L'USTEC, la CGT, la CNT, COS i la Intersindical, els sindicats en vaga, ja han mogut peça i, després de reunir-se aquest dissabte 6 de juny, han decidit no convocar més dies de vaga, tret de la ja acordada "Papavaga" del 9 de juny, que coincidirà amb el primer dia de la visita del papa i amb l'inici de les proves de la selectivitat. L'USTEC avisa que les accions de la vaga començaran a partir de les 9 hores per "facilitar que l'alumnat arribi als exàmens" i la secretària general de CGT Ensenyament, Laura Gené, explica que es preveu "un seguiment alt" de la protesta.
Ara bé, tot i que els sindicats, de moment, han decidit no afegir més dies de vaga en el esdevenir del curs educatiu, han convocat una manifestació a Barcelona per al diumenge 14 de juny sota el lema "Aturem l'emergència social i educativa". Els docents proposen que se sumin a la protesta entitats de defensa de la llengua i pel dret a l'habitatge, per aconseguir així un ampli suport social. En aquest sentit, des de la CGT reivindiquen que la manifestació, que arrencarà a les 11:30 hores des dels Jardinets de Gràcia, ha de servir per "exigir al PSC un canvi estructural del sistema educatiu", i insten a les famílies a sumar-se a la protesta.
El naufragi de l'acord pel "no" dels docents ha obert un escenari, fins ara, desconegut. En va ser una prova la manifestació d'aquest divendres 5 de juny, que per primera vegada des de l'escalada del conflicte, no va estar encapçalada pels sindicats, sinó que ho van fer els mateixos mestres sense cap consigna sindical.
Reobrir negociacions, un escenari complicat a curt termini
La pulsió sindical i docent aposta per reobrir les negociacions amb el Departament d'Educació i fer-ho des de "zero", abordant el fons de les qüestions més enllà dels aspectes pactats en l'acord. Aquesta vegada, però, la unitat sindical creu que la negociació s'ha de canalitzar a través del comitè de vaga -és a dir, l'organisme on només hi ha els sindicats convocants-, no la mesa sectorial, on també hi ha representats CCOO i UGT, signants de l'acord de març, i Professors de Secundària, que han avalat l'últim pacte amb la conselleria fruit d'una consulta interna a la seva afiliació. De moment, però, Niubó no contempla cap dels dos escenaris.
Quin paper juguen les famílies?
Tenint en compte que el conflicte a l'escola no afecta només al professorat, les famílies també volen guanyar protagonisme en les negociacions amb Educació després del "no" a l'acord. En una entrevista a la SER Catalunya, Lidon Gasull, directora de la federació de famílies més nombrosa, l'aFFaC, va reclamar tenir una cadira a la taula per fixar les seves reivindicacions: "Pot ser que és hora de replantejar-nos, no?, i de tenir un gran pacte de país en Educació, i, per tant, necessitem que famílies i la resta d'agents de la comunitat educativa seguin", va afirmar Gasull, que creu que la situació actual de vagues encara és sostenible, però que, en funció de com es cronifiqui en el temps, la resiliència de les famílies podria canviar. I, a hores d'ara, el conflicte va per llarg.
