L'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, ha après a sobreviure sense recórrer a la majoria de l'Ajuntament. En el seu segon examen pressupostari, la carpeta política que posa a prova els jocs d'aliances de qualsevol institució, el cap de files del PSC ha tornat a constatar que la distància entre les seves prioritats i les exigències de l'oposició és massa gran, i que acceptar-ho no té cap cost especialment greu per al seu executiu, almenys a curt termini. Amb aquest escenari, el govern socialista ha anunciat aquest dilluns que retira la proposta de pressupostos per al 2025 i que aquest any el consistori farà via amb els comptes prorrogats de l'any passat. El motiu de la retirada és que no hi ha acord amb cap gran força de l'oposició, ni amb Junts ni amb BComú, que permeti arribar a una majoria absoluta en una eventual votació.
En una compareixença davant els mitjans de comunicació, el tinent d'alcaldia Jordi Valls ha reivindicat haver arribat a un acord pressupostari amb ERC -"som 15 regidors d'esquerres"- i ha assenyalat BComú per haver posat "massa línies vermelles" en les converses. En especial, ha criticat que els comuns reclamessin com a exigència per un acord pressupostari que el PSC desistís de modificar la reserva del 30% d'habitatge protegit, plantejada les últimes setmanes.
Les darreres setmanes, els nou regidors dels comuns havien estat considerats el principal aliat del PSC a les converses pels pressupostos, mentre Junts -11 regidors- havia quedat descartat de les negociacions. Tanmateix, la setmana passada Collboni va prémer l'accelerador per sorpresa, sense acord amb BComú. La trobada posterior, el passat dievendres al matí, tampoc no va resoldre les tibantors existents.
En una entrevista amb Nació, la líder dels comuns, Janet Sanz, apuntava que es movia entre la "decepció" i la "sorpresa" pel moviment del govern Collboni. També lamentava que no entrés a negociar les seves reivindicacions principals: el blindatge de la reserva obligatòria del 30% d'habitatge protegit a les noves construccions de pisos, la creació d'una funerària pública o la projecció de nous eixos verds seguint el model superilla. En aquest sentit, Jordi Valls ha respost tot remarcant que els darrers mesos sí que s'han avingut a resoldre altres aspiracions dels comuns, com els avenços en matèria de lloguers de temporada, reducció de terminals de creuers, bonificació del transport públic o la unió del tramvia per la Diagonal.
"Cada vegada hi ha hagut una pela més de poma sobre la taula", ha reblat el responsable econòmic del govern Collboni abans d'apuntar que l'última reclamació -en referència a la reserva del 30% d'habitatge protegit- els ha fet dir "ja n'hi ha prou". Tanmateix, sobre la manca d'acord en altres carpetes claus de les condicions dels comuns, com era l'extensió del model superilla o la creació d'una funerària pública, Jordi Valls ha assegurat que l'executiu socialista té integrades les pacificacions de carrers tal com ja feien els governs de Pasqual Maragall -si bé durant les negociacions no s'han avingut a pactar cap dels carrers simbòlicament reclamats per BComú com a nous eixos verds- i que hi havia predisposició per "augmentar les bonificacions" de les tarifes funeràries.
Mentrestant, les prioritats dels socialistes i ERC sí que quadraven, com ja va passar l'any passat, si bé no arriben a la majoria necessària per tenir uns pressupostos aprovats en una votació a l'Ajuntament. El 2024 Collboni va fer prou amb recórrer a una moció de confiança per aprovar els comptes. Aquest recurs, però, no es pot fer dos anys seguits. Així, aquesta vegada, sense cap majoria, el líder socialsita ha acabat assumint que prorrogaria el pressupost de l'any anterior.
La decisió, segons fonts coneixedores, no suposarà renunciar a cap gran partida ja anunciada. La diferència econòmica respecte a l'any anterior (+1,2%) deixaria marge a l'Ajuntament per moure les partides necessàries i tirar endavant, si ho vol, els grans projectes ja previstos, com les obres de connexió del tramvia entre Verdaguer i Francesc Macià o l'augment de la inversió en habitatge.
Tot plegat, sigui com sigui, queda enllestit inusualment aviat. El 20 de gener el govern ja ha anunciat que "es planta" i que dona per acabades les converses sobre el pressupost del 2025, quan l'any passat van estirar els tràmits fins a finals de març, moment en què va activar la qüestió de confiança. Mentrestant, els tempos coincideixen amb el moment en què ERC a la Generalitat ha comunicat al PSC que dona per tancada la possibilitat d'arribar a un acord pels comptes de Salvador Illa, i mentre a l'Estat el govern de Pedro Sánchez afronta una situació similar, dos espais polítics en què ni tan sols s'ha arribat a presentar una proposta de pressupostos.