Janet Sanz (Tamarit de Llitera, 1984) s’ha establert com a hereva d’Ada Colau al capdavant de Barcelona en Comú. Almenys fins que s’escampi la boira interna per definir qui aspira a l’alcaldia l’any 2027. Els darrers anys, Sanz ha comandat les principals carpetes de la ciutat i ha defensat el model superilla, tant a l’arena política com als jutjats. Ara ho fa des de l’oposició i exigeix a Jaume Collboni que es comprometi a fer més eixos verds si vol els vots dels comuns als pressupostos del 2025. La llista d'exigències irrenunciables la completen el blindatge del 30% de reserva de pisos protegits a les noves construccions, engegar els tràmits per fer una funerària pública i crear una òptica municipal.
En conversa amb Nació, a més, Sanz obre nou meló, davant la preocupació ciutadana que continua assenyalant el turisme com a un dels principals problemes de la capital catalana. "De la mateixa manera que ara hem dit que les llicències dels pisos turístics no són a perpetuïtat, potser les dels hotels tampoc ho han de ser", planteja com a debat, davant la concentració d'hotels especialment als barris més cèntrics de Barcelona. També aposta per recuperar la idea d'incrementar al 50% la reserva d'habitatge de protecció oficial a les noves construccions a zones com Sant Antoni, Gràcia o el Poblenou, després que la mesura urbanística hagi aconseguit reduir el preu del sòl, assegura la líder de BComú. De tot plegat en parla en uns dies clau, i en un moment en què el PSC sembla haver-se distanciat de la voluntat de seduir els comuns amb el pressupost.
Com valora els primers mesos al capdavant del grup municipal dels comuns, després de l’adeu d’Ada Colau?
Ha estat la confirmació de la consolidació del grup municipal. Tenim un equip molt potent i l'objectiu ha estat continuar marcant l'agenda de Barcelona. Som el grup necessari si realment es volen fer polítiques progressistes i d'esquerres. Ara hem comprovat la fortalesa del projecte, i així també ho indiquen el baròmetre i les enquestes a què tenim accés.
Estem en un moment decisiu dels pressupostos de Barcelona. Què votarà BComú?
La pregunta hauria de ser al revés: Collboni vol uns pressupostos? El 2025 hauria de ser l'any en què seria més fàcil perquè els aprovés, perquè després entrem en la fase final cap a les eleccions i serà més complicat arribar a acords. Volem pressupostos de la mateixa manera que volíem ordenances fiscals. Hem demostrat que som una força política que sap arribar a acords si aquests acords porten el nostre segell.
Però si no hi ha canvis, no hi haurà acord la setmana vinent?
És que jo vull pressupostos, però vull que siguin realment els pressupostos de l'habitatge. El que no vull és que siguin uns pressupostos fake.
"Vull pressupostos, però vull que siguin realment els pressupostos de l'habitatge"
Augmentar la inversió en habitatge de 150 a 200 milions d’euros no és prou per als comuns?
Aquest augment va lligat a projectes que ja estan en marxa, no hi ha cap novetat.
No és un augment real?
Exacte. És el que pertocava i venia ja projectat. Per exemple, a la regeneració del Besòs i el Maresme, jo vaig deixar preparades 10 comunitats, i ni de lluny al pressupost es preveu l'inici de les obres a totes les comunitats. Però és que amb 10 no en fem res. Estem parlant de 200 comunitats que queden pendents. El pressupost hauria de ser molt més ambiciós. I així amb tot, també amb les actuacions previstes a la Sagrera i a la Marina.
Com se salva aquesta distància, doncs? El govern vol portar els pressupostos a votació la setmana vinent.
Ara estem en la decepció i la sorpresa. I ja he enviat un missatge a l'alcalde Collboni per dir-li això: 'Necessito que entris en aquestes negociacions o ens dirigim cap a una situació en què tu renuncies a aquests pressupostos; i vull que almenys m'ho diguis'. Perquè quan el PSC ha estat a l'oposició, què va fer amb l'últim pressupost d'ERC a la Generalitat? Va dir aeroport, Hard Rock i Quart Cinturó. I va dir també: 'O em compres aquestes condicions o no et voto els pressupostos'. Entenc que el PSC entén que BComú estigui posant unes condicions clares sobre la taula.
Continuant amb l'analogia, del conjunt de mesures que han anat reclamant aquests mesos, quines són les prioritats que decantarien el vostre vot?
La reserva del 30% d'habitatge protegit a les noves construccions és una mesura indispensable. Blindar-la. El que no pot ser és que aigualeixin l'única mesura que té Barcelona per fer front a l'especulació i l'única que corresponsabilitza el sector privat de posar un percentatge de l'habitatge que té previst fer a la ciutat a preu assequible, que no estem parlant ni tan sols de preu social. És irrenunciable. De fet, els socialistes francesos a París acaben de dir no només que la consoliden deu anys després de la seva aplicació sinó que la reforcen i passa a ser del 50% en els barris més tensionats.
Si el PSC renuncia a retocar la mesura, hi hauria acord pressupostari?
Hi ha un altre paquet essencial: la superilla. És el projecte que ha transformat Barcelona com no ho havia fet cap altre projecte des dels Jocs Olímpics. És l'actualització del Pla Cerdà. Tothom vol tenir un eix verd al costat de casa. Districtes com Sants, Horta, Nou Barris o Sant Andreu es mereixen projectes com aquest. I, després, les últimes dues condicions serien: engegar la funerària pública i l'òptica municipal.
Quines garanties tenen que es limitarà el lloguer de temporada? Vostès parlen obertament de prohibir-los. En les converses sobre el fenomen, el govern municipal els ha transmès la voluntat de posar topalls al lloguer de temporada?
La primera batalla ha estat que reconeguessin que la ciutat de Barcelona podia fer una regulació i apropar-se a una prohibició del lloguer de temporada. Ens han estat negant la possibilitat durant un any i mig per la incapacitat de llegir-se uns papers, perquè la vam deixar preparada. Ara han entès que era necessari i possible tirar-la endavant. I han d'aprovar el Pla Especial per fer-ho. Amb qui el volen aprovar? Si el volen aprovar amb l'esquerra la nostra condició és que, mentre l'Estat no incorpori el lloguer de temporada en la limitació del preu del lloguer, el que volem és que es prohibeixi a la ciutat de Barcelona. No té sentit permetre'l.
De moment, el govern estatal ha presentat un nou pla de mesures en habitatge.
Aquest paquet de Pedro Sánchez és un acudit a nivell d'intervenció del mercat. És un teatre més al que ens té massa acostumats en habitatge. Discursivament, hi ha un canvi que defensa la intervenció del mercat, però les mesures no ho són. Bonificar l'IRPF als propietaris que posin els lloguers al preu de l'índex de referència és obscè. En aquest context, el bonificaràs per fer allò que ja ha de fer. Però no és obligatori? És com si diguéssim que els pisos turístics que no siguin il·legals els bonificarem. I sobre la mesura de prohibir les pràctiques especulatives quan els diners de les compres sigui dels extracomunitaris, el problema no és l'origen dels diners. A mi m'és igual si ve de la Xina, de Països Baixos o de Madrid. Vull que es protegeixi l'ús de l'habitatge.
La gran referència internacional pel que fa a la prohibició de compres especulatives com vostè planteja és una ciutat i no un estat: és Amsterdam. Per què durant els vuit anys que governaven l'Ajuntament no van plantejar aquesta via?
Res m'hauria agradat més que tirar endavant aquesta proposta. I ho hem estat treballant molt amb Amsterdam. Però les regles del joc són diferents segons els estats. Has de tenir una habilitació jurídica per poder-ho fer. I una de les coses que hem fet és l'anàlisi jurídica de quines són les lleis que haurien de canviar perquè volem fer una proposta conjunta de totes les ciutats progressistes de l'Estat i portar-la a Madrid. Necessitem la modificació legislativa estatal.
En moltes altres carpetes, quan una matèria superava l'àmbit municipal, no van tenir problema a l'hora de pressionar públicament o d'incloure-ho en les negociacions polítiques. Sense anar més lluny, el PSC i BComú acaben de tancar un acord per promoure el tancament de dues terminals de creuers al Port de Barcelona, quan no és una infraestructura municipal.
Quan coneixem la proposta d'Amsterdam és a finals del nostre segon mandat. No l'aproven al 2015. I a les municipals del 2023 ja vam llançar la proposta de fer un pla Amsterdam a Barcelona. Des del govern no és que no volguéssim, és que no vam arribar a temps de fer-ho.
Per continuar amb l'etapa al govern i l'habitatge: es penedeixen de no haver estat més ambiciosos i passar del 30% al 50% en la reserva de protecció oficial a les noves construccions?
Ambició crec que no ens n'ha faltat. Però no és tan fàcil. L'anàlisi jurídica que vam fer ens deia que necessitàvem, per poder avançar al 50%, dues coses: la declaració de zona tensionada, que això no ha arribat fins fa un any i mig, quan ja no érem al govern, i que el preu del sòl baixés, perquè has de poder justificar que l'operació immobiliària sigui viable. Ara sabem que ha baixat el preu del sòl gràcies al 30%. Per això diem que és un mur de contenció contra l'especulació.
"Ara és el moment de poder plantejar el 50% en la reserva de protecció oficial a les noves construccions de pisos"
La mesura ha aconseguit una cosa que no ha aconseguit cap política a la història de la ciutat, que és baixar el preu del sòl. I això ens ho diuen els promotors mateixos: "Estem comprant més barat". Si alguna cosa ha aturat la construcció a la ciutat és que hi hagi partits que diguin que volien desfer el 30%, perquè això genera una expectativa de negoci tan potent que no els costa res frenar l'operació i esperar uns anys. Ara és el moment de poder plantejar el 50% i estudiar si hi ha viabilitat econòmica per desenvolupar-ho a barris com Sant Antoni, Sants, Gràcia, Eixample o el Poblenou.
Sembla que haguem agafat una màquina del temps. L'any 2019, en campanya electoral, van presentar com una de les vostres propostes "més potents" elevar el 30% al 50% en aquests barris. Després es va descartar la mesura i el 2023 ja no va aparèixer a la campanya electoral. Ara torna.
Hi ha unes regles del joc que no puc fer veure que no existeixen. Sempre vam dir que el 50% s'ha d'estudiar i que ens agradaria poder-lo aplicar. El vam estar analitzant, però en aquell moment encara no teníem la confirmació de la baixada del preu del sòl. I, a més, el PSC tampoc no ens donava suport a fer-ho.
Ara també demanen reobrir la carpeta de la funerària pública. Té sentit recuperar propostes que no van aconseguir tirar endavant quan BComú liderava la ciutat?
És que no la vam poder desplegar perquè el PSC no va voler donar-hi suport.
"Si el PSC vol els vots pels pressupostos, ha de desplegar la funerària pública"
I per què el PSC les voldrà desplegar ara si no va voler-ho fer abans?
Hi ha una diferència. Ara ells governen sols. Si volen els vots de BComú, han de fer això. Perquè és el nostre segell. Igual que l'habitatge, que ens surt com a principal preocupació a totes les enquestes. Després tots ens lamentem que la gent no voti a les esquerres, que no sàpiga què votar o que se'n vagi a l'extrema dreta. Forma part d'això. Evitar-ho forma part de plantejar una agenda real de transformació que posa en el centre el que t'està demanant la gent. I a vegades sé que és difícil. I a mi m'han portat als jutjats per fer-ho. Però tens la força i la valentia de posar això en el centre o no? Aquesta és la pregunta i el debat que hem de tenir.
Creu que BComú va acabar la seva etapa de govern amb un perfil més moderat del que hi va arribar?
No. Per res. Al contrari. Crec que més de 20 querelles ho corroboren. O les 1.600 compres de pisos per tanteig i retracte. O l'ambició amb les superilles, transformar la Meridiana, la Via Laietana, o acabar el tramvia tot d'una, no fent-hi noves fases i dilatant-lo en el temps. L'ambició no parava de créixer.
El PSC ha promès eliminar tots els pisos turístics de la ciutat. Se’l creuen?
Crec que és poc creïble en alguns anuncis que fa, tenint en compte la seva història. Recordo que el 2021 el PSC va votar en contra de l'aprovació inicial del PEUAT a la comissió de govern quan volíem prohibir les habitacions turístiques. Venim d'aquí. El que passa és que el PSC i Collboni especialment són especialistes, davant d'una crisi, a generar grans cortines de fum. I això és el que va passar davant la crisi per les crítiques a la Fórmula 1 al passeig de Gràcia. Espero que sí que ho faci. I el pressionaré molt perquè així sigui.
Vostès s’oposen frontalment a què aparegui un sol hotel més a l’Eixample, malgrat que sigui en algun edifici singular. És millor que se’n facin de nous a Nou Barris, on està permès, però on també hi ha associacions de veïns mobilitzant-se contra els plans per portar-hi turistes?
Quan governes sempre estàs en una tensió entre el desig i la realitat. I he estat permanentment atrapada en aquesta tensió. A mi m'hauria agradat fer un pla d'allotjaments turístics molt més ambiciós. Barcelona s'hauria de poder replantejar tot el seu allotjament turístic de forma molt més potent, però les regles del joc sobre la propietat privada o sobre prohibir o no una activitat econòmica estan molt fixades no per Espanya sinó per Europa. I, alhora, crec que són normals les reivindicacions veïnals. Bona part de l'allotjament previst a l'última corona de la ciutat està pràcticament exhaurit, queden molt poques oportunitats. Potser el que cal amb aquestes oportunitats és un lideratge públic, perquè hi hagi més equipaments en lloc d'hotels. Aquests barris no han de patir el mateix que ha patit Gràcia i Ciutat Vella.
Què més es pot fer, en clau turística? El govern municipal preveu que continuïn creixent els visitants.
Has de jugar amb tot el que tens. I és lícit preguntar-se: el que hem fet amb els pisos turístics es podria fer amb els hotels? Cal fer-ho? O amb altres tipologies d'allotjament turístic? És una qüestió a estudiar. Quina és la capacitat de càrrega de Barcelona? A partir de determinar aquesta capacitat de càrrega pots començar a endreçar tot el que tens. I el primer que has d'endreçar són les infraestructures. Què passa amb l'aeroport? Tenim 50 milions de visitants cada any. Hem de passar a 70 a milions? Podem permetre'ns aquest luxe? El que no s'hi val és dir "faig el que puc". No, estàs promovent amb la teva política que vinguin 20 milions de turistes més.
"El que hem fet amb els pisos turístics es podria fer amb els hotels? S'ha d'estudiar"
Què vol dir exactament quan es refereix a aplicar als hotels el model dels pisos turístics?
De la mateixa manera que ara hem dit que les llicències turístiques no són a perpetuïtat, potser la dels hotels tampoc ho ha de ser. I es pot plantejar el debat sobre aquesta qüestió. Una llicència és per a tota la vida? No té sentit, tenint en compte que és un negoci que genera moltes externalitats i efectes negatius per a la ciutat. Es tracta d'estudiar on t'interessen aquestes llicències. Les continuen tenint molt focalitzades en el centre de la ciutat. Hem d'anar un pas més enllà amb les llicències.
Això no suposaria entrar en un terreny jurídic molt perillós, per exemple per les indemnitzacions que es reclamarien?
Esclar, però és que es tracta de legislar diferent perquè si no, anem fent la pilota cada cop més gran. El sistema jurídic espanyol està dissenyat per protegir, promocionar, garantir i consolidar la propietat privada, i això inclou els hotels. I on queda l'interès públic? Quan es pot intervenir en un context d'emergència? L'allotjament turístic col·labora a la pujada de preus de l'habitatge, converteix la ciutat en un parc temàtic.
Aquesta setmana s'ha presentat el Pla de Mobilitat 2025-2030 i es planteja, en aquest termini, pacificar 20 quilòmetres de carrers de la ciutat per-la més caminable. Això no és fer, a la pràctica, el que ja plantejàveu amb els eixos verds i les superilles, per més que Collboni no utilitzi aquests termes?
Però quins carrers i quin calendari ha plantejat?
L'any 2030.
Doncs no tinc més preguntes. No hi ha calendari i no hi ha carrers concrets, és fum. És una cortina de fum una altra vegada. És incloure una proposta al Pla de Mobilitat Urbana, que és un brindis al sol perquè no necessites baixar la mesura a la concreció. Jo he pacificat carrers. I per pacificar 20 quilòmetres d'espai públic en cinc anys has de saber on ho faràs. Hem demanat concreció: noms i cognoms dels carrers, i calendari.
Pensa que s’acabarà executant el pacte treballat entre el PSC i ERC i que hi haurà un govern de coalició?
De les estratègies d'ERC n'han de respondre ells. Ara bé, a mi em costa d'entendre que avui ERC a Barcelona vulgui governar sola amb el PSC, quan els darrers mandats ens deien que no volien entrar a governar amb nosaltres perquè també hi eren els socialistes. Ara ERC regala habitualment els vots al PSC a canvi de poca cosa, per no dir res. Ara bé, Collboni continua sol, feble, suspenent a cada baròmetre i amb 10 regidors, que no li permeten aprovar res. Pot anar gestionant però no pot governar Barcelona.
Malgrat això, als mateixos baròmetres també s'indica que els socialistes encara són per davant de BComú. No hi ha autocrítica a fer?
Aquí és on hem de diferenciar el perfil de l'alcalde que el del PSC. Que un baròmetre digui que un partit que governa Espanya i Catalunya és la primera força, és normal, beu de la tendència. Però quan es pregunta en concret pel senyor Collboni, es diu que suspèn, que la ciutat ha empitjorat i que creu que en el futur seguirà empitjorant.
Parlem del partit. Com poden tornar a muscular el projecte i ser alternativa el 2027? I qui ha de ser la candidata?
Estem fent una aposta clara perquè el projecte sigui molt més fort. Les enquestes ens diuen que el projecte polític està ben situat. Sempre penso que Ada Colau i Barcelona en Comú han estat una suma que ha fet que la formació hagi crescut de forma exponencial. El que ha aportat l'Ada al projecte és brutal, però és un projecte viu. I la gent l'identifica molt més enllà de persones concretes. Ara tenim una fase de congrés que hem iniciat al gener i que culminarà al juliol amb aquesta estratègia de com ens imaginem recuperar l'alcaldia el 2027. Però, mentrestant, també ens revisarem. No em preocupa qui serà el candidat o candidata el 2027, perquè el projecte està en marxa.
Però Ada Colau continua sent la millor candidata que podrien tenir els comuns a les properes eleccions municipals?
L'Ada és la millor en tot. No en tinc cap mena de dubte. I ella pot fer el que vulgui. Ara bé, estem enfocats a enfortir i consolidar Barcelona en Comú independentment de qui l'hagi d'encapçalar.