El 6 d'agost de 1936 és un d'aquells dies que expliquen a la perfecció el vincle indestriable entre Catalunya i el Barça. És el dia en què el franquisme, en ple alçament i amb la Guerra Civil en marxa, va arrestar Josep Sunyol i el va afusellar sense judici previ a la serra de Guadarrama a Madrid. No havia fet res més que creuar, per error, el front en cotxe quan tenia la intenció de visitar els soldats republicans. L'efemèride, que s'esdevé avui, passarà més aviat desapercebuda per la poca atenció que li fa el club i les administracions.
En el moment de l'assassinat, del qual s'esdevenen noranta anys aquest dijous, Sunyol era el 22è president de la història del Barça i diputat d'ERC a les Corts republicanes durant la tercera legislatura de la Segona República, que es preparava per la guerra contra els militars colpistes liderats per Franco. A més, era empresari del sector de sucre i havia estat l'editor de La Rambla, el diari que va posar en circulació el lema Esport i ciutadania.
Però en el 90è aniversari d'una figura tan important per al barcelonisme i el catalanisme el record queda curt. Hi haurà un petit acte a l'espai commemoratiu on Sunyol va ser assassinat (mai se n'han trobat les restes malgrat els intents), però no hi haurà cap desplegament de delegacions polítiques o esportives de qui també va ser president de la Federació Catalana de Futbol o del Reial Automòbil Club de Catalunya. Aquest tímid record també el confirmen altres elements: un homenatge promès de la ciutat de Barcelona que arriba i la polèmica per la desaparició del seu nom a la llotja del nou Camp Nou. 90 anys després de l'assassinat, Sunyol no troba l'homenatge merescut.
Un acte "senzill i íntim" a Guadarrama
L'únic reconeixement que rebrà avui Sunyol serà un acte "senzill i íntim" organitzat entre la Comissió de la Dignitat, els Amics de Josep Sunyol i la revista Sàpiens -mitjà que va implicar-se activament en la recerca de les seves restes-. Serà a la serra del Guadarrama, a la placa commemorativa que es va instal·lar el 1996 amb motiu del seixantè aniversari de l'afusellament i que compleix ara trenta anys. Una placa que, per cert, no es va poder situar al punt exacte on va morir Sunyol perquè el propietari dels terrenys, d'una ideologia allunyada de la de Sunyol, no va cedir l'espai.
"Seria un fet a recordar de manera més massiva i en aquest cas no ha pogut ser", lamenta Toni Strubell, membre de la directiva de la Comissió de la Dignitat i un dels estudiosos de la seva figura. Hi seran un grup petit d'entitats i també hi haurà representació del Barça a través de la vicepresidenta institucional, Elena Fort. Queda lluny l'Any Sunyol celebrat el 2015, organitzat pel Barça, i que va tenir la implicació de bona part de la plana política catalana coincidint amb el vuitanta aniversari de la seva arribada a la presidència del club. Tampoc hi haurà representants polítics, ni de la Generalitat ni de l'Ajuntament de Barcelona.
La polèmica de la llotja al Camp Nou
Precisament aquell 2015, amb Josep Maria Bartomeu de president, es va batejar la llotja del Camp Nou amb el nom de Josep Sunyol i es va impulsar un documental sobre la seva figura. Només va ser president del Barça menys d'un any, però el seu nom i la seva història han tingut un pes molt important en el sentiment catalanista i barcelonista, i ho provava aquest gest. Fins fa tan sols uns mesos, ja que aquest gest de memòria històrica i reivindicació catalanista ha desaparegut amb la remodelació de l'estadi. Tal com va avançar l'Ara, la llotja presidencial ha canviat de nom sense que el club ho hagi anunciat públicament.
Tal com es pot veure a les fotografies que es fan els famosos que hi desfilen cada partit ara porta per nom "Llotja presidencial Spotify Camp Nou". La versió del Barça és que el nom de la llotja és provisional i es valorarà el definitiu quan s'acabin les obres de l'estadi. Tot i això, explicaven que el tema "no s'ha abordat". D'altra banda, fonts coneixedores de l'acord entre Barça i Spotify assegurarien que l'aplicació musical té firmat per contracte posar el nom a la llotja.
"Lamentem que el Barça no s'hagi mullat encara", apunta Strubell. El club i especialment la junta directiva presidida per Joan Laporta, diu, han mostrat sempre sensibilitat pel president afusellat. Però encara no han aclarit si retornaran el nom de Sunyol a la llotja. Strubell també insta el Barça a resoldre la qüestió de la grafia del cognom, ja que l'anterior denominació que hi havia a la llotja era amb "ñ" i no pas amb l'"ny". La denominació catalana s'ha anat imposant amb el pas dels temps en la mateixa denominació de l'associació dedicada a la seva memòria, per exemple. No passa, però, encara el mateix amb la fundació familiar dels seus hereus, dedicada al mecenatge cultural.
Sense rastre de l'acte a Barcelona
No hi haurà tampoc acte a Barcelona per recordar els noranta anys de l'assassinat de Sunyol. I potser no cridaria tant l'atenció si no fos perquè el passat maig, l'Ajuntament es va comprometre a organitzar un "acte públic d'homenatge i memòria" davant una iniciativa d'ERC que volia "reparació simbòlica, pedagogia democràtica i preservació del llegat de qui va defensar les llibertats davant la violència totalitària". L'acte, que havia de recordar el president del club més gran de la ciutat, s'havia de celebrar entorn de l'aniversari de la mort, però, de moment, no hi ha cap rastre. És difícil organitzar un acte en ple agost, però el 90è aniversari de l'afusellament de Sunyol era una bona excusa.
Un nou aniversari sense les restes de Sunyol
El 90è aniversari arriba, altre cop, sense haver trobat les restes de Sunyol a la serra de Guadarrama, que la revista d'història Sàpiens va començar a buscar el 2012. Durant el 2022 es va fer una extensa recerca a la zona on va morir arran d'un grup de treball impulsat pel Barça. Va ser amb moltes dificultats perquè inicialment el Ministeri de Defensa va vetar l'accés de l'expedició a la Residència Militar Guadarrama, on les investigacions apuntaven que es podrien trobar les restes.
Finalment, el govern espanyol va avalar que es fessin les tasques pertinents a la zona, però no es van poder trobar les restes de l'expresident del Barça i exdiputat d'ERC. El més probable és que les restes acabessin destruïdes en algun moment de la construcció de l'espai militar. És la prova que la reparació cap a Sunyol no ha pogut ser mai completa, com s'escenifica en la commemoració del 90è aniversari del seu assassinat.
