Coincidint amb el cinquantè aniversari de la incorporació de la senyera al braçal de capità del Barça, que va tenir lloc l’1 de febrer de 1976 amb Johan Cruyff com a gran protagonista, repassem la història compartida entre el FC Barcelona i la bandera catalana, un distintiu que el club va incorporar ben aviat a la seva simbologia i que ha ajudat a reforçar la dimensió catalanista de l’entitat i el seu caràcter de “més que un club”.

D’entre els molts capítols que conformen aquesta llarga història, n’hem escollit dotze que, pel seu simbolisme, escenifiquen a la perfecció la crònica que el Barça i la senyera han compartit des que, el 1910, el club va decidir incorporar-la al seu emblema i fer-ne un dels seus elements més distintius. Aquí els teniu:

1. 1910: La senyera, al nou escut

Després de la històrica assemblea del 2 de desembre de 1908, en què Gamper va salvar el Barça de la fallida i va assentar les bases de la seva idiosincràsia catalanista, l’entitat va convocar, el 1910, un concurs per escollir un nou escut que substituís el de la ciutat de Barcelona que s’havia utilitzat fins aleshores. La proposta guanyadora va ser la que va formular Santiago Femenia, que incorporava la creu de Sant Jordi i la senyera, tot evidenciant els vincles del club amb Barcelona i Catalunya així com també el caràcter catalanista que, a partir d’aquest moment, definiria l’entitat.

2. 1916: La primera senyera, al camp del carrer Indústria

El 7 de gener de 1916, la junta directiva del FC Barcelona, presidida aleshores per Rafael Llopart, va acordar la compra de la primera senyera de l’entitat, que va ubicar-se en un indret preferent de l’estadi del carrer Indústria. Aquest gest, d’inequívoc compromís amb el país, es completaria el juliol de 1916, quan el Barça, que acabava d’estrenar la presidència de Gaspar Rosés, va escriure la seva primera acta en català i va adoptar la catalana com a llengua oficial del club.

3. 1916: Els colors sang i or, a la segona samarreta

Aquell mateix any 1916, el Barça va utilitzar la primera samarreta diferent de la blaugrana de la qual tenim constància. Concretament, aquell segon equipament estava format per una camiseta a franges verticals de colors sang i or que semblava evocar la bandera catalana. El Barça la va lluir en una única ocasió, el 18 de juliol de 1916, durant el partit que el va enfrontar al Reus a la capital del Baix Camp. Aquella segona samarreta no va tenir continuïtat i, de fet, els colors de la senyera trigarien gairebé un segle a tornar a l’equipament del Barça.

4. 1922: Una senyera estelada, coronant el projecte de les Corts

A l’inici de 1922, poc abans del començament de les obres del nou estadi de les Corts, el butlletí oficial del FC Barcelona va publicar una imatge que reproduïa el projecte de tribuna del nou terreny de joc, dissenyat pels arquitectes Jaume Mestres i Josep Alemany. En el dibuix de la nova grada hi destacava una senyera estelada coronant la tribuna, en una època on la bandera de la Catalunya insurrecta, creada pocs anys abans per Vicenç Albert Ballester, començava a popularitzar-se entre els sectors més radicals del nacionalisme català.

5. 1931: El Barça crida a celebrar la Diada de la Bandera Catalana

El 23 d’abril de 1931, en una Diada de Sant Jordi de gran intensitat política que es va celebrar tot just una setmana després de la proclamació de la República Catalana "com a Estat integrant de la Federació Ibèrica" per part de Francesc Macià i poc més d’un any després de la fi de la dictadura de Primo de Rivera, el Barça va cridar els seus socis a festejar també la Diada de la Bandera Catalana, animant a fer "pública ostentació, cadascú des del seu lloc, de les quatre flames" de la senyera, una bandera que havia estat perseguida i amagada per un règim dictatorial que també havia reprimit una entitat obertament catalanista com era el Barça.

6. 1940: El franquisme, contra la senyera

Després de la victòria franquista a la Guerra Civil i la instauració d’una nova dictadura totalitària, en aquest cas encapçalada pel general Francisco Franco, el Barça i la senyera van ser, de nou, víctima de la repressió dictatorial. El 1940, les autoritats feixistes van fer desaparèixer la senyera de l’escut blaugrana, substituint-la per dues franges verticals vermelles sobre fons groc que recordaven l’ensenya espanyola. L’objectiu del règim era evident, esborrar tot rastre de catalanitat de la simbologia culer.

7. 1975: El retorn de la senyera al Camp Nou

La senyera, que havia tornat a l’escut el 1949, va continuar prohibida durant tota la dictadura franquista i no va poder retornar al Camp Nou fins poc després de la mort de Franco, el 20 de novembre de 1975. Concretament, les senyeres, encara prohibides, van voleiar de nou a les graderies del coliseu blaugrana el 28 de desembre de 1975, un mes després de la mort del dictador, en ocasió d’un Barça-Madrid en què centenars de banderes catalanes van animar un equip que va correspondre les seves afeccions amb una victòria davant del seu més acèrrim rival, el Reial Madrid, per 2-1.

8. 1976: La senyera, al braçal de capità

L’1 de febrer de 1976, en una Catalunya que sortia massivament al carrer per reclamar l’amnistia pels presoners polítics de la dictadura, el Barça va fer un nou gest que agermanava el club amb la senyera quan va decidir que la bandera catalana fos present al braçal de capità de l’equip. Així, doncs, Johan Cruyff va lluir per primera vegada la senyera al braçal en un partit que va enfrontar el FC Barcelona amb l’Athletic Club de Bilbao al Camp Nou. Des d’aleshores, la bandera catalana ha estat sempre present al braçal de capità del Barça deixant-nos imatges tan icòniques com el petó que el capità Carles Puyol li va dedicar arran del seu gol en l’històric 2-6 que el Barça li va endossar al Madrid a l’estadi Santiago Bernabéu el 2 de maig de 2009.

9. 2004: Una senyera de Guinness al Camp Nou

El 2004, un any després que el catalanisme desacomplexat de Joan Laporta accedís a la presidència del Barça, el Camp Nou va acollir el desplegament de la senyera més gran del món. Així, doncs, el 25 d’agost de 2004, abans de la disputa del Trofeu Joan Gamper que va oposar els blaugrana al Milan italià, l’estadi va veure com s’hi exhibia una senyera que va entrar al llibre Guinness dels rècords com la bandera més gran del món amb unes xifres que provoquen vertigen: 13.000 metres quadrats de superfície i 1.200 quilos de pes.

10. 2005: La senyera, a la samarreta blaugrana

Seguint amb els seus gestos d’afirmació de la catalanitat del club, la directiva encapçalada per Joan Laporta va acordar que la primera samarreta de cara a la temporada 2005-2006 incorporés, en la seva part posterior, la senyera catalana, reforçant així la identificació entre club i país. La mesura, que va ser durament criticada fins i tot des de sectors barcelonistes, que al·legaven que podia limitar l’expansió comercial del club a nivell global, va resultar ser tot un èxit i s’ha mantingut fins als nostres dies. De fet, aquella iniciativa, on,  per primera vegada, un club de la lliga estatal exhibia a la seva samarreta una bandera que no era l’espanyola, va ser imitada per gairebé tots els equips que, des d’aleshores, llueixen, sense complexos, banderes que els identifiquen amb els seus territoris d’origen.

11. 2012: Una senyera de gairebé cent mil cartolines

Una de les imatges més impactants que vinculen el Barça i la senyera es va poder veure el 7 d’octubre de 2012, en ocasió d’un Barça-Madrid que va acabar amb un empat a dos gols al marcador. En aquella ocasió, l’estadi va exhibir un mosaic de noranta-vuit mil cartolines que formaven la bandera catalana, amb la paraula «Barça!» a la graderia lateral, evidenciant, per enèsima vegada, que la simbologia catalana és part indissociable de la identitat culer.

12. 2013: Una segona samarreta amb els colors de la senyera

Gairebé cent anys després que el Barça hagués lluït per primera vegada els colors sang i or en el seu segon equipament, el club va decidir adoptar, de cara a la temporada 2013-2014, una segona samarreta amb els colors de la senyera. La proposta va tenir una gran acollida i va ser tot un èxit, fins al punt que diferents versions de la samarreta de la senyera s’han anat succeint des d’aquella temporada. Segurament, el moment àlgid d’aquell equipament va arribar el 13 de setembre de 2014, dos dies després que la Diada hagués omplert massivament els carrers de Barcelona en una manifestació en forma de V que reclamava la independència de Catalunya, quan el Barça es va enfrontar a l’Athletic Club en un Camp Nou que va recordar el tricentenari del tràgic 11 de setembre de 1714 i que va fer-ho amb el Barça lluint la samarreta amb la senyera i amb l’Athletic Club fent el mateix amb una camiseta inspirada en els colors de la ikurriña basca.