El líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, ha estat a Catalunya aquest divendres, en un acte a Foment del Treball. Hi ha presentat les propostes econòmiques, però, sobretot, ha esperonat l’empresariat a pressionar a Junts per fer possible una moció de censura a l’Estat. D’aquí les picades d’ullet que ha fet al potencial votant nacionalista conservador, que ell considerava present a la sala i que ha dit que veuria positivament el discurs del PP en impostos, habitatge o immigració, però que en “segons quins temes” (en referència als identitaris o al finançament) no es podia comprometre.
Les paraules del polític gallec van ser un exemple perfecte de les dificultats del PP per connectar de manera fluida amb els sectors moderats de la societat catalana. Un senyal que a Génova no tenen bones antenes sobre la realitat catalana o estan tan abocats a l’estratègia de confrontació de l’ecosistema Madrid que consideren inviable anar més enllà de les ambigüitats quan es tracta de Catalunya. Una que sí que és bona antena per saber com viu aquest moment el món econòmic ho descriu a Nació: “En un sector ampli es considera superat el marc del procés i el discurs de Feijóo apareix com un capítol final interminable d’aquella fractura”.
Les excepcions que confirmen la regla
Feijóo ha volgut seduir Junts a través de la patronal Foment del Treball. Una veu del PP explica que “a Feijoo li agradaria molt poder sentir-se amic íntim dels principals dirigents empresarials, com Josep Sánchez Llibre de Foment o com ha estat Jaume Guardiola al capdavant del Cercle d’Economia. Però la realitat és que ja sap que això només serà possible si un dia arriba a la Moncloa”.
Diverses fonts econòmiques es mostren escèptiques quan se’ls pregunta si el líder gallec té qui li escrigui sobre les coses de Catalunya. En el món econòmic la referència que sempre s’esmenta és l’hoteler Amancio López (Hotusa), amic personal de Feijóo i de Mariano Rajoy. Feijóo té en compte Isidre Fainé, el president de la Fundació la Caixa, i parlamenta, segons fonts econòmiques, amb Francisco Reynés, president de Naturgy i vicepresident executiu de Criteria, actualment el braç dret de Fainé. També parla amb Enrique Lacalle, president del Círculo Ecuestre i exdirigent del PP. "Un problema afegit de Feijóo -diuen- és que és molt desconfiat".
Malgrat l’alineament de les patronals (Foment, Pimec, Cecot) en posicions liberals en economia que les posen en sintonia amb el PP quan es tracta de política fiscal, habitatge o temes de seguretat, sempre hi ha elements de cultura política i de tarannà que separen l’auditori empresarial català del madrileny. Ho expressa clarament un empresari: “Aquí connectem més amb Salvador Illa que amb Feijóo”. Amb el factor, en aquests moments molt condicionador, d'un Vox a l'alça que per força pressiona Feijóo més a la dreta.
Les complicitats PP-empresaris no són excessives i sovint una identificació plena només és possible en casos aliens a la centralitat patronal. És el cas de l’entitat Empresaris de Catalunya, que va impulsar Josep Bou durant el procés i que mai va deixar de ser un grup marginal. O el fitxatge de l’expresident de Foment Joaquim Gay de Montellà per tancar la llista del PP al Parlament del 2021. Un anunci presentat de manera ambiciosa, però amb poc resultat: el partit va passar de 4 a 3 diputats.
Una situació molt diferent el 1996
Sempre es posa com a exemple de bona sintonia PP-poder econòmic català els anys inicials de José María Aznar. És la nostàlgia del Majestic, quan sí que hi havia figures institucionals que van lligar la maionesa, de Josep Piqué a Pau Guardans o Anna Birulés. “Però eren situacions molt diferents -explica un empresari-. Es vivia un moment de certa eufòria, quan Europa caminava cap a l’euro, es deixava enrere la crisi del 1992-93 i als Estats Units hi havia Bill Clinton. Ara sembla viure’s en un moment d’esllavissada global i Feijóo potser és vist com a opció probable, però sense ànsia”.
Els intents de González Pons
Potser una excepció a aquesta solitud seria la figura d’Esteban González Pons, home fort de Génova al Parlament Europeu. El polític valencià, hàbil i estrateg, va ser dels pocs dirigents del PP que després de l’1-O va fer un discurs més matisat. Durant la campanya de les eleccions del desembre del 2017, celebrades sota el signe del 155, va fer declaracions sorprenents vistes amb perspectiva. En un acte a Figueres, va defensar que “les solucions que el PP plantegi siguin inclusives per als independentistes” i que “no s’ha de permetre deixar la meitat menys un dels catalans fora del constitucionalisme”.
González Pons ha estat també un dels defensors del diàleg amb Junts, partits al qual ha defensat a vegades com a força democràtica amb la qual s’hauria de comptar. Ell va negociar amb els de Carles Puigdemont després de les eleccions de juliol del 2023, això sí, sense èxit. Però és dels pocs dirigents de Génova que té una idea més pròpia sobre la realitat catalana.
Li serà difícil a Feijóo engreixar els canals de comunicació amb el poder econòmic català mentre sigui líder de l’oposició. Tampoc el PP català li està resultant un instrument fàcil. En bona part perquè no ha estat capaç d’articular-se fluidament amb Alejandro Fernández. Hi ha consens al PP en què Daniel Sirera és ara per ara l’home més de confiança de Feijóo entre els barons del partit. Però, com diu un veterà del PP: “Ser el més proper no és sinònim de ser el més escoltat”. Feijóo haurà d’esperar.
