moviments socials. També ha tornat a situar al centre de la política municipal una mesura que l'anterior alcaldessa, Ada Colau, havia abanderat com una de les poques solucions estrictament locals davant l'emergència habitacional. Especialment, perquè responsabilitza el sector immobiliari i la construcció de fer habitatge assequible. Qui s'ho saltés, quedaria sancionat, van advertir els impulsors de la norma.
El juliol de 2022 es va anunciar per primera vegada la detecció de males praxis a la ciutat en aquest àmbit. El govern municipal va comunicar la troballa de "17 incompliments molt greus" de la norma del 30% per part de constructors que havien volgut trampejar l'obligació de fer pisos de protecció oficial. Va ser el resultat d'una campanya d'inspecció a 1.368 inspeccions a finques. Es va prometre sancionar les empreses enxampades i convertir l'acció correctiva en un "avís a navegants". Ara, més d'un any després d'aquella declaració d'intencions de l'ajuntament, el govern barceloní explica que la meitat d'aquells casos quedaran en no-res. En total, vuit edificis reformats que s'havien inclòs dins el balanç d'incomplidors han quedat lliures de càstig municipal.
El juliol de 2022 es va anunciar per primera vegada la detecció de males praxis a la ciutat en aquest àmbit. El govern municipal va comunicar la troballa de "17 incompliments molt greus" de la norma del 30% per part de constructors que havien volgut trampejar l'obligació de fer pisos de protecció oficial. Va ser el resultat d'una campanya d'inspecció a 1.368 inspeccions a finques. Es va prometre sancionar les empreses enxampades i convertir l'acció correctiva en un "avís a navegants". Ara, més d'un any després d'aquella declaració d'intencions de l'ajuntament, el govern barceloní explica que la meitat d'aquells casos quedaran en no-res. En total, vuit edificis reformats que s'havien inclòs dins el balanç d'incomplidors han quedat lliures de càstig municipal.
Vuit edificis alliberats de sanció: casos i motius
L'actualització de la situació d'aquests polèmics expedients la va fer la primera tinent d'alcaldia barcelonina, Laia Bonet, en el plenari municipal, precisament com a resposta de l'anterior responsable política de la matèria, Janet Sanz, ara regidora dels Barcelona en Comú a l'oposició. Qüestionada per la situació dels 17 incompliments detectats durant l'anterior govern municipal, Bonet va matisar que "vuit no han estat traslladats al departament de Disciplina" per "motius diversos". Això, segons concreten fonts municipals ara a Nació, significa que "tècnicament" els serveis municipals han considerat que no incompleixen el 30%. A partir d'aquí, l'ajuntament resol que no té fonament incoar-hi cap multa.
La llista divideix els casos que s'han desestimat en tres fronts diferenciats. D'entrada hi ha sis blocs que s'havien assenyalat inicialment que "no han estat considerats grans rehabilitacions", remarquen fonts de l'executiu de Collboni. És a dir, que serien obres menors i, per tant, no haurien d'haver format part de la llista dels incomplidors. Aquesta condició buscava que quan es renovava totalment un edifici, amb una nova aparença que permetia apujar preus, almenys una tercera part de la finca quedés a preus assequibles. Ara bé, les obres havien de ser considerades una "gran rehabilitació". Aquest principi no s'ha donat en sis localitzacions. En un altre cas, per més que sí que es considera que les tasques són de gran intervenció, no s'arriba a la xifra mínima requerida dels 600 metres quadrats de transformació. L'últim edifici exclòs de la llista se n'ha lliurat perquè compta amb una "qualificació urbanística exempta" del compliment de la norma.
Les fonts consultades no aclareixen el moment d'aquest canvi de criteri entre allò anunciat políticament i allò corregit durant la fase de revisió dels casos. Ni l'actual govern municipal -en mans del PSC en solitari- ni els comuns -que portaven la cartera urbanística i d'habitatge el mandat anterior- aporten una data al calendari. El que sí que defensen fonts municipals és que aquesta valoració ha estat tècnica. En qualsevol cas, aquests reformes no hauran d'afrontar les conseqüències anunciades inicialment, que eren unes sancions que podrien arribar als 900.000 euros a més de forçar-ne els propietaris a dedicar una tercera part de l'edifici a habitatge protegit.
La llista divideix els casos que s'han desestimat en tres fronts diferenciats. D'entrada hi ha sis blocs que s'havien assenyalat inicialment que "no han estat considerats grans rehabilitacions", remarquen fonts de l'executiu de Collboni. És a dir, que serien obres menors i, per tant, no haurien d'haver format part de la llista dels incomplidors. Aquesta condició buscava que quan es renovava totalment un edifici, amb una nova aparença que permetia apujar preus, almenys una tercera part de la finca quedés a preus assequibles. Ara bé, les obres havien de ser considerades una "gran rehabilitació". Aquest principi no s'ha donat en sis localitzacions. En un altre cas, per més que sí que es considera que les tasques són de gran intervenció, no s'arriba a la xifra mínima requerida dels 600 metres quadrats de transformació. L'últim edifici exclòs de la llista se n'ha lliurat perquè compta amb una "qualificació urbanística exempta" del compliment de la norma.
Les fonts consultades no aclareixen el moment d'aquest canvi de criteri entre allò anunciat políticament i allò corregit durant la fase de revisió dels casos. Ni l'actual govern municipal -en mans del PSC en solitari- ni els comuns -que portaven la cartera urbanística i d'habitatge el mandat anterior- aporten una data al calendari. El que sí que defensen fonts municipals és que aquesta valoració ha estat tècnica. En qualsevol cas, aquests reformes no hauran d'afrontar les conseqüències anunciades inicialment, que eren unes sancions que podrien arribar als 900.000 euros a més de forçar-ne els propietaris a dedicar una tercera part de l'edifici a habitatge protegit.
El que sí que perviu: a l'espera d'un informe jurídic
La resta de casos implicats en aquella primera batuda inspectora tenen altres matisos. El cert és que encara no s'ha imposat cap multa definitiva. De moment, s'han incoat cinc expedients sancionadors. Segons va exposar l'Ajuntament de Barcelona el desembre de l'any passat, els primers tres casos anirien acompanyats de multes del voltant del mig milió d'euros per cada edifici. Més tard, se'n van afegir dos més. Aquest grup de reformes irregulars estarien a l'espera de rebre la formalització de la sanció.
Segons actualitza el govern municipal, els cinc casos més avançats, si bé han caducat formalment, es podran reactivar en el moment que l'executiu de Collboni tingui la certesa que cap jutjat els tombarà la sanció que imposin. "Aquests expedients estan pendents d'un informe dels serveis jurídics centrals que és necessari per poder donar continuïtat a la tramitació i garantir la màxima seguretat jurídica i la viabilitat dels expedients sancionadors", va anunciar Laia Bonet la setmana passada. Malgrat aquest afegitó, la tinent d'alcaldia responsable d'Urbanisme va remarcar que donarien compliment al que preveu la mesura vigent del 30% a Barcelona. "El problema no és si el govern municipal persegueix els incompliments de la normativa o no. Per descomptat que ho fem i ho farem", va insistir la representant socialista.
Per acabar de completar la llista dels 17 casos inicials, a banda dels vuit descartats i els cinc en suspens, cal entomar un altre grup: les quatre finques que encara s'estan valorant. Fonts municipals sostenen que encara es troben en "diligències prèvies". Això significa que podrien acabar en sanció, però que no queda garantit aquest camí, a hores d'ara.
Sigui com sigui, això acaba de complicar el recompte de pisos de protecció oficial que es podrien aconseguir amb l'eina del 30% els primers anys d'aplicació de la norma. L'última menció de Laia Bonet situava la xifra total en 54 pisos. Des de la formació de Colau ho elevaven a 120, comptant-hi la setantena que podrien sumar amb els 17 incompliments detectats que forçarien a corregir. Ara, amb la meitat d'aquestes finques fora de l'equació, la xifra abastable torna a baixar. Tanmateix, des de l'ajuntament no s'ha concretat quina és la quantitat d'habitatges assequibles que es deixarien de guanyar amb el reajustament d'expedients previstos.
Segons actualitza el govern municipal, els cinc casos més avançats, si bé han caducat formalment, es podran reactivar en el moment que l'executiu de Collboni tingui la certesa que cap jutjat els tombarà la sanció que imposin. "Aquests expedients estan pendents d'un informe dels serveis jurídics centrals que és necessari per poder donar continuïtat a la tramitació i garantir la màxima seguretat jurídica i la viabilitat dels expedients sancionadors", va anunciar Laia Bonet la setmana passada. Malgrat aquest afegitó, la tinent d'alcaldia responsable d'Urbanisme va remarcar que donarien compliment al que preveu la mesura vigent del 30% a Barcelona. "El problema no és si el govern municipal persegueix els incompliments de la normativa o no. Per descomptat que ho fem i ho farem", va insistir la representant socialista.
Per acabar de completar la llista dels 17 casos inicials, a banda dels vuit descartats i els cinc en suspens, cal entomar un altre grup: les quatre finques que encara s'estan valorant. Fonts municipals sostenen que encara es troben en "diligències prèvies". Això significa que podrien acabar en sanció, però que no queda garantit aquest camí, a hores d'ara.
Sigui com sigui, això acaba de complicar el recompte de pisos de protecció oficial que es podrien aconseguir amb l'eina del 30% els primers anys d'aplicació de la norma. L'última menció de Laia Bonet situava la xifra total en 54 pisos. Des de la formació de Colau ho elevaven a 120, comptant-hi la setantena que podrien sumar amb els 17 incompliments detectats que forçarien a corregir. Ara, amb la meitat d'aquestes finques fora de l'equació, la xifra abastable torna a baixar. Tanmateix, des de l'ajuntament no s'ha concretat quina és la quantitat d'habitatges assequibles que es deixarien de guanyar amb el reajustament d'expedients previstos.
Entitats socials "preocupades"
Aquesta situació, que també deixa en incògnita quantes multes s'imposaran realment entre el conjunt d'irregularitats anunciades l'any passat, alimenta la "preocupació" de les entitats socials pel que fa al compliment de les normes que remen pel dret a l'habitatge. Després que hagi passat més d'un any i encara no hi hagi cap sanció formal, es denuncia que "quan toca que un gran operador que ha incomplert la llei pagui, tot és molt difícil i triga molt. En canvi, quan una persona que no té poder té un problema personal vinculat a l'habitatge, les conseqüències negatives són immediates". Qui ho exposa és Guillem Domingo, membre de l'Observatori DESC i part implicada en el grup impulsor de la reserva del 30% d'habitatge assequible.
Aquest conjunt d'entitats socials -que aplega el Sindicat de Llogateres, la PAH o la FAVB- reclama al nou govern socialista que "faci la feina per saber si, a hores d'ara, algú està incomplint" el que marca la norma vigent a la capital catalana, per més que es vulgui reformar. A més, el mateix Domingo lamenta que s'estigui intentant reformular la mesura del 30% després que s'hagi abonat "una mena de profecia autocomplerta". Segons el tècnic especialitzat en habitatge i ciutat, hi ha dos elements que han col·laborat en l'escàs èxit de la mesura, fins al moment. Així, assenyala tant la pròrroga temporal que es va donar inicialment -el 2018- a les constructores perquè demanessin llicències sense haver de complir la reserva social com el fet que polítics com "Collboni o Trias" faci mesos que "expressen la voluntat de tocar la norma". A l'altra banda del debat, aquest diari també ha contactat l'Associació de Promotors de Catalunya, però no ha estat possible obtenir-ne un posicionament.
Aquest conjunt d'entitats socials -que aplega el Sindicat de Llogateres, la PAH o la FAVB- reclama al nou govern socialista que "faci la feina per saber si, a hores d'ara, algú està incomplint" el que marca la norma vigent a la capital catalana, per més que es vulgui reformar. A més, el mateix Domingo lamenta que s'estigui intentant reformular la mesura del 30% després que s'hagi abonat "una mena de profecia autocomplerta". Segons el tècnic especialitzat en habitatge i ciutat, hi ha dos elements que han col·laborat en l'escàs èxit de la mesura, fins al moment. Així, assenyala tant la pròrroga temporal que es va donar inicialment -el 2018- a les constructores perquè demanessin llicències sense haver de complir la reserva social com el fet que polítics com "Collboni o Trias" faci mesos que "expressen la voluntat de tocar la norma". A l'altra banda del debat, aquest diari també ha contactat l'Associació de Promotors de Catalunya, però no ha estat possible obtenir-ne un posicionament.