20
de setembre
del
2023
Actualitzat
a la
13:21h
Es va coure durant el final del mandat passat, es va refermar durant la campanya i s'ha executat a la primera comissió del curs polític a l'Ajuntament de Barcelona: cop a la reserva obligatòria del 30% d'habitatges protegits en les noves promocions de pisos o grans rehabilitacions. Així, l'entesa entre PSC i Junts -que sumen majoria absoluta al consistori- ja ha estrenat la seva força en una carpeta clau, el revés a una mesura estrella dels comuns que es va aprovar de manera coral durant el primer mandat d'Ada Colau. També s'ha sumat el PP a donar suport a la proposta del grup de Xavier Trias per "modificar" la reserva del 30%, mentre que BComú i ERC van oposar-s'hi. Ara, s'obre un camí per acabar de decidir quina forma se li ha de donar a la mesura, ja que en la mateixa comissió d'aquest dimarts també es va rebutjar "derogar-la" del tot.
Fins ara, malgrat les crítiques per les baixes xifres de pisos de protecció oficial aconseguits amb aquesta mesura, l'eina s'havia aconseguit mantenir vigent com a part indestriable de l'obra de govern de Colau. En el primer embat polític municipal de la nova era socialista, però, Junts ha sabut empaquetar la modificació amb un conjunt d'altres punts que demanen "un pacte de ciutat per l'habitatge", amb mesures com l'augment del lloguer social. La primera tinent d'alcaldia socialista, Laia Bonet, va valorar positivament la proposta de Trias "en el sentit de la necessitat d'obrir un diàleg" i amb la vista posada en "modificar" l'instrument del 30% "perquè sigui efectiu". També, en la seva exposició, Bonet va matisar que "no és el moment encara de posar els continguts sobre la taula" per no "predeterminar el resultat d'aquesta reflexió".
A ningú se li escapa, però, que la proposició de Junts especifica "la possibilitat de monetitzar la reserva" de pisos protegits. Això vol dir que, en comptes d'assegurar que en cada nou edifici o gran rehabilitació es reservi una tercera part de la finca per a habitatge assequible, els privats puguin pagar a l'Ajuntament i que després l'administració faci ús d'aquests diners per pagar altres immobles. Precisament aquesta proposta també va ser un plantejament electoral de Jaume Collboni, ara alcalde.
I és aquest el front que més durament han criticat els grups més ubicats a l'esquerra, a l'Ajuntament de Barcelona. Per la seva banda, la regidora dels comuns Lucía Martín creu que la intenció és "liquidar el 30%". També considera que el fons de la proposta de monetització és "inequívoc". Segons l'ex-responsable de les polítiques d'habitatge a la ciutat, el que es busca amb aquest canvi és "que el centre de la ciutat quedi blindat perquè els lobbies immobiliaris facin els màxims beneficis possibles i l'habitatge públic i assequible es mantingui a les perifèries". A més, també critica que entre les entitats que citen des de Junts per obrir el debat sobre el futur de la norma hi ha arquitectes, promotors i propietaris, però cap col·lectiu pel dret a l'habitatge. El més pròxim que es menciona és el "Tercer Sector". També Elisenda Alamany (ERC) considera que la proposta és "una esmena a la totalitat del 30%, encara que vingui maquillada amb altres punts". A més, recorda que el preu mitjà del lloguer a la ciutat ja ha arribat als 1.087 euros, per sobre del salari mínim interprofessional.
Sigui com sigui, el proposant Damià Calvet, de Trias per Barcelona, considera una evidència que "la reserva no ha funcionat". Així es va fer constar aquest dimarts en comissió, on es va recordar que només s'han aconseguit una cinquantena de pisos amb aquesta fórmula, en vigor des del 2019. Ara bé, la regidora dels comuns Janet Sanz matisa que hi ha una setantena d'habitatges més que es podien aconseguir si els promotors no s'haguessin saltat la norma. Uns fets que l'Ajuntament de Barcelona ja va començar a sancionar en el mandat passat. Així, mentre els socialistes amb la boca petita fan ús de la seva entesa amb Junts per començar la reforma en habitatge del llegat Colau -la comissió és una primer pas, però això ha d'acabar en un ple municipal-, els comuns denuncien que el que hi ha hagut ha estat un "boicot" permanent per desprestigiar una mesura que demanaria temps.
Al seu torn, aquest dimecres, entitats com la Federació d'Associacions Veïnals de Barcelona (FAVB), el Sindicat de Llogateres o la PAH han iniciat una campanya per "aturar el nou atac al 30% d'habitatge protegit a Barcelona". A la crida es fa notar, a més, que aquesta votació es faci "la setmana que els fons voltors de tot el món es reuneixen a la ciutat", en referència al congrés The District. En aquest sentit, interpreten la posició de Collboni i Trias com una "defensa sense embuts" de la "catifa vermella als grans poders, per sobre de la vida digna de les veïnes". Aquesta protesta col·lectiva també compta, entre d'altres, amb el suport de l'Observatori DESC o l'Assamblea de Barris pel Decreixement Turístic.
Fins ara, malgrat les crítiques per les baixes xifres de pisos de protecció oficial aconseguits amb aquesta mesura, l'eina s'havia aconseguit mantenir vigent com a part indestriable de l'obra de govern de Colau. En el primer embat polític municipal de la nova era socialista, però, Junts ha sabut empaquetar la modificació amb un conjunt d'altres punts que demanen "un pacte de ciutat per l'habitatge", amb mesures com l'augment del lloguer social. La primera tinent d'alcaldia socialista, Laia Bonet, va valorar positivament la proposta de Trias "en el sentit de la necessitat d'obrir un diàleg" i amb la vista posada en "modificar" l'instrument del 30% "perquè sigui efectiu". També, en la seva exposició, Bonet va matisar que "no és el moment encara de posar els continguts sobre la taula" per no "predeterminar el resultat d'aquesta reflexió".
La clau: monetitzar per no reservar
A ningú se li escapa, però, que la proposició de Junts especifica "la possibilitat de monetitzar la reserva" de pisos protegits. Això vol dir que, en comptes d'assegurar que en cada nou edifici o gran rehabilitació es reservi una tercera part de la finca per a habitatge assequible, els privats puguin pagar a l'Ajuntament i que després l'administració faci ús d'aquests diners per pagar altres immobles. Precisament aquesta proposta també va ser un plantejament electoral de Jaume Collboni, ara alcalde. I és aquest el front que més durament han criticat els grups més ubicats a l'esquerra, a l'Ajuntament de Barcelona. Per la seva banda, la regidora dels comuns Lucía Martín creu que la intenció és "liquidar el 30%". També considera que el fons de la proposta de monetització és "inequívoc". Segons l'ex-responsable de les polítiques d'habitatge a la ciutat, el que es busca amb aquest canvi és "que el centre de la ciutat quedi blindat perquè els lobbies immobiliaris facin els màxims beneficis possibles i l'habitatge públic i assequible es mantingui a les perifèries". A més, també critica que entre les entitats que citen des de Junts per obrir el debat sobre el futur de la norma hi ha arquitectes, promotors i propietaris, però cap col·lectiu pel dret a l'habitatge. El més pròxim que es menciona és el "Tercer Sector". També Elisenda Alamany (ERC) considera que la proposta és "una esmena a la totalitat del 30%, encara que vingui maquillada amb altres punts". A més, recorda que el preu mitjà del lloguer a la ciutat ja ha arribat als 1.087 euros, per sobre del salari mínim interprofessional.
Sigui com sigui, el proposant Damià Calvet, de Trias per Barcelona, considera una evidència que "la reserva no ha funcionat". Així es va fer constar aquest dimarts en comissió, on es va recordar que només s'han aconseguit una cinquantena de pisos amb aquesta fórmula, en vigor des del 2019. Ara bé, la regidora dels comuns Janet Sanz matisa que hi ha una setantena d'habitatges més que es podien aconseguir si els promotors no s'haguessin saltat la norma. Uns fets que l'Ajuntament de Barcelona ja va començar a sancionar en el mandat passat. Així, mentre els socialistes amb la boca petita fan ús de la seva entesa amb Junts per començar la reforma en habitatge del llegat Colau -la comissió és una primer pas, però això ha d'acabar en un ple municipal-, els comuns denuncien que el que hi ha hagut ha estat un "boicot" permanent per desprestigiar una mesura que demanaria temps.